Calendari gregoriano

Archiu:Ewiger Kalender gregorianisch.png

Calendari gregoriano

Plantilla:Taula de dates El calendari gregoriano és el model de calendari actualment utilisat de manera oficial en casi tot lo món, nomenat aixina per ser el seu promotor el papa Gregorio XIII. A partir de 1582, va substituir gradualment en distints països al calendari juliano, utilisat des de que Juliol César ho instaurara en l'any 46 a. C. El calendari juliano era, bàsicament, el calendari egipcíac, el primer calendari solar conegut que va establir la duració de l'any en 365,25 dies.

El calendari gregoriano es va originar a partir d'un primer estudi realisat en 1515 per científics de l'Universitat de Salamanca, i d'un segon en 1578. Del primer es va fer cas omís i del segon, finalment, va sorgir l'actual calendari mundial, encara que el mèrit es va atribuir a atres personages.

Els primers països en adoptar el calendari actual varen ser l'Imperi espanyol i el portugués; despuix es va adoptar per tota Europa, llevat el Regne de Gran Bretanya i les seues colónies americanes, que no ho varen fer fins a 1752.

Història

La reforma gregoriana naix de la necessitat de dur a la pràctica un dels acorts del Concilie de Trento, que era ajustar el calendari per a eliminar el desfasament produït des del primer Concilie de Nicea, celebrat en 325, en el que s'havia fixat el moment astral en que devia celebrar-se la Pasqua i, en relació en esta, les demés festes religioses mòvils. Lo que importava, puix, era la regularitat del calendari llitúrgic, per ad açò calia introduir determinades correccions en el civil. En el fondo, es tractava d'adequar el calendari civil al any tròpic.

En el Concilie de Nicea es va determinar que la Pasqua devia commemorar-se el dumenge següent al plenilunio posterior al equinoccio de primavera en l'hemisferi nort (equinoccio d'autumne en l'hemisferi sur). Aquell any 325 el equinoccio havia ocorregut el dia 21 de març, pero en el pas del temps la data de l'acontenyiment s'havia anat alvançant fins al punt de que en 1582, el desfasament era ya de 10 dies, i el equinoccio eixe mateix any de 1582 es va datar el 11 de març.

El desfasament provenia d'un inexacto còmput del número de dies en que conta l'any tròpic; segons el calendari juliano que va instituir un any bisiesto cada quatre, considerava que l'any tròpic estava constituït per 365,25 dies, mentres que la sifra correcta és de 365,2422, o lo que és lo mateix, 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 46 segons. Eixos més d'11 minuts contats adicionalment a cada any havien supost en els 1257 anys que mediaven entre 325 i 1582 un error acumulat d'aproximadament 10 dies.

Es va constituir la "Comissió del Calendari", en la que varen destacar els astrònoms Cristóbal Clavio i Luis Lilio. Clavio, qui pertanyia a l'orde jesuïta, era un reputat matemàtic i astrònom a qui Galileo Galilei va requerir com a aval científic de les seues observacions telescòpiques. Sobre Lilio, sabem que va ser el principal autor de la reforma del calendari. Va morir en 1576 sense vore culminat el procés. En les Taules alfonsíes, realisades per iniciativa del monarca Alfonso X de Castella, va ser assignat a l'any-tròpic un valor de 365 dies 5 hores 49 minuts i 16 segons el qual va ser pres com a correcte per la Comissió del Calendari. Pedro Chacón, matemàtic espanyol, va redactar el Compendium en el dictamen de Lilio, recolzat per Clavio, i s'aprova la reforma el 14 de setembre de 1580, per a dur-la a la pràctica en octubre de 1582.

Al dijous (juliano) 4 d'octubre de 1582 li va succeir el divendres (gregoriano) 15 d'octubre de 1582. Aixina, dèu dies varen desaparéixer degut a que ya s'havien contat de més en el calendari juliano.

El calendari es va adoptar immediatament en els països a on l'Iglésia catòlica tenia influència. No obstant, en països no catòlics, com els protestants, anglicans, ortodoxos, i uns atres, este calendari no es va implantar fins a varis anys (o sigles) despuix, i inclús en alguns, se seguix cridant calendari juliano, per a no reconéixer l'autoritat del papa de Roma en la seua implantació. A pesar de que en els seus països el calendari gregoriano és l'oficial, les iglésies ortodoxes (llevat la de Finlàndia) seguixen utilisant el calendari juliano (o modificacions del mateix, diferents al calendari gregoriano). No obstant, fòra del manteniment d'un calendari eclesiàstic diferent en alguns països, el calendari gregoriano és el que es considera com a base per a l'establiment de l'any civil en tot lo món, incloent els països en un any eclesiàstic o religiós diferent al que es va establir en la reforma gregoriana de el XVI.

