Agroecología
La agroecología és definida com «la ciència, el moviment i la pràctica»[1] de l'aplicació dels processos ecològics en els sistemes de producció agrícola. La seua unitat bàsica d'estudi són els agroecosistemas, incloent els seus components socioculturalés, econòmics, tècnics i ecològics, no solament en l'objectiu d'maximizar la producció, sino també d'optimisar-la. Com a disciplina, la agroecología integra també el coneiximent ecològic tradicional procedent de les experiències d'agricultors familiars de comunitats indígenes i llauradoras. Per lo tant, la base de coneiximent de la agroecología es constituïx a través de la sistematisació i consolidació de sabers i pràctiques, convertint el coneiximent tradicional empíric en coneiximents metodològics en bases científiques, apuntant a la sociodiversidad i a una agricultura ambientalment sostenible, econòmicament eficient i socialment justa.
La agroecología es basa en l'aplicació de principis que combinen valors ecològics i socials, l'aplicació dels quals s'adapta a distints contexts soci-ecològics i també a distintes escales, des de la molt chicoteta per al autoconsumo fins a la gran escala, incloent el nivell de paisage. La agroecología té com a principi fonamental l'agrobiodiversidad, puix a partir d'ella és possible el restabliment i enfortiment de les funcions ecològiques que mantenen la resiliencia ecològica i social dels sistemes productius. Els processos ecològics i socials que desencadena la producció agroecológica la posicionen com una estratègia per al canvi transformativo en l'alimentació sustentable,[2] incloent en crisis contemporànees com a pandèmia.[3] Segons l'Organisació de la Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), la agroecología "tracta d'optimisar les interaccions entre les plantes, els animals, els sers humans i el mig ambient, al mateix temps que aborda la necessitat de sistemes alimentaris socialment equitatius en els que les persones puguen elegir lo que mengen, cóm i on es produïx".[4]
Teories
[editar | editar còdic]La agroecología planteja des del seu naiximent la necessitat d'un enfocament múltiple, que fa gala d'una visió holística, integrant idees i métodos de vàries disciplines; molt en la llínea de la teoria general de sistemes que l'austríac Ludwig von Bertalanffy va desenrollar, en els anys vint del passat sigle, per a les ciències biològiques. És dir, que els procediments analítics d'investigació aplicats per les ciències, dels quals l'agronomia és un clar eixemple, són en excés reduccionistas, ya que tendixen a despreciar les interaccions que es produïxen entre les parts que constituïxen l'objecte d'estudi. Tal reducció només seria possible si no existiren interaccions, o si estes anaren tan dèbils que poguérem despreciar-les per la seua escassa influència.
Junt a la visió holística vejam quina atres elements han colaborat en la gestació d'esta ciència. Segons Susanna Hecht,[5] la Agroecología incorpora un enfocament de l'agricultura més lligat al mig ambient i més sensible socialment; centrat no només en la producció sino també en la sostenibilitat ecològica del sistema de producció. Respecte a l'agronomia clàssica en la agroecología s'introduïxen tres elements que resulten claus: la preocupació migambiental, l'enfocament ecològic i la preocupació social.
La preocupació ambientalista sorgix a raïl de la constatació dels efectes que sobre el mig ambient està produint la generalisació d'un model d'agricultura química, que es fonamenta en l'us intensiu del terreny de cultiu, en una alta incorporació de insumos i, per tant, d'energia. La visió ecològica es basa en considerar els terrenys de cultiu com uns ecosistemes, dins dels quals també tenen lloc els processos ecològics que succeïxen en les formacions vegetals no cultivades. Si per a l'ecologia l'objecte d'estudi és l'ecosistema, per a la agroecología el seu objecte ha de ser el agrosistema —o agroecosistema—; el qual pot ser definit com un conjunt de components físics i socials, units o relacionats de manera tal que formen una unitat, un tot l'objectiu bàsic del qual no és un atre que la producció d'aliments de manera sustentable. Esta visió interessa especialment a la creixent agricultura ecològica, convertint-se aixina la Agroecología en el referent d'els qui practiquen eixe modo de produir aliments. La perspectiva social, econòmica, política i cultural, s'incorpora en la agroecología en constatar que en l'agricultura els factors socioeconòmics i polítics, influïxen decisivament en les estratègies i decisions dels agricultors.
Igualment en la definició d'esta nova ciència varen influir de manera important els treballs desenrollats des de les perspectives de l'Antropologia i la Geografia, per a descriure i analisar les pràctiques agrícoles dels pobles indígenes i els llauradors tradicionals i, en especial, per a desentranyar quin era la llògica que s'aplicava en estos agrosistemas, basant-se para això en la recuperació de la tradició oral.[6] Els sistemes tradicionals mostraven una preocupació per l'us dels recursos per a la subsistència no centrant-se en exclusiva dins del camp de cultiu, sino manejant a la perfecció les interaccions dins del propi.
Fonaments d'aplicació
[editar | editar còdic]- ↑ Wezel, A., Bellon, S., Vaig dorar, T., Francis, C., Vallod, D., David, C. (2009). Agroecology as a science, a movement or a practice. A review. Agronomy for Sustainable Development (publicat en llínea).
