Laetoli
Chad (TD) :
• TD-1 – Bahr el-Ghazal
• TD-2 – Djourab
Etiopia (ET) :
• ET-1 – Hadar
• ET-2 – Herto
• ET-3 – Omo
Kènia (KE) :
• KE-1 – Llac Turkana
Tanzània (TZ) :
• TZ-1 – Gola de Olduvai
• TZ-2 – Laetoli
Suràfrica (ZA) :
• ZA-1 – Sterkfontein
• ZA-2 – Swartkrans
• ZA-3 – Kromdraai
• ZA-4 – Taung
Laetoli és un jaciment del Paleolític inferior de Tanzània, famós pels seus icnitas d'humans antics, preservades en cendres volcàniques. És difícil determinar en precisió l'identitat de l'homínit que va deixar la chafada. El lloc està localisat 45 km al sur d'Olduvai.
El lloc G (Site-G) pertany al Plioceno, datat, en el método potassi-argón 3.7 millons d'anys abans del present.
Chafades
[editar | editar còdic]Chafades de Laetoli
[editar | editar còdic]Les llínees de chafades d'homínits, descobertes en el lloc G, en 1978-1979 per Mary Leakey, Richard Hi ha i el seu equip, estan preservades en cendra d'una erupció del volcà Sadiman, a 20 km d'allí. La pluja llaugera va convertir una capa de 15 cm de gros en tufa (toba calcárea), sense destruir les impressions deixades pels peus de tots els animals que varen caminar per allí. En el transcurs d'anys i sigles varen ser cobertes per atres depòsits de cendres.[1][2]
Les chafades homínidas varen ser produïdes per tres individus, un caminant sobre les chafades d'un atre,[3] fent que la pistes originals foren difícils de trobar. Totes elles van en la mateixa direcció. Poden haver segut produïdes per un grup, encara que no hi ha evidències a favor de que era un grup familiar visitant el abrevadero junts. Un estudi dels passos indica que caminaven tranquils, com passejant. Es va establir per mig de datació radiométrica que la capa de cendra volcànica en que es fosilizaron les chafades data de fa 3,66 millons d'anys.[4]
En canvi, Roberto Sáez, en el seu llibre Evolució Humana: prehistòria i orige de la compassió, afirma que este rastre de 27 metros, d'unes 70 chafades, varen ser deixades per dos Australopithecus que anaven caminant per davant, mentres que el tercer homínit anava per darrere superponent els seus passos sobre les chafades que deixava un dels que anava davant. No obstant, Roberto Sáez reconeix que mai es podrà comprovar que este fet és cert.[5]
| hominído1 | hominído2 | |
|---|---|---|
| Tamany de la chafada | 21,5 cm | 18,5 cm |
| Ample | 10 cm | 8,8 cm |
| Tamany del pas | 47,2 cm | 28,7 cm |
| Tamany corporal | 1,34-1,56 m | 1,15-1,34 m |
En 2014, en el lloc S, a 150 m del sitie G, en el mateix horisó estratigráfico, varen ser descobertes múltiples chafades de dos individus bípedos que es movien en la mateixa paleosuperficie i en la mateixa direcció que els tres homininos documentats en el lloc G, revelant una considerable variació en el tamany corporal i, provablement, el grau de dimorfisme sexual dins d'una espècie.[6]
Atres cinc chafades bípedas consecutives havien segut descobertes des de 1975 en el lloc A, per Peter Jones i Philip Leakey. Encara que Mary Leakey va sugerir que podia pertànyer a un hominino, atres expert varen sugerir afinitats en les chafades dels orsos. No obstant, estudis detallats des de 2019 en el lloc A, varen permetre produir un archiu digital utilisant fotogrametria 3D i escanege làser, per mig dels quals es va determinar en forma concloent que es tracta de les chafades d'un hominino. No obstant, les proporcions inferidas del peu, els paràmetros de la marcha i les morfologia tridimensionals de les chafades en el lloc As distinguixen fàcilment de les del sitie G, lo que indica que en Laetoli varen coexistir un mínim de dos espècies de homininos en diferents peus i modos d'anar.[7]
L'importància d'estes chafades és que demostren que eixos homínits caminaven erectos habitualment. Els peus no tenen el dit gros mòvil com els simis, en canvi tenen un arc típic dels humans moderns.
L'estudi d'estes chafades indiquen un bipedismo complet (semblant al de l'home modern), recolzant primer el taló, després l'arc, i finalment els dits, fent força en estos, especialment en el dit gros per a alvançar el cos i separar el peu del sol.[8]
Chafades d'atres animals
[editar | editar còdic]Atres chafades, de més de vint espècies animals, varen ser trobades en el lloc, entre elles de: hienas, gats salvages, babuinos, girafas, gaselas, elefants (Deinotherium), rinoceronts, antílops, búfalos, llebres i aus. També es veuen marques de gotes de pluja i graniç.
Interpretació i significat
[editar | editar còdic]Les chafades en sí mateixes varen ser un descobriment insòlit perque s'assemblen molt a les chafades humanes modernes, a pesar de tindre casi 4 millons d'anys. S'observa que el patró dels dits és molt semblat al del peu humà, que és molt diferent al dels peus dels chimpansés i atres sers no bípedos. L'impressió de la chafada s'ha interpretat com la mateixa que el tranc del ser humà modern, en el taló colpejant primer i després una transferència de pes a la bola del peu abans d'espentar els dits.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1978).52(205)doi:10.1017/S0003598X00071969.
- ↑ (1979).278
- 317–323.doi:10.1038/278317a0.
- ↑ (1981).292(1050)
- 89–94.ISSN 2054-0280.doi:10.1098/rstb.1981.0017.
- ↑ Deino, Alan (2011). «40Ar/39Ar Dating of Laetoli, Tanzània», Terry Harrison (ed.). Paleontology and Geology of Laetoli: Human Evolution in Context, pp. 77-96. doi:10.1007/978-90-481-9956-3. ISBN 978-90-481-9956-3.
- ↑ Sáez, 2019, p. p. 30.
- ↑ (2016).(2016,5: i19568)
- ↑ (2021).600
- 468–471.doi:10.1038/s41586-021-04187-7.
- ↑ Llibre "L'espècie elegida", 1998, de Juan Luis Arsuaga i Ignacio Martínez. Capítul 5 "El chimpansé bípedo", subtítul "Les chafades de Laetoli".
- ↑ «The Laetoli Footprints». h2g2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Laetoli» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.