Magma
El magma (del llatí magma i este del grec μάγμα, «pasta») és una mescla multifásica natural composta per una fase líquida, formada per roca fosa, una atra fase sòlida, mineral, i una part gaseosa. Els gasos que conformen la fracció gaseosa, coneguts com volàtils, poden ser molt diversos, com el vapor d'aigua o el diòxit de carbono.[1]
Quan el magma es gela, els seus components es cristalizan formant les roques ígneas, que són de dos tipos: si el magma cristaliza en l'interior de la terra es formen les roques plutónicas o intrusivas, pero si ascendix cap a la superfície, la matèria fosa es denomina llavors lava, i en gelar-se forma les roques volcàniques o efusivas (intrusivas i efusivas són térmens en desús).[2]
Tipos de magma
[editar | editar còdic]Els magma més comuns responen a tres tipos principals: basálticos, andesíticos i granítics.[2]
- Magma basálticos: poden ser toleíticos, baixos en sílice (<50%) i produïts en les dorsals, o alcalinos, rics en sodi i potassi, produïts en zones de l'interior de les plaques tectónicas. Són els més comuns.
- Magma andesíticos: contingut de sílice (<60%) i minerals hidratados, com anfíbolés o biotitas. Es formen en totes les zones de subducción, ya siguen de corfa continental o oceànica.
- Magma granítics: tenen el punt de fusió més baix i poden formar grans plutones. S'originen en zones orogénicas com els andesíticos, pero a partir de magma basálticos o andesíticos que travessen i fonen roques ígneas o sedimentàries metamorfizadas de la corfa que, en incorporar-se al magma, alteren la seua composició.
Per una atra part, segons la seua composició mineral, el magma pot classificar-se en dos grans grups: máficos i félsicos. Bàsicament, els magma máficos contenen silicat rics en magnesi i ferro, mentres que els félsicos contenen silicat rics en sodi i potassi.
Evolució dels magma
[editar | editar còdic]La composició dels magma pot variar en funció de varis processos:[2]
- Diferenciació: durant el refredat d'un magma l'orde de cristalisació dels minerals depén del seu punt de fusió, cristalizando primer els de punt de fusió més alt i per últim els de més baix (cristalisació fraccionada). La composició del magma restant (magma residual) va variant en este procés. En magma basálticos este orde està definit per les denominades séries de Bowen. Si els cristals formats o el magma residual no es desplaçaren, la roca resultant tindria la mateixa composició global que el magma inicial, pero la diferenciació es produïx perque els cristals que es van formant poden anar caent i acumular-se en les zones inferiors de la cambra magmática (diferenciació gravitatoria), o el magma residual pot migrar per disminució del tamany de la cambra (filtrat per pressió) o es poden formar bombetes riques en sodi i potassi, elements més llaugers, que es desplacen cap al sostre de la cambra (transport gaseós).
- Assimilació: quan el magma fon part de la roca encajante i l'integra en la seua composició, que varia proporcionalment segons la naturalea del nou volum de roca fosa incorporada.
- Mescla: quan es mesclen dos magma de diferent orige i naturalea, encara que lo normal és la mescla de magma de la mateixa procedència: un ya diferenciat en un atre nou, primari i més calent, que ho incorpora.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Anguita, F. i Moreno, F. (1991). «Magma», Processos geològics interns, Editorial Roda, pp. 73-101. ISBN 84-7207-063-8.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Magma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.