Anar al contingut

Autopista

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Garching Bundesautobahn 9.jpg
Autopista
Per a les autopistes en miniatura vore Slot (modelisme).
Archiu:Panamericana freeway in Florida, Buenos Aires Province.jpg
Vista de l'autopista Panamericana Accés Nort en Buenos Aires, Argentina.





Una autopista és una pista de circulació per a automòvilés i vehículs terrestres de càrrega (categòricament els vehículs de motor) i de passagers.

Deu ser ràpida, segura, i admetre un volum de tràfic considerable, i es diferencia d'una carretera convencional, en que l'autopista dispon de més de quatre carrils per a cada sentit en calçadas separades (no confondre en l'autovia espanyola dissenyada en eixe país en 1988). Fins a 2017 les autopistes podien tindre 2 carrils per sentit, pero el terme ha segut actualisat, per l'increment en la flota vehicular mundial.

Les primeres autopistes construïdes en esta configuració es varen fer en Itàlia durant els anys 1920.

Entre els tipos de carreteres, representen les vies que més tràfic rodat poden soportar i en les que est alcança majors velocitats, per lo que solen representar els eixos principals de la ret viària d'un país desenrollat (exceptuant a Espanya, que va implantar, per norma general, l'autovia en eixos casos).

Definició

[editar | editar còdic]

l'Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmics definix autopista com:[1]

Carretera especialment dissenyada i construïda per al tràfic motorisat, la qual no servix a les finques que lindan en esta, i que:
(a) Està proveïda, llevat en determinats punts o temporalment, d'una doble calçada separada per als dos sentits del tràfic. Esta separació es fa per una banda per la que no es pot circular o per atres mijos.[2]
(b) No té carreteres que la creuen al mateix nivell, ni vies de trens, ni de tramvies ni passos peatonals o camins de qualsevol tipo.
(c) Està especialment senyalisada com una autopista, i està reservada específicament per a una categoria de vehículs motorisats.[3]
Els carrils d'entrada i eixida estan senyalisats per a això. Les autopistes urbanes també s'inclouen en la definició.

Característiques

[editar | editar còdic]

Per a poder ser calificada com a autopista, una via de circulació deu reunir les següents característiques:

  • Dos bandes de circulació, una per a cada sentit, separades entre sí per una franja ampla de terreny o per tanques de protecció.
  • A lo manco dos carrils de circulació en cada banda.
  • Vorals laterals en cada banda, per a que un vehícul puga detindre's en cas d'emergència sense obstaculisar el tràfic.
  • Curves poc pronunciades per a que els vehículs no tinguen que aminorar la marcha en circular per elles.
  • Absència de creus a nivell, que es resolen per mig de passos superiors o inferiors.
  • Les interseccions es resolen a distint nivell per mig d'enllaços.
  • Entrades i eixides en carrils separats dels principals, de desacceleració i d'acceleració, per a que els vehículs que ixen o entren en l'autopista canvien la seua velocitat fòra d'ella.
  • Les eixides i entrades estan situades casi sempre en el costat dret en el sentit de la marcha, ya que el carril esquerre és el d'alvançament i, per lo tant, el més ràpit. Lo contrari per a països en trànsit a l'esquerra, en a on les eixides i entrades estan situades casi sempre en el costat esquerre en el sentit de la marcha, ya que el carril dret és el d'alvançament i, per lo tant, el més ràpit.
  • L'accés als immobles confrontants en l'autopista no es realisa directament des de la mateixa, a menos que s'utilisen entrades i eixides com les abans descrites. En les zones urbanes és habitual l'existència de carrers paralels situats a cada costat, denominades "vies de servici" o "colectoras", que permeten l'accés als immobles que llimiten en l'autopista sense pertorbar el trànsit de la mateixa.

En certs trams posseïxen estacions de peage per a recaptar diners que s'amprarà per al manteniment de la mateixa. Depenent de la topografia del terreny a on estiga construïda podrà tindre viaductes i túnels.

Senyalisació

[editar | editar còdic]

Història

[editar | editar còdic]

La primera autopista del món es va construir en Itàlia, en 1921, entre Milà i Varese. Hui forma part de les autopistes A8 i A9 italianes. Tenia dos calçades separades, pero encara no contava en creus a distint nivell.

La primera autopista espanyola, la més antiga d'Espanya, les obres de la qual varen concloure en l'any 1942,[5] correspon al tram entre el Nuc Eisenhower i l'aeroport de Barajas, i tenia una llongitut d'uns 1,9 quilómetros. Fins a l'any 1952 no es va inaugurar l'antiga Autopista de Barajas, que es va dissenyar sense separar els carrils i solament es varen construir dos calçades com si fora una avinguda molt àmplia.

