Estructura de comunitats
En l'estudi de rets complexes, es diu que una ret té estructura de comunitats si els nodos de la ret poden ser fàcilment agrupats en grups de nodos, potencialment superposts. En el cas particular de buscar comunitats no superpostes, la ret es dividix de forma natural en grups de nodos densament conectats internament i en poques conexions entre grups. La definició més general està basada en el principi de que un parell de nodos té major provabilitat d'estar conectat si abdós són membres de la(s) mateixa(s) comunitat(és), i menor provabilitat d'estar conectat si no compartixen comunitats.
Propietats
[editar | editar còdic]
En l'estudi de rets, tals com a rets de computadores i informació, rets socials i rets biològiques, s'han observat múltiples característiques que ocorren comunament, incloent la propietat del món menut, llarga coa de la distribució de grau i agrupamiento, entre uns atres. Una atra característica comuna és estructura de comunitats[1] [2] [3] .[4] En el context de rets, l'estructura de comunitats es referix a l'ocurrència de grups de nodos en una ret que són més densament conectats internament que el restant de la ret, com es mostra en l'image d'eixemple a la dreta. Esta heterogeneïtat de les conexions sugerix que la ret té certes divisions naturals.
Les comunitats són a sovint definides en térmens de la partició del conjunt de vèrtiços, és dir, cada nodo pertany a una i solament a una comunitat, com en la figura. Açò és una simplificació útil i la major part dels métodos de detecció de comunitats troben este tipo d'estructura de comunitats. Aixina i tot en alguns casos una representació millor podria ser una on els vèrtiços pertanyguen a més d'una comunitat. Açò podria passar en una ret social a on cada vèrtiç represente una persona, i les comunitats representen diferents grups d'amics: una per a família, una atra per a companyers de treball, una per a amics en el mateix club deportiu, i aixina successivament. L'us de cliques per a detectar comunitats, explicat més alvance, és un eixemple de cóm poden ser trobades estes comunitats en superposició.
Existixen rets que no tenen cap estructura de comunitats significativa. Molts models de ret bàsics, com per eixemple grafos aleatoris i el model Barabási–Albert, no mostren estructura de comunitats.
Aplicacions
[editar | editar còdic]L'estructura de comunitats és prou comuna en rets reals. Les rets socials inclouen grups comunitaris (l'orige del terme, de fet) basats en ubicacions comunes, interessos comuns, ocupacions comunes, etc.[5] Les rets metabòliques tenen comunitats basades en grups funcionals. En les rets de citacions es formen comunitats per temes d'investigació.[1] Ser capaç d'identificar estes subestructura dins d'una ret pot ajudar a entendre de forma intuïtiva cóm el funcionament de la ret i la seua topología s'afecten l'u a l'atre. Tal intuïció pot ser útil en millorar alguns algoritmes sobre grafos tals com agrupamiento espectral.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 M. Girvan and M. E. J. Newman (2002).
- ↑ S. Fortunato (2010).
- ↑ F. D. Malliaros and M. Vazirgiannis (2013).
- ↑ M. A. Porter, J.-P. Onnela and P. J. Molta (2009).
- ↑ Hamdaqa, Mohammad; Tahvildari, Ladan; LaChapelle, Neil; Campbell, Brian (2014).
- ↑ Zare, Habil; P. Shooshtari; A. Gupta; R. Brinkman (2010).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estructura de comunidades» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.