- ↑ Sustainability.11(19)
- 5272.ISSN 2071-1050.doi:10.3390/el seu11195272.Consultat el 19 de juliol de 2020.
- ↑ The Journal of Peasant Studies.
- 1-18.ISSN 0306-6150.doi:10.1080/03066150.2020.1782891.Consultat el 19 de juliol de 2020.
- ↑ «Centre de coneiximents sobre agroecología».
- ↑ Susanna B. Hetch: L'evolució del pensament agroecológico, 1991.
- ↑ Sabaté, F.; Perdomo, A.; i Afonso, V. (2008) [1]
L'enfocament de l'agricultura convencional sempre ha buscat incrementar la producció de collites agrícoles sense considerar les conseqüències posteriors sobre l'ambient en el que es practica. Aixina ocorre, per eixemple, en la labranza intensiva del sol, pràctica de monocultivo, us indiscriminat de fertilisants sintètics, el control químic de plaga i arvenses, us intensiu d'aigua de pous profunts per a l'agricultura i la manipulació genètica, entre atres pràctiques de l'agricultura moderna.
Els agroecologistas no sempre estan d'acort sobre lo que la agroecología és o deuria ser, a llarc determini. Diferents definicions del terme agroecología es poden distinguir en gran mida per la especificitat en la que es definix el terme «ecologia»; aixina, la agroecología és definida per la OCDE com «l'estudi de la relació dels cultius agrícoles i el mig ambient». I és de les que més es adecua en tots els enfocaments a lo que és la agroecología.[1] Estes són pràctiques promogudes i aplicades baix l'enfocament de l'agricultura tradicional. No es deu descuidar i negar que l'aplicació de les pràctiques i innovacions tecnològiques convencionals incremente la producció agrícola, pero tampoc es pot negar que la seua pràctica en activitats agrícoles deteriora els recursos naturals en forma considerable i ocasionalment irreversible.
La deterioració de la coberta vegetal, l'erosió del sol (eòlica, hídrica, de fertilitat), l'increment de la salinitat dels sols, disminució considerable dels mants freàtics, la pèrdua de diversitat agrícola biològica i genètica, la resistència constant de plagues i malalties agrícoles, el azolve d'assuts, les inundacions naturals, l'eutrofización de llac i la contaminació de l'aire, són algunes de les múltiples conseqüències de l'agricultura basada en agroquímicos i en l'us de grans cantitats d'energia.
Davant els múltiples factors negatius de l'agricultura convencional, emergix la concepció de la agroecología, i la tecnologia de l'agricultura ecològica, que promou la producció agrícola conservant els recursos naturals elementals de la producció d'aliments tals com el sol, aigua i biodiversitat. Estes accions es basen en el respecte a les comunitats rurals (els qui aporten el material genètic millor adaptat a les condicions locals) i als principis ètics i humans en la realisació d'estes activitats.
L'agricultura ecològica, com posada en pràctica de la ciència agroecológica, pot ser altament productiva i a la seua volta sostenible en producció i conservació a llarc determini en la finalitat de poder solucionar l'abastiment d'aliments a una creixent població humana. En esta perspectiva, el disseny i maneig de agroecosistemas sostenibles no pot ni deu abandonar les pràctiques convencionals sino que deu considerar les pràctiques tradicionals per a justificar el seu sosteniment. Es tracta de dissenyar científicament noves concepcions i tecnologies agrícoles, sobre la base dels métodos i coneiximents ecològics actuals i els principis tradicionals de conservació dels recursos naturals que moltes comunitats rurals tenen i en les que cobrixen les seues necessitats alimentàries sense requerir grans insumos externs en el seu cicle productiu.[2] En concordancia en açò Gliessman menciona que La agroecología deu integrar ciència, tecnologia i pràctica, i els moviments per al canvi social.[3]
Els països europeus, seguits per uns atres altament industrialisats tals com Estats Units i Austràlia, han implementat alguns principis agroecológicos en les seues polítiques de desenroll agrícola pero no han segut de molt impacte per empreses fabricants de llavors transgèniques, agrotóxicos i demés components químics orientats a la pràctica de l'agricultura convencional a gran escala tals com Monsanto, Riu Tinto Alcan, entre unes atres, han eixercit molta pressió per a promocionar un model d'agricultura industrialisada convencional d'alt impacte ambiental, i pese a que s'ha comprovat la nocividad dels seus productes per al ser humà i per als sols, inclús en prohibicions de distribució en països com França, encara continuen expendiendo els seus productes altament tòxics en països d'Àsia i Llatinoamèrica, a on actualment les tendències agroecológicas estan prenent nova força, oponent resistència a l'us d'estos productes que en molts països com Paraguay, estan posant en perill d'extinció llavors originàries i milenàries de la regió del Mate Grosso i la Conca del Riu Paraná.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 2dona Edició. Boca Rata, FL, USA.Consultat el 03/06/2021.
- ↑ TED-Ed Animations. «Ca we create the "perfect" farm? - Brent Loken».
- ↑ «International Symposium on Agroecology for Food Security and Nutrition | Food and Agriculture Organization of the United Nations». www.fao.org. Consultat el 2021-06-03.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agroecología» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.