Datació potassi-argón
La datació potassi-argón o 40K/40Ar és un método de datació radiométrica que va sorgir en la década de 1960 i que s'utilisa en geologia i arqueologia per a datar roques o cendres volcàicas, en general, les més antigues.
Es basa en el principi de la desintegració radiactiva, i implica la captura d'electrons o la descomposició de positrones del isòtop radiactiu potassi 40 (40K) —present en les roques volcàniques— que es desintegra a un ritme conegut en el gas inerte argón 40 (40Ar), en un procés que té una vida mija de (Plantilla:Ma/1 millons anys)[1] temps durant el que el gas es va concentrant en els cristals de la roca. Aprofitant eixe ritme i vida mija coneguts, el método es presta per a datar mostres que van des dels 100 000 anys fins a varis mils de millons anys.[2] El llímit per a les mostres més jóvens s'ha establit per a controlar l'error de medició per incorporacions de argón des de l'atmòsfera.[3][4][5] El radiactiu 40K és comuna en micas, feldespats i hornblendas, encara que la temperatura de tancament és prou baixa en eixos materials, aproximadament de 350 °C (mica) a 500 °C (hornblenda).
Un perfeccionament notable d'esta tècnica es va obtindre en 1965 per mig de la radiació de les mostres en un reactor nuclear per a transformar el potassi estable 39K en l'isòtop 39Ar. Este método es va denominar «datació argon-argon» (40Ar/39Ar), un procediment que —encara que prou més car— és dèu voltes més precís, en una taxa d'error propenca al 1%.[6]
Descripció del método
[editar | editar còdic]Quan un decorregut magmático es gela, transformant-se en roca, comença a formar-se el argón i, en el pas del temps, aumentarà la seua proporció en la mateixa. La cantitat de argón que conté la roca dependrà de la concentració inicial de potassi i del temps transcorregut des de la solidificació.
Estudiant este ritme de descomposició de el 40K, i la cantitat de 40Ar contingut en les estructures cristalines de la mostra de roca, en un procés de gelat suficient com per a que el argón radiogénico no es disperse fora dels cristals, és possible calcular la data de formació de la roca i una quantificació en l'espectrometria de masses. Es necessiten 10 grams de mostra de roca volcànica per a una medició fiable.
Variant argón-argón
[editar | editar còdic]La variant argón-argón, 40Ar/39Ar, resulta ser un método prou més precís, principalment perque no és necessari partir la mostra en dos mitats (les que possiblement no siguen representatives) per a determinar el argón i el potassi per separat. Ací, en canvi, es treballa sobre la mostra completa i eixa mostra pot ser molt menuda. Les alteracions del sistema isotòpic potassi-argón poden detectar-se sense necessitat d'una separació mineral que pren més temps i és prou més laboriosa. Este método entrega edats més fiables, també per al cas de roques relativament jóvens.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Jun Chen. «Radiació de desintegració del potassi-40» (en anglés). National Nuclear Data Center. Archivat des d'el original, el 9 de maig de 2019. Consultat el 2023-09-09.
- ↑ Smith, C. (2014) Encyclopedia of Global Archaeology. Springer.
- ↑ Varis autors (2008). Diccionari de física, Complutense, pp. 128. ISBN 978-84-7491-810-6. Note's que hi ha una errata en la vida mija senyalada en esta referència: l'exponent deuria ser 9, i no 10.
- ↑ Varis autors (1992). «Métodos físic-químics de datació absoluta», Isabel Rodà (ed.). Ciències, metodologia i tècniques aplicades a l'arqueologia, Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, pp. 195. ISBN 8479292938, 9788479292935.
- ↑ Renfrew, Colin (2004). «¿Quàn? Métodos de datació i cronologia», Arqueologia, AKAL, pp. 138. ISBN 8446002345 9788446002345.
- ↑ «Datació K-Ar i les edats de Mart». Quadern de cultura científica. Consultat el 1 de decembre de 2017.
- ↑ «Datació Potassi-Argón - Geocronología del 40Ar/39Ar». Hyperphysics. Departament of Physics and Astronomy University of Giorgia. Consultat el 2023-09-09.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Datación potasio-argón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.