Problemes en el calendari

El calendari gregoriano ajusta este desfasament canviant la regla general del bisiesto cada quatre anys, i fa que s'exceptuen els anys múltiples de 100, excepció que a la seua volta tenia una atra excepció, la dels anys múltiples de 400, que sí eren bisiestos. La nova norma dels anys bisiestos es va formular del següent modo: la duració bàsica de l'any és de 365 dies; pero seran bisiestos (és dir tindran 366 dies) aquells anys divisibles per 4, exceptuant els múltiples de 100 (1700, 1800, 1900..., que no seran bisiestos), dels que s'exceptuen a la seua volta aquells que també siguen divisibles per 400 (1600, 2000, 2400..., que seran bisiestos). El calendari gregoriano ajusta a 365,2425 dies la duració de l'any, lo que deixa una diferència de 0,0003 dies a l'any d'error (any tropical o solar: 365,2422 dies), és dir, alvança prop d'1/2 minut cada any (aprox. 26,8 s/any), lo que significa que es requerix l'ajust d'un dia cada 3333,3 anys. Esta diferència procedix del fet de que la translació de la Terra al voltant del Sol no coincidix en una cantitat exacta de dies de rotació de la Terra al voltant del seu eix. Quan el centre de la Terra ha recorregut un regrés complet entorn al Sol i ha retornat a la mateixa «posició relativa» en que es trobava l'any anterior, s'han completat 365 dies i una miqueta menys d'un quarto de dia (0,2422 per a ser més exactes). Per a fer coincidir l'any en un número entero de dies es requerixen ajusts periòdics cada certa cantitat d'anys.

No obstant, intentar crear una regla per a corregir este error d'un dia cada 3333,3 anys és complex. En tan llarc temps la Terra es desaccelera en la seua velocitat de rotació (i també es desaccelera el moviment de translació) i això crea una nova diferència que és necessari anar corregint. La Lluna eixercix un efecte de retart sobre esta velocitat de gir per l'excentricitat creada per les marees. La disminució de la velocitat de gir creada per eixa excentricitat és similar a la que es produïx quan fem girar un frisbee posant-li una miqueta d'arena mullada en un costat de la vora inferior: quan l'platillo es fa girar, la seua velocitat de gir és molt menor a la que té quan no existix tal excentricitat. Este efecte encara es troba en anàlisis i medició per part del món científic i adicionalment existixen atres efectes que compliquen definir regles en tal precisió. Este error és solament d'una part per milló. Lo més pràctic serà que quan la diferència siga significativa, és dir, quan aplegue a ser d'un dia, es declare que el següent any bisiesto no ho siga. De totes maneres, queden casi dos mil anys d'anàlisis i discussió abans de necessitar este ajust.

Un atre problema distint, com ya s'ha senyalat, és la disminució de la velocitat de rotació terrestre (i també de la translació terrestre), la qual es pot medir en gran precisió en un rellonge atòmic. És un problema distint perque no té que vore res en el càlcul del calendari i, per lo tant, en els ajusts que se li tinguen que fer al calendari. Més be és al contrari: és el rellonge atòmic el que té que ajustar-se als moviments de la Terra, és dir, a la duració del dia solar i de l'any terrestre. El rellonge atòmic medix un temps uniforme que, per lo tant, no existix en la naturalea, a on els moviments del món físic són uniformemente variats.

Pese a ser el més utilisat, el calendari gregoriano presenta diverses deficiències. La primera, ya senyalada, és la seua diferència en l'any tròpic, pero no és important per a efectes pràctics. De major importància és la diferència en la duració dels mesos (28, 29, 30 o 31 dies) i el fet de que la semana, que és utilisada casi universalment com a unitat laboral de temps, no està integrada en els mesos, de tal forma que el número de dies faeners d'un més pot variar entre 24 i 27. Ademés en els països cristians, el fet de que la Pasqua es rigga per una regla lunisolar (segons el concilie de Nicea tal festivitat deu celebrar-se el dumenge següent a la primera lluna plena posterior al equinoccio de primavera, fixat el 21 de març per a l'hemisferi nort) origina alteracions en diverses activitats (per eixemple en l'educació, turisme, etc.).

El dia, la semana i el més

Divisió del calendari

N.º	Nom	Dies
1	Giner	31
2	Febrer	28 (29 si és any bisiesto)
3	Març	31
4	Abril	30
5	Maig	31
6	Juny	30
7	Juliol	31
8	Agost	31
9	Setembre	30
10	Octubre	31
11	Novembre	30
12	Decembre	31

• Dia: és l'unitat fonamental de temps del calendari gregoriano. Un dia equival aproximadament a 86 400 segons del Temps Atòmic Internacional (TAI).
• Semana: periodo de 7 dies.
• Més: cada u dels dotze periodos de temps, d'entre 28 i 31 dies, en que es dividix l'any. La duració d'un més va ser establida de manera que es intercalaran els mesos de 30 i 31 dies, en l'excepció de febrer, que va conservar la seua duració original de 28 dies per motius religiosos, a excepció dels anys bisiestos, en els quals el més és de 29 dies.

