Comunitat (ecologia)
En ecologia, una comunitat és un grup o associació de poblacions de dos o més espècies diferents que ocupen la mateixa àrea geogràfica al mateix temps, també coneguda com biocenosis. El terme comunitat té una varietat d'usos. En la seua forma més simple es referix a grups d'organismes en un lloc o temps específic, per eixemple, "la comunitat de peixos del llac Ontario abans de l'industrialisació".
La ecologia o sinecología comunitària és l'estudi de les interaccions entre espècies en comunitats en moltes escales espacials i temporals, inclosa la distribució, estructura, abundància, demografia i interaccions entre poblacions coexistentes.[1] L'enfocament principal de l'ecologia comunitària està en les interaccions entre poblacions segons lo determinat per característiques genotípicas i fenotípicas específiques.
L'ecologia comunitària també té en conte factors abióticos, per eixemple, temperatura anual o el pH del sol. Els factors abióticos filtren les espècies que estan presents en la comunitat. Per eixemple, la diferència en les plantes presents en el desert en comparació a la selva tropical està dictada per la precipitació anual. Estos factors no vius també influïxen en la forma en que les espècies interactuen entre sí.[2]
L'ecologia comunitària té el seu orige en la sociologia vegetal europea. L'ecologia comunitària moderna examina patrons com la variació en la riquea d'espècies, l'equitat, la productivitat i l'estructura de la ret alimentària (vore estructura de la comunitat); també examina processos com la dinàmica o la successió de la població depredador-presa.
En un nivell més profunt, el significat i el valor del concepte de comunitat en ecologia està en debat. Les comunitats s'han entés tradicionalment a gran escala en térmens de processos locals que construïxen (o destruïxen) un conjunt d'espècies, com la forma en que el canvi climàtic provablement afecte la composició de les comunitats de pastures.[3] Recentment, este enfocament de la comunitat local ha segut criticat. Robert Ricklefs ha argumentat que és més útil pensar en comunitats a escala regional, basant-se en la taxonomia evolutiva i la biogeografía,[1] a on algunes espècies o clados evolucionen i unes atres s'extinguixen.[4]
Caseta
[editar | editar còdic]Dins de la comunitat, cada espècie ocupa un caseta. La caseta d'una espècie determina cóm interactua en l'entorn que ho rodeja i el seu paper dins de la comunitat. En tindre diferents casetes, les espècies poden coexistir.[5] Açò es coneix com a partició de caseta. Per eixemple, l'hora del dia en que una espècie caça o l'assut que caça.
La divisió de la caseta reduïx la competència entre espècies.[6] Tal que les espècies puguen coexistir, ya que suprimixen el seu propi creiximent més de lo que llimiten el creiximent d'atres espècies. La competència dins d'una espècie és major que la competència entre espècies. La competència intraespecífica és major que la interespecífica.
El número de casetes presents en una comunitat determina el número d'espècies presents. Si dos espècies tenen exactament la mateixa caseta (per eixemple, la mateixa demanda d'aliments), una espècie superarà a l'atra. Quants més casetes s'òmpliguen, major serà la biodiversitat de la comunitat.
Teories
[editar | editar còdic]Teoria holística
[editar | editar còdic]La teoria holística es referix a l'idea de que una comunitat es definix per les interaccions entre els organismes que la componen. Totes les espècies són interdependents, i cada una juga un paper vital en el treball de la comunitat. Per açò, les comunitats són repetibles i fàcils d'identificar, en factors abióticos similars que es controlen en tot moment.
Frederic Clements va desenrollar el concepte holístico (o organístico) de comunitat, com si fora un superorganismo o una unitat discreta, en llímits definits.[7] Clements va propondre esta teoria despuix de notar que certes espècies de plantes es trobaven regularment juntes en hàbitats, va concloure que les espècies depenien unes d'unes atres. La formació de comunitats no és aleatòria i implica coevolución.[8]
La teoria holística es deriva del major pensament del holismo; que es referix a un sistema en moltes parts, totes les quals són necessàries per al funcionament del sistema.
Teoria individualista
[editar | editar còdic]Henry Gleason va desenrollar el concepte individualiste (també conegut com a obert o continu) de comunitat, en l'abundància d'una població d'una espècie que canvia gradualment a lo llarc de gradient ambientals complexos.[9] Cada espècie canvia independentment en relació en atres espècies presents a lo llarc del gradient.[10] L'associació d'espècies és aleatòria i es deu a una coincidència. Les condicions ambientals variables i la provabilitat de que cada espècie aplegue i s'establixca a lo llarc del gradient influïx en la composició de la comunitat.[11]
La teoria individualista propon que les comunitats poden existir com a entitats contínues, ademés dels grups discrets mencionats en la teoria holística.
Teoria neutral
[editar | editar còdic]Stephen Hubbell va introduir la teoria neutral de l'ecologia. Dins de la comunitat (o metacomunidad), les espècies són funcionalmente equivalents, i l'abundància d'una població d'una espècie canvia per processos demogràfics estocàstics (és dir, naiximent i morts a l'encert).[12] L'equivalència de les espècies en la comunitat conduïx a la deriva ecològica. La deriva ecològica conduïx a que les poblacions de les espècies fluctuen aleatoriamente, mentres que el número total d'individus en la comunitat permaneix constant. Quan un individu mor, existix la mateixa possibilitat de que cada espècie colonise eixa parcela. Els canvis estocàstics poden fer que les espècies de la comunitat s'extinguixquen, no obstant, açò pot dur molt temps si hi ha molts individus d'eixa espècie.
Les espècies poden coexistir perque són similars, els recursos i les condicions apliquen un filtre al tipo d'espècies que estan presents en la comunitat. Cada població té el mateix valor adaptatiu (habilitats competitives i de dispersió) i demanda de recursos. La composició local i regional representa un equilibri entre l'especiación o dispersió (que aumenta la diversitat) i les extincions aleatòries (que disminuïxen la diversitat).[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 (2008).Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences.275(1636)
- 759–65.doi:10.1098/rspb.2007.1370.
- ↑ The American Naturalist.138(5)doi:10.1086/285270.
- ↑ (2008).PNAS.105(29)
- 10028–10032.doi:10.1073/pnas.0711567105.
- ↑ (2008).American Naturalist.172(6)
- 741–750.doi:10.1086/593002.
- ↑ Oecologia.
- 134–141.doi:10.1007/s004420000494.
- ↑ Royal Society Open Science.
- 170060.doi:10.1098/rsos.170060.
- ↑ Ecology and Society.19(4)doi:10.5751/ES-06915-190432.
- ↑ Vegetatio.69
- 47–55.doi:10.1007/BF00038686.
- ↑ Verhoef. «Community Ecology». Consultat el 8 de març de 2015.
- ↑ «What is vegetation classification?». International Association for Vegetation Science (IAVS). Consultat el 8 de març de 2015.
- ↑ Biological Reviews.
- 317–357.doi:10.1111/j.1469-185X.1995.tb01069.x.
- ↑ Hubbell, Stephen P. (2001). The unified neutral theory of biodiversity and biogeography, Print on Demand. edició, Princeton [o.a.]: Princeton Univ. Press. ISBN 978-0691021287.
- ↑ The Quarterly Review of Biology.85(2)
- 183–206.doi:10.1086/652373.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Comunidad (ecología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.