Fitosociología

La fitosociología és una disciplina, dins de les Ciències de la Vegetació que s'inscriu en el marc de la teoria de les fitocenosis. També cridada fitocenología o sociologia vegetal, és l'estudi de grups d'espècies de plantes que generalment es troben juntes i que són el producte de certes condicions, presents i passades, i poden existir solament quan es complixen tals condicions. És una corrent de desenroll important dins de la Geobotánica per a l'interpretació dels paisages vegetals. El seu objectiu és la descripció empírica de les espècies vegetals que poblen un determinat ambient i permet detectar canvis anormals. És important per a protegir la biodiversitat.

El terme «fitosociología» va ser falcat per Józef Paczoski en 1896. El terme «fitocoenología» va ser falcat per Helmut Gams en 1918. Mentres que la terminologia «fitocenosis» es va fer més popular en França, Suïssa, Alemània i l'Unió Soviètica, el terme «fitosociología» va seguir utilisant-se en alguns països europeus.

La fitosociología és un refinament adicional de la fitogeografia introduït per Alexander von Humboldt a principis de el XIX. Paralelament existix una ciència similar a la fitosociología, la zoosociología, en la qual s'estudia a les comunitats d'animals. Abdós són subsistema de la biocenosis.

Orige

La fitosociología sorgix en el sur d'Europa, a través de numeroses idees que es plasmen en la pràctica a partir dels treballs de Braun-Blanquet. Esta escola, que enfoca l'estudi de la vegetació a través del reconeiximent de comunitats vegetals, es caracterisa per centrar-se en la composició florística de dites comunitats, fent especial émfasis en les espècies de diagnòstic, entenent per tals a aquelles que són més sensibles a les característiques del mig i per tant resulten millors indicadors. Són precisament estes espècies de diagnòstic les que s'usen per a organisar les comunitats en una classificació formal jeràrquica.

En els Estats Units, este concepte ha segut rebujat en gran mida a favor d'un estudi més individualiste dels ambients relacionats en les espècies, a on certes associacions de plantes ocorren a l'encert en funció de les preferències individuals i les respostes als gradient, i no existixen llímits definits entre les fitocoenosis. La terminologia «comunitat de plantes» s'usa habitual en EE. UU. per a un hàbitat compost per vàries espècies de plantes específiques.

Unitats fitosociológicas

La fitosociología s'ocupa de l'estudi de la composició, la distribució, les característiques i les interrelacions de les espècies vegetals que viuen en comunitats de plantes.

Té utilitat en molts camps actuals i és la metodologia que s'usa per a l'actual cartografia detallada d'hàbitats prioritaris. Les unitats fitosociológicas són de gran interés per a entendre la variació de la coberta vegetal i poder aplicar estratègies de conservació a un territori donat. En Europa s'ha desenrollat un sistema de classificació complet per a descriure els tipos de vegetació que es troben en tot el continent. S'utilisa com a classificació de tipos d'hàbitat en la ret NATURA 2000 i en la llegislació de la Directiva Hàbitats.

Esta ciència sintètica basada en observacions de camp que consistix en un conteo d'espècies de plantes presents en un hàbitat determinat (cridat «estació») caracterisat pel seu sol, el seu clima, el seu microclima (condicions locals de temperatura, humitat, insolación, etc.), les espècies animals que allí habiten, l'influència humana i les seues activitats passades o presents.

Cada hàbitat i la seua vegetació es caracterisen aixina segons una «cuadrícula» molt precisa per a després realisar anàlisis comparatius entre les poblacions dels diferents ambients per a establir correlació i tractar d'entendre cóm s'agrupen les espècies vegetals (parlem de comunitat o associació). Esquemáticamente, l'associació és a la fitosociología lo que l'espècie és a la botànica: una unitat d'estudi.