Cronologia

Erro al crear miniatura:

Cronologia

Cronologia (del grec χρόνος chrónos ‘temps’ i λόγος lógos ‘estudi’) és una de les ciències auxiliars de la història la finalitat de la qual és determinar l'orde temporal dels acontenyiments històrics sent una ferramenta fonamental per a l'història.

El concepte també és utilisat en atres àrees del coneiximent del ser humà per a relatar fets no històrics en orde cronològic. La necessitat de la disciplina de la cronologia per a l'estudi de l'història radica en la varietat de sistemes de datació que les diferents civilisacions i societats varen desenrollar a lo llarc de l'història. D'allí sorgix la necessitat d'establir una cronologia universal que permeta ubicar en una llínea del temps els events i acontenyiments històrics per al seu estudi i comprensió en conjunt.

Els dos sistemes de datació més importants de la civilisació occidental han segut el calendari juliano (calendari romà), d'orige romà, i el calendari gregoriano (calendari cristià), reforma de l'anterior i vigent fins als nostres dies, basat en la era cristiana i en el cicle del Sol.

Pero existixen, i han existit, atres calendaris (calendari chinenc, calendari hebreu, etc.), els sistemes del qual de datació es basen, o basaven, en diferents eres (com la era de l'hègira) o cicles astronòmics (com les fases llunars) en ampli us i arraïlada inclús en l'actualitat.

La cronologia, en este sentit, es basa en el principi de que tots els fets es troben relacionats entre sí, per lo tant, en ordenar-los, podrem comprendre millor la seua evolució.

Una cronologia també servix com a ferramenta per a relatar fets de manera ordenada, en l'orde en que els events varen ser ocorrent: «L'artícul deu publicar-se acompanyat d'una cronologia dels fets».

Cronologia relativa i absoluta

En la arqueologia, com a cronologia relativa es denomina el procediment per mig del com es pot fixar l'anterioritat o posterioritat d'un objecte o cultura en relació en una atra. Com a tal, permet ordenar les troballes en seqüència. Per la seua banda, la cronologia absoluta és aquella que permet fixar la data exacta de fabricació o utilisació d'un objecte segons un sistema cronològic universal.

Els cicles són séries de números determinats d'anys que es renoven constantment en finalisar cada una d'elles. Es diferencia de les eres en que estes són periodos indefinits de temps l'únic llímit dels quals conegut és l'inicial determinat per un acontenyiment convencional.

Cicles

La determinació dels cicles es fonamenta en fenomens astronòmics «de duració calculable», pero també «en nocions mitològiques, combinacions aritmètiques o institucions civils, fiscals o polítiques.»

Cicle de la indicción

Artícul principal → Indicción.

El cicle de la indicción (en grec, ἴνδικτος; en llatí, indictus; lliteralment, convocatòria), o cicle indiccional, fon un cicle cronològic establit durant el govern de Constancio o Constantino en fins fiscals usat tant en el Imperi romà d'Occident com en el Imperi bizantí. Per a l'especialiste en cronologia, Sants García Larragueta, el seu orige potser es remonta a l'antic Egipte.

Cada indicción és una revolució de quinze anys que es nomena pels seus números corresponents: Indicción I, Indicción II... fins a la Indicción XV. Després es reinicia el conteo des d'I, II, III... El nom i us de les indicciones provenen dels #còmput per a tributs que pagaven els romans.

El seu us en la datació documental es convertix en freqüent i abunden els eixemples de tal us comprenent un ampli espai temporal, en eixemples des de l'any 553, de 1213, o 1558.

Cicle del Sol

És un periodo de 28 anys, terminat el qual, els dies del més tornen una atra volta a coincidir en els de la semana i el lloc del sol als mateixos signes i graus de la eclíptica dels mateixos mesos i dies. De tal modo que no hi ha diferència d'un dia en 100 anys i una atra volta comença el periodo dels anys bisiestos i de les lletres dominicals.

Cicles llunars i el número áureo

El cicle de la Lluna es diu comunament número áureo per haver-se marcat en lletres dorades en els calendaris antics.

És un periodo de 19 anys, al final del com els diferents aspectes de la lluna, en la diferència d'una hora, ve a ser lo mateix que eren en els mateixos dies del més, 19 anys abans. Este cicle es va adoptar el 16 de juliol de l'any 433 abans de la nostra era.

Per a trobar el número áureo de cada any en el cicle de la Lluna deu considerar-se com a primer any d'est el del naiximent de Jesucristo, s'afig un a l'any vulgar, i es dividix la suma per 19, i el cocient serà el número de cicles de la lluna transcorreguts des de 4.º de nostra era i lo que sobre serà el número áureo.

Cicle pascual

Entra dins dels cicles llunars ya que el seu càlcul es basa en la fase llunar de primavera. El cicle del Sol consta de 28 anys i el de la Lluna de 19. Estos cicles multiplicats entre sí, formen lo que es diu pascual perque servix per a conéixer el dia en que cau la Pasqua de Resurrecció.

Al fi de cada cicle de 532 anys succeïx que tornen a escomençar com estaven 532 anys abans i seguixen el mateix orde per igual número d'anys:

• Els dos cels de la lluna
• Els regulars
• Les claus de les festes movedores
• El cicle del sol
• Els concurrente
• Les lletres dominicals
• El terme pascual
• La pasqua
• Les epactas
• Les llunes noves

Els regulars

Hi ha dos classes de 'regulars', el solar i el llunar.

