Biocenosis
La biocenosis són tots els sers vius que es troben en l'ecosistema.[1] Estes espècies es presenten en un espai definit cridat biòtop, que oferix les condicions ambientals necessàries per a la seua supervivència. Pot dividir-se en fitocenosis (que és el conjunt d'espècies vegetalés), zoocenosis (conjunt d'animals) i microbiocenosis (conjunt de microorganismes).[2] Un ecosistema, segons la definició original Tansley (1935), està format per la biocenosis junt en el seu ambient físic o biòtop. El camp cultivat és l'agrobiocenosis[3] que, junt en el seu entorn físic-químic (biòtop) formen un agroecosistema.[4]
El terme biocenosis va ser falcat en 1877 per Karl Möbius, qui subrallava aixina la necessitat d'enfocar l'atenció no en l'individu sino en el conjunt d'individus.
En atres paraules és una comunitat o conjunt de poblacions de diferents espècies, que habiten una zona geogràfica determinada i es veu influïda per factors físics com la llum, la temperatura, la humitat, etc.
Comunitat biològica
[editar | editar còdic]És el terme biològic que fa referència als sers vius presents en un ecosistema. Podria definir-se com el conjunt de poblacions biològiques que compartixen un àrea determinada i diferixen en el temps. Una comunitat pot ser definida a qualsevol nivell taxonómico o funcional i escala geogràfica. D'igual modo podem parlar de la comunitat de microorganismes de l'intestí d'un herbívor, de la de mamífers marins del oceà Atlàntic o de la de depredadors de les sabanes d'Àfrica oriental. Per a les comunitats extintes, que coneixem pels seus fòssils, s'utilisen els térmens paleobiocenosis o paleocomunidad.
A gran escala geogràfica el principal factor que determina el tipo de comunitats és el clima, mentres que a menor escala resulta més difícil trobar quin o quins són els factors que explicarien els agrupamientos d'espècies. Un dels primers objectius que perseguix un ecólogo és conéixer la composició d'una comunitat i la seua estructura, entenent esta com el conjunt de relacions que existixen entre les diferents espècies entre sí i en el mig en el que viuen. Existixen vàries maneres de caracterisar una comunitat, la més adequada seria aquella que considerara tant la composició d'espècies com el número d'individus de cada una d'elles. No obstant, no totes les espècies tenen la mateixa importància dins d'una comunitat; es coneixen com espècies clau o dominants aquelles que si desaparegueren provocarien un profunt canvi en la comunitat, puix sobre elles s'articula la comunitat sancera.
Les comunitats poden sofrir canvis en el temps cridats successions; estes transformacions solen ser llentes i conduïxen a canvis en la composició o en les poblacions de les espècies.
A voltes resulta difícil delimitar, en la naturalea, una frontera que separe comunitats distintes i en molts casos lo que s'observa és una gradació progressiva des d'una comunitat a una atra. Les àrees de transició que apareixen entre dos comunitats totalment diferenciades es diuen ecotonos i són especialment riques en espècies.
Successió ecològica en les comunitats
[editar | editar còdic]Cap comunitat és permanent; algunes canvien bruscament, unes atres persistixen durant anys o sigles. Típicament en qualsevol lloc, existix una seqüència o successió de comunitats: en primer lloc existix una fase exploradora, després canvien gradualment, maduren (estos canvis no són reversibles) i finalment aplega una fase relativament estable, el clímax.
En la successió de comunitats primer es donen menuts canvis cridats microsucesiones que en forma progressiva vénen a conformar la successió principal. Les successions es donen per canvis en els factors abióticos (humitat, temperatura, moviments orogénicos, desgels, etc.) o per l'arribada o introducció d'organismes foràneus o oportunistes que originen una série de competències en les espècies autòctones i en la que s'impon la més adaptada, per açò les successions estan relacionades en l'evolució de les espècies. Quan una comunitat natural es destruïx per causes naturals o per intervenció humana i l'àrea a on prèviament varen estar és ocupada per una atra; diem que ha ocorregut una successió secundària.
Un eixemple clar és la successió llac - estany - pantà - prat que s'observen en moltes àrees ocupades per antigues glaciacions.
El principi de la successió ecològica té importància pràctica per al home. Qualsevol camp que siga llaurat i després abandonat presenta una seqüència de vegetació successives i en elles espècies animals diferents per a cada seqüència de vegetals. Tot canvi en els caràcters físics o biològics de l'ambient afectarà evidentment a totes les espècies, poblacions i comunitats en distint grau.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Begon, Michael.; Townsend, Colin R., {{{nom2}}} (1996). Ecology : individuals, populations, and communities, 3rd ed edició, Blackwell Science. OCLC 154273950. ISBN 0-86542-845-X.
- ↑ «Biocenosis: qué és, components i característiques» (en és). psicologiaymente.com. Consultat el 2024-09-26.
- ↑ «Lifeder. (15 de decembre de 2022). Biocenosis. Recuperat de:». lifeder.com. Consultat el 2024-09-26.
- ↑ Möbius, Karl. 1877. Die Auster und die Austernwirtschaft. Verlag von Wiegandt, Hemple & Parey: Berlin, [1]. (English translation: The Oyster and Oyster Farming. U.S. Commission Fish and Fisheries Report, 1880: 683-751, [2].)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Biocenosis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.