Agroecosistema
El agroecosistema o ecosistema agrícola pot caracterisar-se com un ecosistema somés per l'home a contínues modificacions dels seus components biòtics i abióticos per a la producció d'aliments i fibres. Estes modificacions afecten pràcticament a tots els processos estudiats per la ecologia, i comprenen des del comportament dels individus, tant de la flora com la fauna, i la dinàmica de les poblacions fins a la composició de les comunitats i els fluix de matèria i energia. [1]
La agroecología se servix dels agroecosistemas com a unitat d'espai d'observació. Per a esta ciència, es tracta d'una construcció social, producte de la coevolución dels sers humans en la naturalea, és dir, reflex de relacions socioecológicas, per lo que la seua definició no s'ajusta exclusivament a processos d'índole biològic, sino també considera els aspectes econòmics i socials.[2]
Tipos d'ecosistemes agrícoles
[editar | editar còdic]Els agroecosistemas poden classificar-se en diversos tipos:
- pastoriles: quan lo que s'utilisa és la biomassa vegetal per a alimentació de ganado, és allí quan parlem de sistemes agropecuarios.
- silvícolas: quan es foresta en arbres, que en general són les espècies que l'home considera d'interés econòmic. Podent parlar-se de sistemes silvopastoriles[3]
quan s'associen arbres i pasturages per al ganado.
- cerealeros: quan lo que es produïx són cerealés, dacsa, sorgo, cacau, soja, girasol, cotó, blat, ordi, colza, centeno, dacseta, alpiste, etc.
Impacte ecològic dels agroecosistemas
[editar | editar còdic]Com és un procés generador de canvis intensos, la generació de agroecosistemas és el fenomen més àmpliament estés. Si comparem el restant de les accions humanes que modifiquen l'ambient, el agroecosistemas és el que afecta a la major superfície del globo terráqueo. Segons estimacions, més de la mitat de la superfície de la corfa terrestre ha segut destinada a la pràctica de l'agricultura (12%), la ganaderia (25%) o la plantació de boscs artificials (15%).
El major impacte d'esta generalisació i expansió dels agroecosistemas en el món ha segut la partició dels hàbitats naturals en un primer moment i el conseqüent aïllament per fragmentació, descrit per Wilcox en 1980. Les conseqüències biològiques de la fragmentació és que este nou procés es comporten com illes biogeográficas que són incapaces de sostindre la mateixa cantitat d'espècies que contenien originalment quan estaven contigus uns en uns atres. A partir del procés de fragmentació la diversitat biològica disminuïx dràsticament. En el temps estes illes també desapareixen per la falta de control estatal, generant-se agroecosistemas purs, generalment herbáceos, allí a on en el passat varen ser boscs o estepas.
La ètica ecològica de la agricultura residix en la destrucció de l'ecosistema prístino, i de la diversitat biològica darrere de sistemes agrícoles per a unes poques espècies que l'home denomina espècies útils. Estos agroecosistemas no són sustentables energèticament, des del advenimiento de l'era dels combustibles fòssils, el balanç energètic seria possiblement nul si es mediren les diferències kilocalóricas, empleades en l'agricultura, i les kilocaloría obtingudes. És factible que sense combustibles fòssils molts serien abandonats de tindre que produir en economia solar.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Agroecología i Agricultura Familiar» (en és). Plataforma de coneiximents sobre agricultura familiar. Consultat el 2025-09-23.
- ↑ Agro-ecosystem Health Project (1996). Agroecosystem Health (en en), Guelph, Canada.
- ↑ «Agroforestería: opció tecnològica per al maneig de sols en zones d'ales» (en és). Manual de capacitació en agroforestería. Archivat des d'el original, el 2015-05-14. Consultat el 2025-09-23.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agroecosistema» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.