Biotita
La biotita és un grup de minerals, clásicamente considerat com a mineral, pero que a partir de 1998 l'IMA ya no reconeix com a mineral el terme biotita, desaconsella el seu us com a tal i ho considera nom de "grup" per a la flogopita, la siderofilita, l'annita i l'eastonita.
La biotita va ser nomenada per J.F.L. Hausmann en 1847 en honor del físic francés Jean-Baptiste Biot, qui, en 1816, va investigar les propietats òptiques de la mica, descobrint moltes de les seues propietats.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]Químicament és un filosilicato de ferro i alumini, del grup de les micas, donant lloc a distints minerals d'este grup per substitucions en la fòrmula: Lepidomelana (LLEIG), Manganofilita (Mn), Wodanita (Tu), Natrobiotita (Na), Hendricksita (Zn)
Ambient de formació
[editar | editar còdic]És un grup de minerals molt difòs, la més comuna de totes les micas, apareixent com a component principal o accessori de numeroses roques ígneas (granits, sienitas, traquitas, etc.), metamòrfiques i sedimentarias.
En l'image de la dreta es poden observar les làmines doblades, conseqüència de la seua formació en ambient metamòrfic, en concret el seu orige és el massiç alcalino de Canaã, Riu de Janeiro, Brasil.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Johann Friedrich Ludwig Hausmann (1828). Handbuch der Mineralogie, Vandenhoeck und Ruprecht, p. 674. "Zur Bezeichnung dones sogenannten einachsigen Glimmers ist hier der Name Biotit gewählt worden, um daran zu erinnern, donaß Biot és war, der zuerst auf die optische Verschiedenheit der Glimmerarten aufmerksam machte." (Per a la designació de la cridada mica uniaxial, el nom "biotita" ha segut elegit en la finalitat de recordar que va ser Biot el que primer va cridar l'atenció sobre les diferències òptiques entre els tipos de mica.)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Biotita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.