Bioestratigrafía

Diagrama de correlació bioestratigráfica que mostra dos columnes sedimentàries en capes de distints colors, a on llínees conecten estrats en fòssils similars, com a closques, indicant que pertanyen a la mateixa época.

Eixemple de correlació bioestratigráfica basada en el principi de successió faunística, conectant estrats de distintes ubicacions per mig del seu contingut fòssil.

La bioestratigrafía és la disciplina, part de la paleontologia aplicada, que ordena i separa les unitats litològiques, els cossos de roca, en funció del seu contingut en fòssilés. L'unitat bàsica d'estudi és la biozona.

Unitats bioestratigráficas

Es denominen aixina als cossos rocosos tangibles els llímits dels quals es definixen per mig de criteris paleontológicos. Es distinguixen varis biohorizontes: primera aparició (BPA), l'última presència (BUP) i màxima abundància. Es denomina biozona a un estrat o conjunt d'estrats caracterisats pel contingut de certs tàxons o per una associació de tàxons. Els tipos de biozonas són:

• Biozona de conjunts (cenozona): BPA i BUP de tres o més tàxons.
• Biozona d'apogeu: Llímits quantitatius marcats per canvis bruscs de l'abundància del tàxon seleccionat.
• Biozona d'interval: BPA i BUP de determinats tàxons. Hi ha cinc tipos de zones de l'interval.

La bioestratigrafía correlaciona, gràcies als fòssilés, unitats estratigráficas separades en l'espai; és dir, establix l'equivalència cronològica. La correlació pot fer-se per diversos métodos, dels quals només alguns fan us dels fòssils (litologia, quimioestratigráfica, etc.). No obstant, els fòssils representen els instruments més importants de correlació cronològica. L'establiment de l'equivalència bioestratigráfica és el primer pas. Després pot demostrar-se que esta equivalència supon equivalència cronològica aproximada, o siga, correlació.

El temps geològic representat per una biozona es denomina biocronozona o biocrón.

Història

La bioestratigrafía va tindre gran rellevància en el sigle XVIII, quan la paleontologia va ampliar la seua funció de catalogació i descripció dels sers del passat per a donar-li un enfocament estratigráfico. Resultava útil conéixer qué fòssils hi havia en cada estrat per a datar uns atres que no tingueren restants de vida. Aixina, la paleontologia va ampliar les seues implicacions paleobiológicas i, per mig de la bioestratigrafía, es va convertir ademés en una disciplina al servici de la geologia.^{cita requerida}