Flogopita
La flogopita és un mineral del grup dels silicat, subgrup filosilicatos i dins d'ells pertany a les micas. És freqüent trobar-ho en paquets de làmines de color castany, a voltes de grans dimensions.
El seu nom procedix del grec "phlogopos", que significa fòc, en alusió al seu color.
És l'extrem en magnesi d'una série de solució sòlida de micas, en l'atre extrem la biotita. Alguns dels minerals intermijos d'esta série són fluorflogopita (rica en flúor), eastonita i hendricksita (rica en cinc). Per això a voltes rep el sinònim de mica magnésica.
Ambient de formació
[editar | editar còdic]La flogopita és un mineral d'orige típic neumatolítico. Apareix generalment en calcàreas i dolomías granudas, en pissarras cristalines afectades per metamorfisme de contacte i algunes serpentinitas.
És també comú en les kimberlitas, a on forma grans làmines, aixina com en pegmatitas de roques ultramáficas.
La flogopita és un membre del grup de les micas molt estés, que s'observa especialment en marbreés dolomíticos (rics en magnesi) associat en espinela, diópsido, hornblenda, granates i minerals del grup de les condritas.
Localisació, extracció i us
[editar | editar còdic]Els principals jaciments de flogopita es troben en Ontario i Quebec (Canadà), en Rússia i en numeroses localisacions d'Europa. En Espanya es troba en fines escamas en gneisés de Santiago de Compostela (La Corunya), aixina com en el marbre negre-blavenc de la Serra de Aracena (Huelva).
S'usa industrialment en làmines com aïllant elèctric en dispositius específic, com per eixemple l'aïllant que duen les bugias del automòvil. La seua capacitat com a aïllant és superior a la d'atres micas. També s'usa mòlt en pols com a material de càrrega.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Flogopita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.