Volàtils

En ciències planetàries, els volàtils són el grup d'elements químics i composts químics en punts d'ebullició baixos que estan associats en la corfa o atmòsfera de un planeta o de la lluna. Els eixemples inclouen nitrogen, aigua, diòxit de carbono, amoníac, hidrogen, metà i diòxit de sofre. En astrogeología, estos composts, en el seu estat sòlit, a sovint comprenen grans proporcions de les costres de llunes i planetes nanos.

A diferència dels volàtils, els elements i composts en alts punts d'ebullició es coneixen com a substàncies refractarias.

Els científics planetaris a sovint classifiquen els gasos volàtils en punts de fusió excepcionalment baixos, com a hidrogen i heli, com a gasos (com en els jagants gaseosos), mentres que els volàtils en punts de fusió superiors a aproximadament 100  K (–173 °C, –280 °F) es coneixen com gelats. Els térmens "gas" i "gèl" en este context poden aplicar-se a composts que poden ser sòlits, líquits o gasos. Per lo tant, Júpiter i Saturn són jagants gaseosos, i Urà i Neptú són jagants gelats, a pesar de que la gran majoria de el "gas" i "gèl" en els seus interiors és un decorregut calent i molt dens que es torna més dens prop del centre del planeta.

La Lluna és molt baixa en volàtils: la seua corfa conté oxigen químicament unit a les roques (en, per eixemple, silicat), pero cantitats insignificants d'hidrogen, nitrogen o carbono.