El primer consistix en números que s'han fixat a cada més del modo següent:

Giner	2
Febrer	5
Març	5
Abril	1
Maig	3
Juny	6
Juliol	1
Agost	4
Setembre	7
Octubre	2
Novembre	5
Decembre	7

Claus de les festes movedores

Indicava els dies en que caïen aquelles #solemnitat anomenades Claus terminorum o números constants.

Els Antics^{cita requerida} opinaven lo següent:

• El terme de Septuagèsima era el 7 de giner.
• El terme de Pasqua l'11 de març.
• El terme de les lletanies el 15 d'abril.
• El terme de Pentecostés el 29 d'abril.

Les taules que s'han format per a averiguar estos dies. Són ingenioses i cómodes i es troben en la major part de les obres sobre cronologia, per a conéixer el dia de Pasqua, que és la clau de totes les festes. Per eixemple, si este dia és el 22 de març, les atres festes seguiran l'orde següent:

• Dumenge de Septuagèsima, 19 de giner
• Dumenge de Sexagèsima, 26 de giner
• Dumenge de Carnestolendas, 2 de febrer
• Dimecres de Cendra, 5 de febrer
• Dumenge de la mitat de Quaresma, 1 de març
• Dumenge de Passió, 8 de març
• Divendres Sant, 20 de març
• Lletanies, 26 d'abril
• Dia de la Ascensió, 30 d'abril
• Pentecostés, 9 de maig
• Dumenge de Trinitat, 17 de maig
• Corpus Christi, 21 de maig
• Dumenge de Adviento, 29 de novembre

Els concurrente i les lletres dominicals

Concorren en el cicle solar, el curs del qual seguix.

Els anys comuns consten de 52 semanes i un dia i l'any bisiesto té un dia més. El dia o els dies suplementaris es diuen concurrents, perque com s'ha dit concorren en el cicle solar, el curs del qual seguixen.

El primer any d'este cicle té el número 1, el segon el 2, i aixina fins al quint que té el 6 per ser bisiesto, el sext té el 7, el sèptim l'1, l'octau el 2, i el nové el 4, per ser també bisiesto i aixina seguixen en els atres anys lo següent:

• Agregant sempre 1 en els comuns
• Agregant 2 en els bisiestos
• Escomençant en 1 despuix de 7, perque no hi ha més que 7 concurrente com els dies de la semana.

La epacta

La epacta, segon Cànon que va impondre la reforma del calendari gregoriano, és un número que denota l'excés de l'any comú solar respecte al llunar, per que el seu mig s'averiguen l'edat de la Lluna, de modo que la taula de epactas és una taula de les diferències entre aquells dos anys, o el número dels dies en que l'any solar excedix al llunar comú de dotze lunaciones, o el número de dies que la lluna de decembre té en el dia primer de giner, contant des de l'últim novilunio.

Des d'un punt de vista de la cronologia s'entén per epacta, segons la definició ya comentada, a l'excés d'un més solar sobre el més sinódico llunar. És dir l'any solar sobre l'any llunar de dotze mesos sinódicos o de molts mesos solars sobre #sengles dotzenes de mesos sinódicos. Són anuals o mensuals, i estos últims són l'excés d'un més civil, d'un més del calendari sobre el més llunar.

Eixemple: L'1 de giner de la lluna nova i sent el més llunar, 29 dies, 12 h 44' 3" i que el més de giner conta 31 dies, la epacta mensual serà d'1 dia, 11 h 15' 57".

Les epactas anuals es comprenen per l'excés de l'any solar sobre el llunar.

Principi de l'any

En virtut de les variacions, que han prevalgut en Europa per espai de molts sigles, sobre el principi de l'any, es necessita molt esmero en reduir les dates a una computació particular perque el més menut error pot ser fatal per a l'exactitut històrica.

Els dies en que les principals nacions han escomençat l'any són els següents:

• El dia de Nadal el 25 de decembre.
• El dia de la Circumcisió l'1 de giner.
• El dia de 25 de març: Anunciación (i. i. Encarnación).
• El dia de Pasqua de Resurrecció (movedora).

L'adopció d'una regla general sobre esta matèria és comparativament de dates modernes.

Eres

Artícul principal → Era (cronologia).

Des del punt de vista cronològic es denomina era a un acontenyiment fix i convencional des del qual es comença a contar els anys. Etimológicamente esta paraula té vàries accepcions. Li la deriva de les llengües germàniques o de les llengües àraps. Uns atres atribuïxen la seua formació a la paraula llatina AERA, lletres inicials de ab exordio regni Augusti, en les quals es designava la «era romana».

Abans de les Olimpiades: Método de cronologia grega

..Abans de l'introducció per l'historiador de Sicília, Timeo de Tauromenio, de dividir el temps per les celebracions, cada quatre anys, dels Jocs Olímpics, els historiadors de Grècia marcaven els anys de la següent manera:

• En el nom d'un dels arconts d'Atenes.

• En el d'un dels cinc éforos d'Esparta.

Les Olimpiades

L'Era de les Olimpiades, cridada aixina per haver tingut el seu orige en els Jocs Olímpics de Grècia, que se celebraven cada quatre anys, va ser un dels modos més antics de compulsar el temps. Es va instituir en el 776 a. C. i constava de periodos de quatre anys.

Va ser introduïda durant el regnat de Ptolomeo Filadelfos per l'historiador, naixcut en Sicília, Timeo de Tauromenio que la va adoptar en els seus escrits per ser un modo de còmput fàcil i segur. La primera que es menciona és la de Coarebus, encara que mai es va usar en la vida civil, sino en l'història.

