Any zero

Any zero

El any zero (0) no existix en el calendari gregoriano ni en el juliano. L'any 1 a. C. precedix immediatament a l'any 1 d. C. És dir que despuix del 31 de decembre de l'any 1 a. C. va començar el 1 de giner de l'any 1 d. C. Lo mateixa ocorreria en les décades, escomençant la primera de nostra Era en l'any 1 d. C. i fins a l'any 10 d. C., per a conformar aixina la década (dèu anys) lo que fa que l'any 10 d. C. siga part de la primera década i no de la següent.

Els historiadors varen adoptar esta convenció a partir de la seua utilisació per Beda en la seua Història ecclesiastica gentis Anglorum (Història eclesiàstica del poble anglés, de 731). Beda no va utilisar el zero degut a que els anys es conten a partir d'un i no de zero. Ell coneixia be el número zero, ya que zero va ser la primera epacta del cicle d'11 anys utilisat per a calcular la data de la Pasqua, tal com va explicar en la seua obra De temporum ratione (Sobre el reconte del temps, de 725). La paraula llatina nullae, que significa 'res', es va utilisar per a nomenar esta epacta, mentres que el restant de les epactas varen ser numerades en sifres romanes.

En qualsevol cas, els anys, com els dias o els sigles, no es conten en número cardinal, sino que es ordenen en números ordinals, entre els que no hi ha zero (per eixemple, en una llista ordenada, abans del primer no hi ha una posició zero). Aixina que, no hi ha any zero de la mateixa manera que no hi ha sigle zero, ni dia zero dels mesos, ni hi ha cap dia zero de la semana. També el còmput de les horas es va fer tradicionalment per números ordinals (hora primera, hora secunda, hora terça, etc. en la terminologia llatina; o dotze en punt de la nit, dotze i un minut de la matinada, etc. en la terminologia espanyola clàssica), fins que en la segona mitat de el XX, la generalisació de la numeració pròpia de les pantalles digitals i del vocabulari militar nortamericà, aixina com la pràctica de cronometrar per a comparar la duració de periodos de temps vinculats a activitats populars com els deports, varen introduir en l'us quotidià els nous conceptes de hora zero, minut zero, segon zero i els seus submúltiplos.

En qualsevol cas, encara que en cap calendari civil del món s'usa l'any zero, si que existixen, en camps concrets, sistemes alternatius de numeració d'anys que inclouen un any zero per a simplificar els seus estudis, com el Calendari Astronòmic.