Despuix de la primera autopista més antiga d'Espanya, les següents varen ser l'autopista A-3 entre Madrit i Vallecas, seguida per l'autopista A-6 que es va construir entre 1964 i 1967 (inaugurada este últim any), entre els municipis madrilenys de Les Roces de Madrit i Collado Villalba.[6][7] La primera autopista de peage, l'A-19, es va construir en 1969 i s'estenia entre Barcelona i Mataró.[8][9][10]

Li varen seguir les autopistes AP-8 (Bilbao - Behovia), l'AP-6 (Collado Villalba - Adanero) i la "I" asturiana A-8 / A-66 (Gijón - Oviedo - Avilés). En 1972 es va finalisar la AP-4, l'autopista del Sur de Sevilla a Càdis.[11][12] Finalment, els dos accessos principals a les terminals 1, 2 i 3 del aeroport de Madrit-Barajas, es varen acabar convertint en autopistes.[13][14]

Una de les últimes autopistes en completar-se de la Ret d'Interés General de l'Estat en Espanya va ser l'A-52 (denominada en la seua totalitat com autovia de les Rigues Baixes), en el tram entre Benavente i Padornelo en la província de Zamora. Un cas particular és l'autovia del Cantàbric, A-8, que es torna físicament en autopista en distints punts, com per eixemple en la variant de Gijón.

Ademés, el conjunt dels trams (Oviedo-Mieres), (Mieres-Pola de Lena) i (Pola de Lena-Campomanes) de la A-66, formen una autopista. També es dona esta relació entre la Sevilla-Huelva i l'A-49, entre l'A-22 i la variant nort de Saragossa, i entre l'A-52 (Benavente-Padornelo) i atres trams, encara que generalment, es troben prop de (o conectades a) autopistes de peage, no sent el cas d'esta última, per eixemple.

Autovies espanyoles

[editar | editar còdic]

Les autovias espanyoles històricament seguixen més o menys el mateix recorregut que tenien les calçades romanes en els temps d'Hispania.[15] L'existència d'un tipo de via la definició de la qual va ser falcada en Espanya, i l'evolució d'estes en el temps, freqüentment duen a confusió, per lo que s'enumeren algunes, especialment:

Per posar alguns dels eixemples que solen generar confusió. De fet, per eixemple es pot mencionar, que Extremadura és una comunitat autònoma, que no posseïx ni un sol quilómetro d'autopistes, ni tan sols de peage.


Diferències

[editar | editar còdic]

Una autovia és un tipo de carretera interurbana espanyola, desdoblada i d'alta velocitat, similar a l'autopista, encara que d'un nivell inferior. Les directrius obligatòries per a la seua construcció i conservació estan regides per la seua definició en la Llei de Carreteres espanyola de 2015.[16] En canvi en l'àmbit de les autopistes, açò es torna més complex, ya que fins a la definició que se li puga donar en eixa mateixa llei pot aplegar a vindre fortament condicionada pels estàndarts internacionals del moment, especialment si l'autopista en qüestió forma part d'un itinerari europeu. De fet, freqüentment, s'estima que és per açò, unit a una atra forta crisis al començament dels huitanta, lo que va poder dur a eixe "re-dissenye" de l'autovia, per a mantindre un estàndart nacional. Dels tres apartats (lletres) de la definició de l'OCDE, situada més dalt, l'autovia, com a tal i per definició, està exenta d'obligacions en el compliment de l'apartat (c), lo que no implica que en alguns casos, complixca algunes d'estes de manera opcional, lo que explicaria aquelles auto-imposicions en les autovies d'última generació. Ademés, encara que s'aplegue al punt de casi fer-ho, el traçat i les seues característiques no tenen per qué comportar les mateixes "prescripcions" que els de una autopista. Seguix estant permés construir-les sobre les carreteres antigues, aprofitant-les per a una de les plataformes, simplement reasfaltando damunt i/o ampliant el gálibo, encara que en l'actualitat és sol "un recurs davant la necessitat". I pintant posteriorment la senyalisació horisontal, que sí es manté, si no sempre igual, similar a la de l'autopista. En una autovia i en una autopista de peage (sempre a criteri de la concessionària) està permés corregir clots, guals, clavills i demés defectes, per mig de la colocació de pegats d'asfalt o per mig de l'us de pastes de alquitrán, en canvi en les autopistes açò pot ser una conducta certament "rastrera" i provocar, de facto, que l'autopista es torne perillosa i canvie la seua categoria a la d'autovia.

Cost

[editar | editar còdic]

En el transport, la demanda pot medir-se en el número de viages efectuats o en la distància total recorreguda en tots els trayectes (per eixemple, passagers-quilómetros per a transport públic o vehículs-quilómetros de viage per a transport privat). Es considera que l'oferta és una mida de capacitat. El preu del ben (viage) es medix utilisant el cost generalisat dels viages, que inclou tants diners com a temps.

L'efecte dels auments en l'oferta (capacitat) és de particular interés en l'economia del transport (vore demanda induïda), ya que les conseqüències ambientals potencials són significatives (vore externalitats a continuació).