El primer any de l'era cristiana es considera com a primer any de l'olimpiada 195, pero com els anys de les Olimpiades començaven en la primera lluna plena, despuix del solstici d'estiu, cap a primers de juliol, que és a on escomencen a contar-se les olimpiades, resulta que els primers sis mesos d'un any de l'era cristiana corresponen als últims sis mesos d'un any de les Olimpiades. Els últims sis mesos del mateix any cristià, corresponen als primers sis mesos d'un atre any de les Olimpiades.

Un eixemple ilustrativo: quan es diu que el primer any de l'era cristiana correspon al primer de la 195 olimpiada, deu entendre's que corresponen solament als primers sis mesos del primer any. Els primers sis mesos del primer any de nostra era corresponen als últims sis mesos del quart any de l'olimpiada anterior, 194. Aixina el segon any de l'olimpiada 195 va començar l'1.º de juliol de l'any 2 d. C.

Era de la fundació de Roma

Feya ya sis sigles que existia Roma sense que ningú haguera pensat investigar l'época de la seua fundació.

• Catón el Vell (II) va afirmar que Roma s'hauria fundat en l'any segon de la sèptima olimpiada: 752 a. C.
• Yander Jr camp ―contemporàneu d'Augusto― va dir que Roma s'hauria fundat en l'any quart de la sexta olimpiada: 753 a. C. Els emperadors romans varen adoptar este número.

Respecte a l'era de la fundació de Roma ―o Era Anno Urbis Conditae―

• Polibio: 751 a. C.
• Fabio Pictor: 747 a. C.
• Usher: 748 a. C.
• Isaac Newton en 627 a. C.
• Plutarco, Tácito, Dion, Aulo Gelio, Censorino, Baronio, Cicerón, Tito Livio i Plinio varen vacilar entre els #còmput de Catón i de Varrón.

Existix un còmput mig que és el dels marbres capitolinos, restant de les Dotze Taules que Verrio Flac, lliberte d'Augusto, situa, segons Suetonio, en un edifici homocíclico que havia fet construir en Penestra.

L'era Anno Urbis Conditae (com l'era Anno Domini) encara no va existir en antiguetat com un sistema cronològic d'anys civils numerats. L'era de Roma mai es va amprar en les lleis, els actes públics, ni en les inscripcions monumentals, havent segut usada solament per historiadors. Va ser usada sistemàticament cap a 400 per primera volta, a saber per l'historiador hispanorromano Orosio (que, com Varrón, situa la fundació de Roma en 753 a. C.).

Segons els historiadors moderns, Roma hauria segut fundada en el sigle VII a. C. (entre l'any 700 i el 601 a. C.).

Era dels cònsuls

Els romans per al seu còmput civil se servien de la Era dels cònsuls i els noms dels dos primers magistrats de la república servien de data a tots els actes del govern, foren exteriors o interiors.

Parlant en rigor no es pot considerar una era, perque no existix punt de partida des d'a on contar els anys, al no referir-se a una época concreta el primer d'aquella série de noms.

Si s'haguera volgut datar un fet des de l'establiment de la república haguera segut necessari calcular el número d'eleccions de cònsuls i aixina i tot, des de l'any 60 del règim consular eixe método haguera cessat de ser segur, perque en l'any 304 de Roma ocorria lo següent:

• El poder suprem es va confiar a uns decenviros que ho varen conservar dos anys,
• els cònsuls varen ser algunes voltes reemplaçats per dictadors i freqüentment per tribunos militars,
• la república va quedar molt temps entregada a l'anarquia,
• no va prevaldre el consulat sino despuix de transcorreguts 85 anys en contínues vicissituts.

Era juliana o de Juliol César

L'época de l'era juliana (del 45 a. C.), és la reforma que va fer Juliol César en el calendari romà, ordenant que l'any de la fundació de Roma (707), consta de 15 mesos i en total de 445 dies, que l'any següent (708), contara com 805, i cada quart any tinguera 366 dies, introduint el dia adicional despuix de les calendas de març, açò és, el 24 de febrer, l'any del qual cridaria bisiesto, per resultar doble el sesto de les calendas de març.

Juliol César també va dividir els mesos en el número de dies que encara es conserven i el calendari romà dividit en calendas, nonas i idus, es va usar en la majoria dels documents públics d'Europa per espai de molts sigles i el seu significat era el següent:

• la calenda és el primer dia de cada més;
• els idus eren els huit dies centrals de cada més: en març, en maig, juliol i octubre (els mesos llarcs) escomençaven el 15 i en els demés el 13 de cada més;
• les nonas eren el 5.º dia de cada més i el 7 de març, maig, juliol i octubre.

Esta regla de calendas, nonas i idus està compresa en el següent dístico: Sex Majus nonas, October, Julius et Mars Quatuor at reliqui dabit idus quidilibet octo.

Quan volem adaptar la nostra cronologia a la dels llatins, afiggam un dia, si nos referim a les nonas i idus, i dos si nos referim a les calendas. Quan adaptem la seua cronologia a la nostra, llevem els mateixos dies en iguals époques. Sobre aquelles tres époques, contaven els dies cap a arrere, restant, enumerant els que faltaven per al seu compliment, posant en ablatiu el dia de la data, com a temps fix i determinat i en acusativo l'época a que es referien, eludint die davant. En llatí clàssic, no obstant, era més freqüent l'expressió "davant diem (quintum) (kalendas, nonas, idus)", tot en acusativo.

Eixemple de tot això està en lo següent:

• Calendis, nonis, idibus Aprilis, és dir, en les calendas, nonas, i idus d'abril;
• Tertio (die davant) nonas Aprilis, el 3 d'abril;
• Davant diem V idus Apriles" el dia quint abans dels idus, és dir, el dia 9º;
• Decimo kalendas maji, el dècim abans de les calendas de maig, el 22 d'abril.

