Anar al contingut

Biòtop

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Biòtop
Representació molt simplificada d'un biòtop.

Biòtop (del grec βíος bios, "vida" i τόπος talps, "lloc"), en ecologia, és un àrea de condicions ambientals uniformes que proveïx espai vital a una comunitat biològica o biocenosis. El biòtop és casi sinònim del terme hàbitat en la diferència de que hàbitat es referix al ambient de desenroll de les espècies o poblacions mentres que biòtop es referix a l'entorn en el que es desenrollen les comunitats biològiques.[1] Terme que en sentit lliteral significa ambient de vida i s'aplica a l'espai físic, natural i llimitat, en el qual viu una biocenosis. La biocenosis i el biòtop formen un ecosistema.

Història

[editar | editar còdic]

La primera persona en parlar de biòtops va ser Ernst Haeckel (1834-1919), un zoólogo alemà famós pel seu teoria de la recapitulació o llei biogenética. En el seu llibre Morfologia general (1866), en el que definix a l'ecologia, remarca l'importància del concepte d'hàbitat com prerrequisito a l'existència d'un organisme. També explica que junt en els ecosistemas les biotas són modelades per factors ambientals tals com a aigua, sol, traces geogràfiques i fenomens climàtics i per interaccions en atres sers vius.

A partir d'estos conceptes el professor del museu zoològic de Berlín, F. Dahl es va referir als sistemes ecològics en el terme biòtop (1908).[2]

Restauració de biòtops

[editar | editar còdic]

Encara que la paraula biòtop és considerada com un terme tècnic d'ecologia, en anys recents se li està donant us en activitats cíviques i administratives. Des de 1970, els biòtops han rebut gran atenció en Europa (especialment en Alemània) en referència a la preservació, regeneració i creació d'ambients naturals.[3]

En este context la paraula biòtop es referix a sovint a assunts ecològics de menor escala i que són familiars a la vida quotidiana. En Alemània els esforços per a regenerar els biòtops són rebuts en gran entusiasme. Estes activitats inclouen:

  • la creació de sostres verts.
  • reconstrucció de rius per a restaurar la seua calitat.
  • conservació de arbustos i arbres en terrenys cultivats agraris.
  • creació de parcs naturals a lo llarc de les carreteres "autopistas".
  • creació de jardins o estanys escolars que tenen en conte el mig ambient.
  • disseny de jardins privats que tenen en conte l'ecologia.

Ret de biòtops

[editar | editar còdic]

Es recalca que els biòtops no deuen estar aïllats; pel contrari és necessari que existixquen conexions en els llocs circumdants per a que els organismes puguen circular. Una de les estratègies més eficaces per a regenerar un biòtop és el d'estendre-ho i conseguir que siga un punt per a que els animals i plantes (o les seues llavors) puguen circular. A açò se li crida un corredor biològic. En este método el centre de la ret de biòtops és un terreny gran de bosc, un parc natural.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Toshiyuki Hoshino. Fonamental research in nurtural management of large biotope aiming for regeneration of nature: Introduction., en [1]
  2. Atushi Iwasawa.(2005). Preservation of biotope from zoological view point: Introduction: What is biotope?, en The January, 2005 number of Biological Science News
  3. School biotope is a subject matter for environmental and lifelong learning. Retrieved October 24.2006., en Eco Culture Lab Net