Paleoantropología

Paleoantropología

El paleoantropólogo Donald Johanson junt a una rèplica del cràneu de Lucy, els fòssils del qual varen servir per a definir l'espècie Australopithecus afarensis.

La paleoantropología (; άνθρωπος, anthropos, 'ser humà'; i λογος, logos, 'coneiximent') és la branca de l'antropologia física i de la paleobiología que s'ocupa de l'estudi de l'evolució humana, dels seus antepassats extints i del seu registre fòssil, en atres paraules dels homínits antics. Busca analisar i interpretar les senyes del passat humà en l'objectiu d'explicar el sorgiment de l'home i els seus successius canvis que es varen produir a través del temps. A voltes, també pot ser coneguda com a paleontologia humana.

Esta ciència treballa principalment en els fòssilés, artefactes, ferramentes líticas o chafades de peus —com les de Laetoli, en Tanzània—, que es rastregen fins a varis millons d'anys, analisant-los en el seu context geològic i arqueològic. Està estretament vinculada també a la paleontologia, la geologia, la paleoecología, la biologia, la genètica i la primatología i manté un víncul estret en l'arqueologia, que posa émfasis en els aspectes culturals.

Els descobriments i troballes d'esta subdisciplina contribuït a la creació de la cronologia de l'història natural i evolutiva dels sers humans.

Història

Artícul principal → Història de la paleoantropología.

El començ de la paleoantropología està unit al de l'història del Home d'Neandertal, quan en agost de 1856 va ser descobert l'espècimen que després seria conegut com Neanderthal 1. El lloc va ser la cova Feldhofer en la vall del riu Neander, en Alemània. Va ser batejat com a Home de Neanderthal perque aixina es diu "vall del Neander" en alemà.

Els restants òsseus varen ser trobats en una pedrera propenca a la ciutat de Düsseldorf. Eixos ossos fòssils eren un conya craneal, dos fèmurés, els tres ossos del braç dret, dos del braç esquerre, part de l'os ilíaco esquerre, i fragments de l'escàpula i costellas. Trobats pels treballadors de la pedrera, varen ser deixats a un costat per a que els vera un professor local, naturaliste amateur, cridat Johann Karl Fuhlrott. Ell va sospitar en seguida que eixos ossos representaven peces importants del passat de la humanitat, encara que no prevea que serien els primers restants d'homínits d'una espècie diferent al Homo sapiens. El llibre L'orige de les espècies, de Charles Darwin no havia segut publicat encara, eixiria en 1859.

Fuhlrott va enviar una descripció del material al anatomista Hermann Schaaffhausen i el descobriment va ser anunciat conjuntament en 1857. Aixina va començar l'estudi dels homínits fòssils i els seus antepassats. Després vindria la busca sense fi del fantasma del esclavó perdut.

Paleoantropología segons els caçadors-recolectors

La visió de l'antropologia que predominava en els anys xixanta era l'idea de que els caçadors-recolectors representaven a la gent que vivia durant l'Edat de Pedra. Eren una espècie de fòssils vivents. Va ser en la década de 1980 quan els investigadorés i els crítics es varen qüestionar este punt de vista.

Esta idea de que les poblacions vixqueren aïllades dels pobles productors i que consumien lo que la biocenosis els proporcionava contradia les hipòtesis que fins a eixe moment s'acceptaven.

En l'estudi dels pobles primitius, l'etnografia s'aplicava als anàlisis ideográficos, que proporcionaven informes de dits pobles i el seu vida social. La diferència entre etnografia i prehistòria és que l'etnografia deriva la seua coneiximent a partir de l'observació i del contacte directe en el poble investigat, en canvi la prehistòria deriva el seu coneiximent a partir dels elements que es troben dispersos.