El dia que precedix o seguix a alguna de les tres époques, s'expressava en la preposició pridie o postridie, i ho veem en alguns eixemples, com els següents:

• Postridie idus julii, era el dia despuix dels idus de juliol, és dir el dia 16;
• Pridie calendas maji, era el 30 d'abril.

Els noms dels mesos romans eren els mateixos que els de la cultura occidental. El més de juliol es dia quintilis fins a l'arribada de Juliol César en poder que va canviar el nom de juliol. Agost es dia sextilis fins a l'arribada al poder de Octavio Augusto que va canviar al nom d'agost.

Per espai de 37 anys, des de la mort del dictador Juliol César, es va cometre un error greu en el calendari romà, contant un any bisiesto, cada tres, en lloc de cada quatre anys, com si cada any consta de 365 dies i 8 hores. Quan es va descobrir este error havien transcorregut tretze #intercalació en lloc de dèu i l'any començava en tres dies de retart.

Es va necessitar corregir una atra volta el còmput i manar que cada u dels dotze anys següents continguera 365 dies, sense fracció d'hores i que no hi haguera any bisiesto fins a l'any de Roma 760, que corresponia al 7 de la nostra era.

Des de llavors s'han seguit fent càlculs dels anys sense error i les nacions occidentals cristianes han adoptat la correcció juliana, encara despuix de generalisada l'adopció del supost naiximent de Jesucristo, com a principi de l'época.

Per a calcular el any de Roma respecte a l'any, abans o despuix de Jesucristo, si el de Roma és menor de 754, es deduïx del mateix guarisme i el restant és l'any que es busca. Si l'any de Roma és menys de 754, es deduïx del seu número la sifra 753 i el restant serà l'any de Jesucristo.

Uns eixemples poden ajudar a entendre lo dit:

• Es busca l'any abans de Jesucristo corresponent al 685 de Roma. Es tindrà que fer la següent operació 754 - 685 (any de Roma) = 69 anys abans de Jesucristo
• Es busca l'any de Jesucristo corresponent al 792 de Roma. Es tindrà que fer la següent operació (any de Roma) 792 - 753 = 39 any de Jesucristo.

Archiu:Àustria Klagenfurt Dome 12.jpg

Anno Domini inscripció de la catedral de Klagenfurt, Àustria

Era cristiana

L'era cristiana o «era de l'Encarnació», o Anno Domini (‘any del Senyor’), va escomençar el primer dia de giner, en la mitat del quart any de l'olimpiada 194.ª, l'any 753 des de la fundació de Roma i el 4714 del periodo juliano. Els anys civils de nostra era partixen d'eixe moment, que es representa com 1-1-1 00:00.

Existix la certea històrica de que el primer que va fer us d'este còmput va ser Dionisio l'Exigu, monge escita i abad romà en el títul de Recapitutatio Dionisi, pero va cometre un error en el seu còmput d'uns quants anys, que solament pot resoldre's per una aproximació fundada en la provabilitat.

La ventaja que resulta d'esta adopció per a fixar les dates anteriors i posteriors al naiximent de Jesucristo no pot aminorar per l'anacronisme de Dionisio, el càlcul del qual, a pesar de ser erròneu, ha segut generalment adoptat en tant més motiu quant que des de fi de el VI servix de base a tots els sistemes de cronologia antiga i moderna. Direm que l'era cristiana, posterior en uns tres, quatre o sèt anys al naiximent de Jesucristo, correspon en atres eres en lo següent:

• A l'any 754 de la fundació de Roma (és dir AD 1 = AUC 754).
• A l'any 747 de l'era de Nabonasar
• Al primer de l'Olimpiada 195
• Al 29 del regnat d'Augusto
• Al 1184º des del saqueig de Troya, segons Diodoro, Eratóstenes i Apolodoro

En el VII, l'era anno Domini de Dionisio l'Exigu era sabuda en Roma (a lo manco al voltant de l'any 650 una extensió de la taula de Pasqües de Dionisio va ser adoptada per l'iglésia de Roma). Pero en este sigle l'era cristiana no s'usava encara en Roma o en la partix restant d'Itàlia. És el monge i historiador anglés Beda el Venerable el primer que utilisava l'era cristiana completa com un sistema cronològic coherent, en l'any 731, per al datar acontenyiments històrics. Per eixa raó Beda pot ser considerat com el gran promotor de l'era cristiana. L'adopció d'esta era es va fer en alguns països en les següents dates:

• En Anglaterra en el VIII;
• En França a fins de el VIII;
• En Itàlia al voltant de l'any 1000;
• En Espanya, encara que algunes voltes es va fer us d'esta era en el XI, no va anar generalment adoptada uniformemente en els documents públics fins a la mitat de el XIV, ni en Portugal fins a l'any 1415;
• En l'Imperi Oriental i en Grècia no es va fer un us general fins al cap de la pren de Constantinopla, per Mehmed II en 1453.

La correcció gregoriana

Fins a l'any 1582 l'era cristiana era vinculada al calendari juliano, despuix de l'any 1582 al calendari gregoriano. Pels errors del calendari juliano, el papa Gregorio XIII va mamprendre la seua reforma i d'ahí va nàixer el calendari gregoriano, que és l'usat generalment hui en dia.

