Homo antecessor

Archiu:Homo antecessor.jpg

Homo antecessor (Homo antecessor)

El Homo antecessor és una espècie extinta pertanyent al gènero Homo, els restants del qual fòssils es varen descobrir en 1994 en la Serra de Atapuerca, en Espanya, i que s'han datat en uns 800 000 anys, corresponent a la edat Calabriense durant el Pleistoceno primerenc

El seu nom prové del llatí: Homo – "home"; antecessor – “explorador”, “pioner” o “#colon primerenc”, degut a que es considerava l'espècie homínida més antiga d'Europa. S'han trobat vestigis fòssils o líticos en jaciments europeus que daten d'1 a 1,6 millons d'anys, pero en cap es tenen restants fòssils suficients per a poder atribuir-los a una espècie humana precisa, per #lo que el Homo antecessor seguix apareixent com l'espècie més antiga d'Europa occidental i central.

Eren individus alts (d'a lo manco 160 cm d'altura), fortes, en un pit ample i prou pesat, en una morfologia facial única, incloent ossos facials de traces “modernes”, pero corones i raïls de les dents “primitives”, i en un cervell més menut que el dels HSAM (Homo Sapiens Anatómicamente Moderns). Les seues extremitats eren llargues, ròtules primes i els peus indiquen que H. antecessor caminava i transmetia el pes corporal de manera diferent als humans moderns.

El H. antecessor va fabricar cudols i lascas simples de cuarzo i pedernal entre atres materials. Esta indústria lítica de Modo 1 pot representar un precursor de l'indústria achelense, que es va estendre després en Europa Occidental i Àfrica. No tenim evidència de l'us de fòc per lo que varen deure habitar en l'interior d'Iberia en els periodos càlits i en la costa en els periodos frets.

Existix un intens debat científic respecte a la classificació taxonómica de H. antecessor i les seues relacions en atres espècies del gènero Homo, degut a que els #espècimen coneguts representen etapes jovenils i falta un cràneu adult complet. L'aument del registre fòssil en Europa i Àfrica, i nous métodos han dut a diferents interpretacions sobre la seua posició filogenético hipotètica i els possibles escenaris evolutius.

En 1997 el grup d'investigació de Atapuerca, en el respal d'uns atres paleoantropólogos, varen considerar els restants d'homínits descoberts com una nova espècie, H. antecessor, sugerint que va ser un víncul evolutiu entre H. ergaster i H. heidelbergensis, i que per tant seria un provable ancestro de la llínea H. heidelbergensis – H. neanderthalensis, sent a la seua volta el últim ancestro comú (UAC) entre els humans moderns i els neandertal. H. antecessor té un mosaic únic de traces primitives del clado Homo, certs traces derivades presents en els humans actuals, algunes traces derivades compartides en el H. neanderthalensis i els seus antecessors en el Pleistoceno Mig europeu, i uns atres en els homininos d'Àsia del Pleistoceno Mig. Una especiación va poder ocórrer en Àfrica/Eurasia Occidental, originant un nou clado Homo. El H. antecessor podria ser una branca lateral d'este clado que originarà més vesprada el UAC, ubicada en la regió més occidental del continent euroasiàtic.

Per una atra part, alguns científics consideren que els restants de H. antecessor pertanyen a individus de H. heidelbergensis, que va habitar Europa entre els 600 000 i els 250 000 anys en el Pleistoceno Mig. Per últim, atres científics els consideren una varietat del Homo erectus / Homo ergaster.

Una atra qüestió pendent de respondre és quin va ser la via d'arribada d'estos homininos a Europa. Els homínits de la Alvenc de l'Elefant en Atapuerca són diferents del H. erectus, pero mostren similituts en eixemplars trobats en Àsia. Podrien procedir d'una migració d'aquells d'Àfrica fa 1,9 Ma, que haurien viajat per Europa a través del Corredor Llevantí, mentres els seus organismes s'adaptaven a les condicions ambientals fins a constituir un demo diferenciat que donaria lloc al H. antecessor. L'atra hipòtesis és un creuament d'Àfrica a Europa a través del Estret de Gibraltar i el Mar de Alborán.