Geobotánica
La geobotánica, o fitogeografia, o geografia vegetal, és la "ciència de la vegetació" que estudia la relació entre la vida vegetal i el mig terrestre, o, en atres térmens, "la ciència que estudia l'hàbitat de les plantes en la superfície terrestre".[1] També estudia la distribució dels vegetals sobre la Terra, analisa les seues àrees de distribució i les seues característiques aixina com les causes que les condicionen i les lleis a les que respon.
Rübel (1922) va crear el terme per no coincidir en els significats de geografia botànica o d'ecologia, puix el seu significat és molt més ampli;[2] aixina, Huguet del Villar (1929) dividix la geobotánica en sineciología, fitoecología (ecologia botànica), i fitogeografia (geografia botànica).
Hui dia podem agrupar a la sineciología i a la fitoecología, en la fitosociología, que estudia les associacions vegetals.[3]
Wiegleb (1989) va definir a la geobotánica com "la ciència els objectius de la qual són la descripció, interpretació i predicció de tipos de distribució de poblacions i táxones vegetals en l'espai i en el temps".[4]
Etimologia
[editar | editar còdic]De geo, terra i botànica, estudi de les plantes.
Definició
[editar | editar còdic]La fitogeografia es definix com una branca de la biogeografía, i esta a la seua volta incorpora elements de la biologia i la geografia. Dona conte de la relació entre la vida vegetal i el mig terrestre o la ciència que estudia el hàbitat de les plantas en la superfície terrestre. Esta ciència té una doble direcció, la primera és la possibilitat d'estudiar per una part l'estructura i biologia d'un mant vegetal, i per una atra part pot estudiar les espècies que constituïxen el poblament vegetal d'un tipo de vegetació o d'un determinat territori.
És important conéixer i distinguir les principals diferències que existixen entre flora i vegetació. La flora fa referència a les espècies i la seua respectiva descripció taxonómica dels individus que conformen la vegetació.
La vegetació en canvi fa referència al resultat de causes actuals, siguen geogràfiques o biològiques i engloba a la seua volta formes fisonómicas del poblament vegetal. Per lo tant la vegetació correspon al conjunt resultant de la disposició en l'espai dels diferents tipos vegetals presents en una determinada porció del territori.
Dins de les característiques que posseïx la vegetació en la seua relació en la geografia d'un lloc, cal destacar:
- Asimilador bàsic de l'energia solar i per això productor primari.
- Correspon a la base de qualsevol ecosistema.
- És única ya que pot proporcionar-se aliment i sustente a sí mateixa a partir de factors abióticos com lo és l'energia solar.
- Permet establir la relació entre els components biòtics i abióticos.
- Estabilisa els terrenys en pendents.
- Permet la amortiguación, protecció i l'infiltració de les precipitacions.
- Reduïx el escurrimiento superficial.
- Reté les precipitacions al nivell de la carpeta herbácea.
- Reté la humitat.
- És component del procés d'evapotranspiración.
- Regula les temperatures.
- Hàbitat de la fauna.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Huguet del Villar, E. (1929). Geobotánica. Ed. Llabor, Barcelona.
- ↑ Rübel, E. (1922). Geobotanische Untersuchungsmethoden. Berlin.
- ↑ Botànica pura especial.
- ↑ Wiegleb, G. (1989). Explanation and prediction in vegetation science. Vegetatio, 83: 17-34.
- ↑ Phytogeography.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Geobotánica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.