Era astronòmica

Mai l'era cristiana va ser substituïda oficialment per l'era astronòmica, i.i. l'era coherent en el sistema datant juliano (no ser confòs en el calendari juliano) propost per Joseph Scaliger en 1583. L'era astronòmica, presa en us per raons pràctiques per astrònoms francesos en la primera mitat del dihuité sigle, conté un any zero, pero este any zero no és exactament igual al 1 a. C.

Era mundana d'Aleixandria

Esta era és coneguda com la «era de la Creació» i «era del món». Es va fixar en l'any 5502 abans de Jesucristo, aixina que l'any primer de nostra era correspon al 5503 d'aquella.

Era mundana de Antioquía

Esta era coloca la creació del món dèu anys despuix de la d'Aleixandria, fixant-se en l'any 5492 abans de Jesucristo, pero com despuix varen disminuir dèu anys d'esta última, les dos coincidixen des de llavors.

Era de Constantinopla

Es va adoptar abans de la mitat de el VII, en Constantinopla, i fixa la creació del món en 5508 abans de Jesucristo.

Els russos varen seguir este còmput fins al govern del rei Pedro el Gran, després d'haver-ho adoptat de l'Iglésia Grega.

En esta era hi ha dos modos de contar l'any:

• El modo civil que escomença en el més de setembre
• L'eclesiàstic que escomença en 21 de març o en 1.º d'abril

Per a saber l'any de l'era de Constantinopla que correspon a un any donat de la nostra, es resten 5508 del primer, des de giner fins a agost, i 5509 des de setembre a decembre. Per al cas contrari se sumen estos guarismes en lloc de sostraure'ls.

Era grega o dels seléucidas

Els grecs varen adoptar dos époques basant-se en Alejandro Magne. Són les següents:

• La primera época escomença en la mort d'Alejandro, el 12 de novembre de 324 abans de Jesucristo.
• La segona, cridada «era d'Atenes», es va conéixer en el nom de seléucida i escomença en l'any de Roma 442, dotze anys despuix de la mort d'Alejandro, i 311 anys i 11 mesos abans de l'era cristiana. És l'época de la conquista de Babilonia per Seleuco I, cridat Nicator (el Victoriós) i es va posar en pràctica l'any juliano compost de mesos romans, donant-los noms siris.

Era cesàrea de Antioquía

Esta era es va instituir en Antioquía per a celebrar la victòria de Juliol César en les planures de Farsalia el 9 d'agost de l'any de Roma 706, el 48 abans de Jesucristo.

Els siris computaven esta era des de l'autumne o des de l'1.º de tishrei de l'any 48 a. C., en octubre.

Pero els grecs l'escomençaven en el més gorpiaeus (en setembre), del 49 a. C. i 705 de Roma.

Era Hispànica

Artícul principal → Era Hispànica.

L'1 de giner del 38 a. C. (716 de l'Era de Roma), es va crear una nova era fundada en el calendari juliano, cridada era Hispànica, passant a ser eixe dia 1-1-1. El seu primer us registrat es verifica en el Hydatii Gallaeciae episcopi Chronicon d'Hidacio de 468. S'aplica en la datació documental durant la época visigótica, com ocorre en la Història Gothorum de Sant Isidoro, i en casi tots els de els regnes hispà-cristians de la Reconquista, i inclús es va usar en alguns documents andalusíes (baixe la denominació Tarij as-Safar —traducció a l'àrap de "era hispànica"—). Ademés d'en la península ibèrica i les Balears, l'era hispànica va ser utilisada en el sur de França, en la Septimania, antiga província visigoda, i en Àfrica del Nort. En els documents a on s'aplica simplement s'enuncia la paraula "era" sense més adjectius.

L'orige de la mateixa és prou incert i es creu que està relacionat en la conquista i pacificació de la península ibèrica pels romans, el final dels quals pot establir-se en l'any 716 de Roma. Esta era va ser l'oficial en el Regne de #León.

Esta era Hispànica es va abolir progressivament en els següents territoris i regnes:

• Catalunya: substituïda pel còmput dels reis francs i des de 1180 pel Concilie de Tarragona.
• Regne d'Aragó: primer es va impondre l'estil de l'Encarnació i en 1350 va ser substituït per l'estil de la Natividad.
• Regnes de Valéncia i Mallorca: En 1358 seguixen els passos del regne d'Aragó.
• Regnes de Castella i Lleó: En 1383 es decidix substituir-ho per l'era cristiana, estil de la Natividad.
• Portugal: 1422
• Navarra: a finals de el XV

Datació: La reducció d'este còmput a la era cristiana es fa restant 38 anys a les dates despuix de Crist i 39 a les d'abans de Crist.

Era de Diocleciano

Esta era escomença el 29 d'agost de l'any despuix de Jesucristo 284, dia en que Diocleciano va ser proclamat emperador de Constantinopla i per les persecucions als cristians., consta de 365 dies. Conté 12 mesos de 30 dies cada u, en 5 adicionals en els anys comuns i 6 en els bisiestos.

Abans de la reforma del calendari romà per Juliol César, l'any en Egipte constava de 12 mesos de 30 dies, agrupats en tres estacions de quatre mesos. Al fi de cada any s'afegien 5 dies, denominats epagómenos en els quals es completava el cicle de 365 dies, pero com faltaven unes 8 hores per a completar l'any, cada quatre anys atrassava un dia, acumulant un any sancer en cada 1461 anys.

Per a remediar tals inconvenients els astrònoms d'Aleixandria varen afegir a cada quart any un sext dia epagómeno, a la manera que Juliol César havia afegit un dia 29.º a cada més de febrer i en este arbitrio es regularisa el còmput i va quedar d'acort en l'any Juliano. Aixina el 29 d'agost correspon al primer dia del seu any comú i l'1.º de setembre a l'any intercalar.

