Salinitat
La salinitat és el contingut de sals minerals dissoltes en un cos d'aigua. Dit d'una atra manera, és vàlida l'expressió salinitat per a referir-se al contingut salino en sols o en aigua.
El sabor salat del aigua es deu a que conté clorur de sodi (NaCl). La seua concentració en les mars i oceans és molt elevada entre 33 i 37 g/L i molt baixa en les aigües dolces, menor de 5 g/L.[2] Ademés, esta salinitat varia segons l'intensitat de l'evaporament o que l'aporte d'aigua dolça dels rius aumente en relació en la cantitat d'aigua. L'acció i efecte de disminuir o aumentar la salinitat es denomina desalinización i salinisació, La majoria dels llac són d'aigua dolça. Per la seua banda, en les masses d'aigua de major salinitat, és possible surar en major facilitat. Un 97% de l'aigua de la Terra és salada, mentres el 3% restant és dolç.
Definicions
[editar | editar còdic]Este procés d'evaporament és més intens en les zones tropicals, i menor en les zones polars. Les aigües superficials són més salades perque l'evaporament fa que la concentració de sal aumente. El contingut salino de molts llac, rius, o rieres és tan menut, que a eixes aigües li les denomina aigua dolça. El contingut de sal en aigua potable és, per definició, menor a 0,05 %. Si no, l'aigua és senyalada com salobre, o definida com a salina si conté de 3 a 5 % de sal en volum. Per damunt de 5% li la considera salmorra. L'oceà és naturalment salino en aproximadament 3,5 % de sal (vore aigua de mar). Alguns llacs o marés són més salinos. El mar Morta, per eixemple, té un contingut superficial d'al voltant del 15 %.
| Salinitat de l'aigua | |||
|---|---|---|---|
| Aigua dolça | Aigua salobre | Aigua de mar | Salmorra |
| < 0,05 % | 0,05 – 3 % | 3 – 5 % | > 5 % |
| < 0,5 g/L | 0,5 – 30 g/L | 30 – 50 g/L | > 50 g/L |
El terme tècnic de salinitat en l'oceà és halinidad, ya que realment es basa en els ionés halurs; el ion clorur (Cl−) és el anión més abundant en la mescla d'elements dissolts. En oceanografia, ha segut tradicional expressar la halinidad, no en percentage, sino en parts per mil (‰), que és aproximadament grams de sal per litro de solució: g/L. Abans de 1978, la salinitat o halinidad s'expressava com ‰, basant-se en la relació de conductivitat elèctrica de la mostra de "aigua de Copenhague" (aigua de manantial que es distribuïx com a estàndart mundial). En 1978, els oceanógrafos redefinixen la salinitat en Unitats Pràctiques de Salinitat (ups, psu): relació de la conductivitat d'una mostra d'aigua de mar sobre la d'una solució estàndar de clorur potásico (KCl).
Encara que semblara esotèrica i obscura esta manera de medir concentracions, és molt pràctica; pero serà necessari recordar que la salinitat és la suma en pes de molts i diferents elements dins d'un volum donat d'aigua. Una determinació precisa de salinitat no solament com a concentració de soluts implica conéixer la cantitat de cada substància (com per eixemple, el clorur de sodi) que requerix de química analítica, front a una simple determinació de pes del residu sec després d'evaporar la mostra (un método de determinar salinitat). El volum és influït per la temperatura de l'aigua; i la composició de les sals no és constant (encara que és molt semblant, en capes semblants, en els oceans). Les aigües salines de les mars interiors poden tindre una composició diferent de la dels oceans. Per esta raó, estes aigües són denominades salines, diferenciant-se de les oceàniques, a on s'aplica el terme halina.
Unitats
[editar | editar còdic]En oceanografia, la salinitat s'expressa tradicionalment en parts per mil, considerant aproximadament la densitat com l'unitat correspon a grams de sal per litro de solució. En química analítica s'expressa la salinitat en mg/l o ppm.
En 1978, quan des del principi del sigle XX s'utilisava la referència a la clorinidad, la salinitat o halinidad es varen expressar com ‰ sobre la base de la conductivitat elèctrica en referència a una mostra d'aigua de mar artificial utilisada com a estàndar.[3]
La nova Escala Pràctica de Salinitat va ser posteriorment refinada encara més per oceanógrafos de tot lo món en l'introducció de l'unitat de mida en "ups" o "PSU", per la seua sigla en anglés, (Practical Salinity Units), corresponent a la relació entre la conductivitat de la mostra d'aigua de mar i la d'una solució estàndar de KCl format per 32,4356 grams de sal dissolta en 1 kg de solució a 15 °C.[4][5]
Els valors són adimensionales, pero s'assigna 35 psu a la salinitat equivalent a 35 grams de sal per litro de solució.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Atles oceànic mundial 2001)
- ↑ jreguart. «seus-alumnes-de-3o-de-la-això-xxx-per-que-bevem-aigua-dolça-en-volta-de-salada/ Lo que es pregunten els seus alumnes de 3º de la ESO – XXX: ¿Per qué bevem aigua dolça en lloc de salada?». eltamiz.com. Consultat el 8 de juliol de 2018.
- ↑ Lewis, E.L. (1980). The Practical Salinity Scale 1978 and its antecedents. IEEE J. Ocean. Eng., OE-5(1): 3-8.
- ↑ Unesco (1981a). The Practical Salinity Scale 1978 and the International Equation of State of Seawater 1980. Tech. Pap. Mar. Sci., 36: 25 pp.
- ↑ Unesco (1981b). Background papers and supporting data on the Practical Salinity Scale 1978. Tech. Pap. Mar. Sci., 37: 144 pp.
- ↑ Unesco (1985). The International System of Units (SI) in Oceanography. Tech. Pap. Mar. Sci., 45: 124 pp.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Salinidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.