Lucy
Lucy (AL 288-1) és el conjunt de fragments òsseus pertanyents a l'esquelet d'un homínit de l'espècie Australopithecus afarensis, de 3,5 a 3,2 millons d'anys d'antiguetat,[1] descobert per l'equip format pel nortamericà Donald Johanson i els francesos Yves Coppens i Maurice Taieb el 24 de novembre de 1974, en el lloc arqueològic d'Hadar en la regió Afar (Depressió de Afar, Etiopia ) a 159 km d'Adís Abeba, capital d'Etiopia.
El nom Lucy prové de la cançó «Lucy in the Sky with Diamonds» de la banda The Beatles, que sentien els investigadors en una ràdio, mentres celebraven este acontenyiment.[2]
Els resultats científics en la descripció del nou hominino i els troballa de Johanson i el seu equip de la International Afar Research Expedition es varen publicar en 1978 la revista Kirtlandia.[3]
En posterioritat es varen trobar en el mateix sitie restants pertanyents a un mínim de sis individus, dos d'ells eren chiquets d'uns cinc anys, pero l'esquelet més complet va ser el de Lucy de qui es varen trobar un total de 52 ossos.
Actualment els restants de Lucy estan guardats en una caixa forta en el Museu Nacional d'Adís Abeba.
Esquelet
[editar | editar còdic]Els restants de Lucy corresponen al 40 % de l'esquelet d'un individu femení adult, de més de 20 anys, d'al voltant de 109 cm d'altura i aproximadament 27 kg de pes en vida.
Cràneu
[editar | editar còdic]Dotada d'un cràneu de tamany comparable al d'un chimpansé.
Membres
[editar | editar còdic]
La robustea relativa dels braços reforça l'idea de que passava una cantitat notable de temps usant-los per a moure's pels arbres. Esta conclusió es va obtindre per imàgens travesseres de microtomografías dels ossos originals, que es varen utilisar per a obtindre les propietats de la diáfisis. L'estructura travessera de les diáfisis mostra la càrrega mecànica real, a la que estava somesa mentres estava viva.
Lucy AL 288–1 va mostrar proporcions de força diafisaria femoral/humeral intermiges entre les dels humans moderns i els chimpansés, lo que indica una major càrrega mecànica de l'extremitat anterior.[4]
Lucy anava sobre els seus membres posteriors, signe formal d'una tendència cap a la hominización. La capacitat bípeda de Lucy pot deduir-se de la forma de la seua pelvis, aixina com de l'articulació de la genoll.cita requerida
Datació dels restants de Lucy
[editar | editar còdic]La datació d'una capa de material volcànic en l'emplaçament, pel método de potassi-argón, va donar una edat inicial de 3 millons d'anys en un marge de ±200 000 anys. No obstant, el material presentava certes impurees, fent la datació no molt precisa. Per mig de l'aplicació d'atres métodos, com bioestratigrafía i paleomagnetisme, entre uns atres, es va corregir la datació a una edat d'entre 3,5 a 3,2 millons d'anys arrere. cita requerida
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Shreeve, Jamie. «Oldest Skeleton of Human Ancestor Found». National Geographic News. 1 d'octubre de 2009.
- ↑ BBC Ciència. «Lucy, el fòssil que va reescriure l'història de l'evolució humana». BBC.
- ↑ Johanson, D.; White, T. D. i Coppens, Y. (1978): «A new species of the genus Australopithecus (Primats: Hominidae) from the Pliocene of Eastern Africa». Kirtlandia, 28: 1-14
- ↑ Ruff C.B.(2016).PLoS ONE.Public Library of Science (PLOS).11(11)doi:10.1371/journal.posa.0166095.Consultat el 19 de març de 2025.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lucy» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.