Era de l'hègira o era musulmana

L'era de la Hègira es va iniciar el divendres 16 de juliol de l'any 622, dia en que Mahoma va fugir de La #Meca, cap a Medina. Tal és el còmput dels musulmans.

Els astrònoms i alguns historiadors ho fixen en el dia anterior, el dijous 15 de juliol, i segons Lane la Hègira no escomença el dia de la fuga del profeta sino el primer dia de la lluna de Muharram, que va ser la que va precedir immediatament al dia del succés.

La tradició relata que Muhammad despuix d'haver estat amagat tres dies en una cova en Abu Bakar va escomençar la seua jornada el nové dia de la lluna tercera, cridada Rebecca el-Owal, 68 dies despuix del principi de l'era. Aixina els dos primers mesos es componen de trenta dies cada u que és lo que succeïx freqüentment quan el càlcul de la nova lluna es fonamenta solament en la simple vista, i l'eixida de la cova va deure haver-se verificat el 22 de setembre.

Els àraps escomencen a contar el més des de la nit que veuen la Lluna o des de l'anterior i aquella nit sol ser verdaderament la segona de la Lluna i la tercera en atres ocasions. Si no perceben la lluna en la segona o tercera nit, el més escomença més vesprada.

La Lluna nova de juliol de 622 va deure ocórrer entre les cinc i les sis del matí del dia 14.º i per tant el 16.º va deure ser provablement el dia primer de l'hègira.

Els anys de l'hègira són llunars i es componen de dotze mesos llunars, que escomencen en la lluna nova, pràctica que du confusió, puix cada any deu escomençar en l'estació precedent.

No obstant en la cronologia, història i documents públics, els mesos del poble turc musulmà duren alternativament 30 i 29 dies, llevat l'últim més, el qual, en els anys intercalares conté 30.

Els mesos de l'hègira es dividixen com els d'Occident en semanes, cada u dels dies de les quals escomença per la vesprada despuix de lloc el Sol.

Els anys es classifiquen en cicles de 30, dels quals 49 són anys comuns, composts de 354 dies i els restants són intercalares perque tenen un dia més.

Per a saber si un any és intercalar, es dividix el seu número per 30 i si resulta algun dels números 2, 5, 7, 10, 13, 16, 18, 21, 24, 26 o 29 l'any és de 355 dies.

Era de Nabonasar

Va ser important en la cronologia, perque a ella es referixen i ajusten totes les demés. l'autor va ser Nabonasar, fundador del regne de Babilonia i escomença el dimecres 26 de febrer de l'any 3967 del periodo juliano, és dir, 747 a. C.

El càlcul dels anys és molt confús, per constar cada u de 365 dies, sense cap intercalació. Inclou un periodo de 424 anys egipcíacs, des del principi del regnat d'aquell monarca fins a la mort d'Alejandro Magne i es va estendre despuix fins al regnat d'Antonino Pío.

Per a trobar el dia de l'any Juliano en que escomença l'any de Nabonasar, es resta, a l'any donat, 748 si és abans de Jesucristo, o se li afig 747, si és despuix, i es dividix el resultat per 4, ometent fraccions, i es resta el cocient de 57, és dir, del número de dies des d'1 de giner fins al 26 de febrer.

Era de Tir

Esta era escomença el 125 a. C., el 628 de Roma i el 186 dels seléucidas.

El 19 d'octubre va ser el seu primer dia i aixina el primer any de l'era cristiana va ser el 1216 de la de Tir, varen escomençar el 19 d'octubre, és dir, dos mesos i 13 dies abans de l'1.º de giner.

Era d'Augusto o era ciática

Esta es va fundar per la memorable batalla de Actium que va enfrontar a l'esquadra romana d'Augusto contra l'egipcíaca, comandada per Marco Antonio, i que va posar en mans i aquell emperador el domini del món romà. Aquella célebre batalla va ocórrer el segon o tercer dia de setembre de l'any 15.º de l'era juliana i el 72.º de Roma.

Els romans escomençaven esta era l'1 de giner de l'any de Roma 724, que és el 16.º de l'era juliana. En Egipte escomençava el mateix any de la batalla i va continuar aixina fins al regnat de Diocleciano. El seu principi era el més de Tot, corresponent al 29 d'agost.

Els grecs d'Antioquía escomençaven esta era en el 4 de setembre i varen seguir este còmput fins a finals de el IX.

Era de l'Ascensió

Esta era la va posar en us el croniste d'Aleixandria, qui parla en estos térmens del martiri de sant Mena de Coyts: Anno CCLVII Domini in caelos..., data que correspon al 12 de novembre de 295 d. C.

Era dels armenis

La era armènia escomença el dimarts 9 de juliol de l'any 552 d. C., que va ser quan el concilie armeni de Tiben va condenar al concilie de Caledònia de 536, creant d'esta manera el cisma d'eixe país.

L'any armeni consta de 121 mesos de 30 dies, en cinc suplementaris i és molt confús per falta d'intercalació. S'anticipa al còmput juliano en un dia cada quatre anys. Esta era es va adoptar:

• Per a les dates de les cartes
• Per a les dates dels actes públics.

Per a la llitúrgia que es va adoptar l'any eclesiàstic per a ajustar la Pasqua i les festes mòvils.

Fixara l'any eclesiàstic per mig de sis epagómenos, que s'afegien cada quart any. El primer dia de l'any que escomença el més armeni, Navas Sardi, era l'11 d'agost del any juliano. Despuix, quan va haver una parcial reconciliació en l'iglésia llatina, pels anys de 1330 d. C., els armenis varen adoptar la forma de l'any juliano.