Ademés de proporcionar beneficis als seus usuaris, les rets de transport imponen externalitats positives i negatives als no usuaris. La consideració d'estes externalitats -en particular les negatives- és part de l'economia del transport. Les externalitats positives de les rets de transport poden incloure la capacitat de prestar servicis d'emergència, l'aument del valor de la terra i els beneficis de l'aglomeració. Les externalitats negatives són àmplies i poden incloure la contaminació de l'aire local, la contaminació acústica, la contaminació lumínica, els perills de seguritat, la separació de la comunitat i la congestió. La contribució dels sistemes de transport al canvi climàtic potencialment perillós és una externalitat negativa significativa que és difícil d'evaluar cuantitativament, lo que fa difícil (pero no impossible) incloure en l'investigació i l'anàlisis basats en l'economia del transport. La congestió és considerada una externalitat negativa pels economistes.

Efectes ambientals

[editar | editar còdic]

Les carreteres són fonts prolongades de contaminació llineal.


El soroll de la carretera aumenta en la velocitat d'operació, de modo que les carreteres principals generen més soroll que els carrers arterials. Per lo tant, s'esperen efectes considerables sobre la salut del soroll dels sistemes d'autopistes. Existixen estratègies de mitigació del soroll per a reduir els nivells de sò en els receptors sensibles propencs. L'idea de que el disseny de la carretera podria ser influenciat per consideracions d'ingenieria acústica va sorgir per primera volta al voltant de 1973.

Problemes de calitat de l'aire: Les carreteres poden contribuir en menys emissions que les artèries que transporten el mateix volum de vehículs. Açò es deu a que l'operació d'alta velocitat constant crea una reducció d'emissions en comparació als #fluix vehiculares en parades i arrancades. No obstant, les concentracions de contaminants atmosfèrics prop de les carreteres poden ser majors per l'aument dels volums de tràfic. Per lo tant, el risc d'exposició a nivells elevats de contaminants atmosfèrics d'una carretera pot ser considerable, i s'amplifica encara més quan les carreteres tenen congestió de tràfic.

Les noves carreteres també poden causar la fragmentació de l'hàbitat, fomentar l'expansió urbana i permetre l'intrusió humana en àrees prèviament intactes, aixina com (contrarrestant) aumentar la congestió, aumentant el número d'interseccions.

També poden reduir l'us del transport públic, lo que conduïx indirectament a una major contaminació.

Els carrils de vehículs d'alta ocupació s'estan agregant a algunes carreteres noves / reconstruïdes en Norteamérica i atres països al voltant del món per a fomentar el carpool i el transport massiu. Estos carrils ajuden a reduir el número de coches en l'autopista i per lo tant reduïx la contaminació i la congestió del tràfic promovent l'us del carpooling per a poder utilisar estos carrils. No obstant, tendixen a requerir carrils dedicats en una carretera, lo que els fa difícils de construir en zones urbanes denses a on són els més eficaços.

Per a abordar la fragmentació de l'hàbitat, els creus de vida selvada s'han tornat cada volta més populars en molts països. Els creus de vida selvada permeten als animals creuar en seguritat les barreres humanes com les carreteres.


Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «MOTORWAY». Consultat el 17 de juny de 2002.
  2. ↑ A esta banda li la crida en Espanya mijana.
  3. ↑ En Espanya, en principi per a vehículs que alcancen més de 60 km/h en pla, encara que l'instalació d'estes prohibicions en les últimes autovies, supon la supressió d'esta opció, en les variables que pogueren sorgir.
  4. ↑ «SENYALES DE TRANSITE». Consultat el maig de 2006.
  5. ↑ «EL DESENROLL DE LES OBRES PÚBLIQUES». Consultat el 1 de giner de 1942.
  6. ↑ «ELS PROBLEMES DE LA CARRETERA DE LA CORUNYA». Consultat el 17 de maig de 1966.
  7. ↑ «Ve de la pàgina anterior». Consultat el 17 de maig de 1966.
  8. ↑ «Obertura i entrega al tràfic de les noves autopistes d'accés». Consultat el 3 de juliol de 1969.
  9. ↑ «AUTOPISTA BARCELONA-MATARO/TRAM PZA. DE LES GLÒRIES-BADALONA». Consultat el 3 de juliol de 1969.
  10. ↑ «NODO 14/07/1969». Consultat el 14 de juliol de 1969.
  11. ↑ «Posada en servici de l'autopista Sevilla-Càdis». Consultat el 16 de giner de 1972.
  12. ↑ «NODO 24/01/1972». Consultat el 24 de giner de 1972.
  13. ↑ «ASI VAN LES OBRES DE L'AEROPORT DE BARAJAS». Consultat el 17 de setembre de 1974.
  14. ↑ «PONT AEREO EN BARCELONA QUE SUMA, EN LES LINEAS REGULARS, VINTIHUIT VOLS». Consultat el 6 de novembre de 1974.
  15. ↑ «Dos imàgens en les que nos fem una mínima idea de lo que va anar l'Imperi romà. Foto 1: Calçades romanes en Hispania. Foto 2: Autopistes i autovies actuals.». Consultat el 23 de febrer de 2018.
  16. ↑ «Llei 37/2015, de 29 de setembre, de carreteres». Consultat el 30 de setembre de 2015.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Autopista en el Viccionari.


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Autopista&oldid=817260»