Era persa

Esta era va començar en el regnat de Yesdegird, el qual va prendre possessió del tro de Pèrsia el 16 de juny de l'any 631 d. C.

L'any consta de 365 dies i cada més té 30 dies i s'afigen 5 al fi del més Aban. L'any persa precedix al juliano en un dia cada quatre anys.

Esta diferència va pujar l'any de Jesucristo 1075 a prop de 112 dies, que va ser quan el sultà Jelaludin va reformar el calendari persa, manant que el equinoccio de primavera es fixara el 14 de març i que ademés dels 5 dies adicionals de cada 4 anys, s'afegira un atre, pels sis o sèt periodos següents, despuix de la qual cosa no està.

Era hebrea o judeua

Fins a el XV, que va ser quan els hebreus varen adoptar el seu còmput actual, el seu sistema cronològic va ser l'empleat pels Seléucidas i s'inicia el contador en la creació del món, fixant-la en 3760 anys i 3 mesos abans del principi de l'era cristiana.

És un calendari lunisolar estructurat en dotze o tretze mesos, de 29 o 30 dies de duració cada més, començant el seu any civil en la lluna nova despuix del equinoccio d'autumne o immediatament despuix.

Els mesos del calendari del poble judeu són els següents:

• tishri en 30 dies
• marchesan en 29 0 30
• kislev en 29 o 30
• tebet en 29
• shebat en 30
• adar en 29
• veadar en 29
• nisán en 30
• iyar en 29
• sivan en 30
• tamuz en 29
• ab en 30
• elul en 29

El mateix dels intercalares 30.

La duració mija de l'any de 12 mesos és 354 dies, pero com hi ha varietat en els mesos marchesan i kislev, pot ser de 353 o de 355 dies.

De la mateixa manera l'any de 13 mesos pot contindre 383, 384 o 385 dies.

En un periodo de 19 anys, 12 anys tenen 12 mesos cada u i 7 tenen 13.

Per a reduir el temps judaic al nostre es resta 3764 del seu any, i el restant serà de l'era cristiana.

L'any eclesiàstic dels judeus escomença sis mesos abans que l'any comú, en el més de nisan, que va ser quan es va verificar el regrés d'Egipte. Segons el mateix ajusten els seus dejunis, festes i tot lo relatiu al cult.

Era americana

Comença esta era en 4 de juliol de 1776 época en que els Estats Units d'Amèrica, llibertats del jou anglés varen proclamar la seua independència i es varen constituir en govern federatiu.^{cita requerida}

Atres eres

• L'era dels combats capitolinos, instituïts per Domiciano en 86, any de Roma 839.
• L'era de Kali Yuga o edat de la desgràcia que els hindus fan aplegar fins a l'any 3101.
• L'era de Yazdegerd o Isdegerdes III que va començar en 632 i l'usaven els perses.
• L'era Galileana.

Calendaris

Calendari llunar perpetu

S'ha fet un calendari llunar perpetu, per que el seu mig s'averigua tots els anys passats i futurs, el dia de la lluna nova de cada més, i el dia de la Pasqua de cada any.

Consta de quatre columnes que comprén els dies del més, el número áureo, la lletra dominical i la epacta de cada dia i en els mesos de març i d'abril s'afig una columna més per al terme pascual que és lo que servix de norma als autors de calendaris. És ademés de gran utilitat per als diversos càlculs astronòmics i per al seu us és necessari seguir una série de regles i operacions que exigixen gran estudi i paciència.

Calendari romà eclesiàstic

Per espai de molts sigles, des de la fundació de l'Iglésia, era costum datar els documents eclesiàstics per calendas, nonas i idus i els documents privats per les festes dels sants, com encara l'observen els bisbes catòlics d'Anglaterra i Irlanda.

Calendari dels cuáqueros

L'any escomençava el 25 de març, més que cridaven primer, pero en la junta anual de l'any 1751 es va nomenar una comissió per a que informara sobre la reforma que acabava d'introduir en el calendari el rei Jorge II.

L'opinió de la comissió va ser que en tots els documents i escrits dels amics, des del dia últim del dècim més pròxim, cridat decembre, es devia observar el nou còmput i que en conseqüència el primer dia de l'undècim més pròxim, cridat giner, devia ser considerat pels amics, com el primer dia del més de l'any 1752, devent seguir els demés mesos l'orde del calendari comú. Este informe va ser adoptat per esta comunitat religiosa i és el que observa.

No donen noms als dies de la semana, sino que els designen per números, escomençant pel dumenge 4, dilluns 2, dimarts 3, etc.

Calendari de la Primera República Francesa

En setembre de 1793, la nació francesa va resoldre crear una nova era i formar un nou calendari fundat en principis filosòfics i La Convenció va decretar lo següent:

• La nova era començaria en la fundació de la República el 22 de setembre de 1792, dia del equinoccio d'autumne, trobant-se el Sol en lliura, a les 9 hores, 18 minuts i 30 segons del matí, segons el meridiano de París.
• Que cada any escomençaria a la mijanit del dia en que caiguera el verdader equinoccio d'autumne.
• I que el primer any de la República francesa havia escomençat en la mijanit del 22 de setembre de 1792 i havia terminat a mijanit entre el 22 i el 23 del mateix més de l'any següent.
• Es va decretar que el quart any de la República fora bisiesto, que se li afegira un sext dia complementari i que es cridaria Primera Franciada.
• Que l'any bisiesto es cridaria olímpic i ocorreria cada quatre anys.
• Que cada u d'estos periodos seria una franciada.
• Que els tres primers anys seculars de la república, és dir l'any 100, el 200, i el 300, serien anys comuns i que el quarto o any 400, seria bisiesto i que lo mateixa succeiria cada quarto de sigle, fins al XL, el qual terminaria com un any comú.

L'any es va dividir en 12 mesos, cada més en 30 dies i es varen afegir al fi de l'any 5 dies, que deurien celebrar-se com a festes en el nom de sansculottides.

Calendari chinenc

El calendari del que fan us els chinencs els servix tant per a la divisió del temps, com para els seus càlculs d'astrologia, agüeros, vaticinis i demés pràctiques de la seua cultura i té un cicle arbitrari de 60 anys, establit en 2637 abans del regnat de l'emperador Yau.

Calendari de Escalígero

Este calendari és un invent de José Just Escalígero en el qual, i basat en un cicle de 7980 anys astronòmics, creava un complex sistema a on multiplicava tres cicles cronològics diferents a partir de la data juliana: un cicle solar de 18 anys, un cicle llunar de 19 anys i la indicción usada pels romans de 15 anys. Els tres cicles començaven i acabaven en el mateix moment pero no coincidien més entre ells.

Atres divisions del temps

Atres divisions del temps podrien ser les següents:

• El lustre que és un periodo de cinc anys o la consumación de 50 mesos. Era quan els romans renovaven el cens de la població.

• Una generació és l'interval que separa el naiximent del pare del fill. S'usa per a calcular periodos i generalment es donen tres generacions a cada sigle.

• Regnats que és el número de monarques o caps suprems que se succeïxen en un periodo d'anys i depén de les institucions polítiques de cada país.

Newton va calcular que en les monarquies hereditàries el terme mig de cada regnat és de 18 a 20 anys i la proporció entre este terme mig i el de la duració d'una generació és de 4 a 7. Un atre cronólogo Hales va demostrar que el terme mig d'un regnat era de casi 23 anys en una série de 454 reis i un periodo de 10 105 anys, incloent en estos càlculs als següents reis:

• • Els reis d'Egipte i d'Atenes
  • Els reis d'Argos i Brega
  • Els 18 reis de Judea
  • Els reis d'Anglaterra, des de la conquista fins a 1760
  • Els reis d'Escòcia des de Malcom I, en 938, fins a la mort de Jacobo I
  • Els reis de França, des de 987 fins a 1793
  • Els reis d'Espanya, des de 1027 fins a 1788
  • Els 142 reis de Hindostan

Sobre les monarquies europees poden ser útils les següents senyes:

• • Espanya, des de Fernando el Gran, en 1027, fins a l'abdicació de Carlos IV, en 1808, un periodo de 781 anys, 33 regnats i 24 anys de terme mig.
  • Imperi Germànic, des de Carlomagno, en 800, fins a Leopoldo I, en 1792, un periodo de 992 anys, en 55 emperadors i 18 anys de terme mig.
  • Anglaterra, des de Malcom I, en 938, fins a Jacobo VI o I d'Anglaterra, en 1625, un periodo de 687 anys, en 33 reis i 21 anys de terme mig.
  • França, des d'Hugo Capeto, en 987, fins a la mort de Luis XVI, en 1793, periodo de 806 anys, en 32 reis i 20 anys de terme mig.
  • Papats, és la successió més ràpida per l'edat alvançada que generalment són elegits, Des de l'any 1000 fins a 1829 hi ha hagut 411 Papes sense contar en els antipapas i dona sèt i mig anys de mija per a cada Papa.

Vore també

• Anals
• Arcontología o cronologia institucional
• Cronograma
• Gran Història
• Geocronología
• Biocronología

Bibliografia

• V, Adriano (1930). Cronologia, Cronografia i Calendari Perpetu: Dal principi dell'Era Cristiana ai nostri giorni, 2 edició (en it), Milà: Ulrico Hoepli.
• V; V, {{{nom2}}}; V, {{{nom3}}}; V, {{{nom4}}} (2011). El calendari i la datació històrica, Departament de Ciències i Tècniques Historiográficas. ISBN 978-84-695-0034-7.
• V (1976). Cronologia (Edat Mija) (en és), Edicions Universitat de Navarra, S.A. (EUNSA). ISBN 978-84-313-0055-5.
• V (1998). La datació històrica (en és), Edicions Universitat de Navarra, S.A. (EUNSA). ISBN 978-84-313-1593-1.
• (1993) Maneres i costums dels moderns egipcíacs, Edicions Libertarias/Prodhufi. ISBN 9788479540944.

• V (1750-1842). L'art de vérifier els dates (en fr), Pariu.
• V (2003). Universitat de Valladolit (ed.). Les mides del temps en l'història. Calendari i rellonges, 1 edició, Valladolit: Secretariat de Publicacions i Intercanvi Editorial. ISBN 978-84-8448-604-6.
• V (1833). The chronology of history (en en), Londres: Longham.
• V (1863). Estudis de cronologia universal, Imprenta Nacional. Està disponible baixe la Domini públic (CC0)
• V, Dom de (1774). Jacques Lacombe (ed.). Dictionnaire raisonné de diplomatique (en fr), Pariu.

Enllaços externs

Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Cronologia en el Viccionari.

• «¿Qué és la cronologia? - La ciència que estudia els diferents sistemes de datació». CONSCRIPTIO. Consultat el 2024-10-26.

• El contenido de este artículo incorpora material de una entrada de la Enciclopedia Libre Universal, publicada en español bajo la licencia Creative Commons Compartir-Igual 3.0.