Llínea temporal

Artícul principal → Canvi al calendari gregoriano.

Plantilla:Cronologia d'adopció del calendari gregoriano Any 1582

• Itàlia, Portugal, Espanya (possessions europees i Canàries) i la zona catòlica de Polònia: despuix del dijous 4 d'octubre de 1582 va vindre el divendres 15 d'octubre.
• França, Lorena (Lorraine) i la vall del Mississipí (Estats Units): despuix del dumenge 9 de decembre de 1582 va vindre el dilluns 20 de decembre.
• Països Baixos (Brabante, Zelanda i el Staten Generaal): despuix del dilluns 17 de decembre de 1582 va vindre el dimarts 28 de decembre.
• Bèlgica (Limburgo i províncies del sur): despuix del dijous 20 de decembre de 1582 va vindre el divendres 31 de decembre.

Any 1583

• En els Països Baixos (Holanda, Flandes, Henao i algunes províncies del sur), el dissabte 1 de giner de 1583 vi despuix del divendres 21 de decembre de 1582, per lo que no va haver festivitats de Nadal, ni d'Any nou.
• Alemània (zones catòliques): originalment el dilluns 21 de febrer de 1583 devia succeir al dumenge 10 de febrer, pero el poble no va fer cap cas. Després es va decidir que el dumenge 16 d'octubre de 1583 seguiria al dissabte 5 d'octubre.
• Àustria (Tirol, Salzburc i Brescia): el dumenge 16 d'octubre de 1583 va seguir al dissabte 5 d'octubre.
• Àustria (Carintia-Kärnten i Estiria-Steiermark): el dumenge 25 de decembre de 1583 seguiria al dissabte 14 de decembre.
• En les possessions espanyoles en Àsia i Amèrica, com el Virreinato de la Nova Espanya (Hui Mèxic, Cuba i partix sur de EUA) en Amèrica del Nort i Central; l'Amèrica del Sur espanyola (Virreinato del Perú) i la Capitania General de Filipines), el dissabte 15 d'octubre de 1583 va vindre despuix del divendres 4 d'octubre. Per la distància en la metròpoli i la dificultat d'aplegar l'orde de canvi a temps a tots els llocs en l'any de 1582, el monarca espanyol Felipe II, va dictar una Pragmàtica el 14 de maig de 1583, establint eixe any (1583) per al canvi de calendari en les Índies occidentals i orientals.
• Països Baixos (Groninga): el dilluns 21 de febrer de 1583 vi despuix del 10 de febrer. Varen retrocedir al juliano en juliol-agost de 1594. Finalment el dimecres 12 de giner de 1701 vi despuix del dimarts 31 de decembre de 1700.

Any 1584

• Bohemio (Bohemio, Moravia i Lusacia): el dimarts 17 de giner de 1584 vi despuix del dilluns 6 de giner.
• Suïssa (cantones més catòlics): el dumenge 22 de giner va vindre despuix de l'11 de giner.
• Silesia (Slask): el dilluns 23 de giner va vindre despuix del dumenge 12 de giner.

Any 1587

• Hongria: el dumenge 1 de novembre de 1587 vi despuix del dissabte 21 d'octubre.

Any 1590

• Transilvania (Siebenbürgen-Ardeal-Erdély): el dimarts 25 de decembre de 1590 vi despuix del dilluns 14 de decembre.

Any 1605

• Canadà (Nova Escòcia): des de 1605 al 13 d'octubre de 1710, varen usar el calendari gregoriano. Despuix varen usar el juliano des del 2 d'octubre de 1710 fins al dimecres 2 de setembre de 1752, que va ser seguit pel dijous 14 de setembre. Des de llavors varen usar el gregoriano.

El restant de Canadà havia estat utilisant el calendari gregoriano des de la seua implantació original.

Any 1610

• Alemània (Prusia): el dijous 2 de setembre de 1610 vi despuix del dimecres 22 d'agost.

Any 1682

• França (Estrasburc): en febrer de 1682.

Any 1700

• Alemània protestant, Dinamarca i Noruega: el dilluns 1 de març de 1700 vi despuix del 18 de febrer.
• Països Baixos (Güeldres-Gelderland, zona protestant d'Holanda): el dilluns 12 de juliol de 1700 vi despuix del 30 de juny.
• Països Baixos (Utrecht i Overijssel): el dumenge 12 de decembre de 1700 vi despuix del dissabte 30 de novembre.

Any 1701

• Països Baixos (Frisia i una atra volta Groninga) i Suïssa (Zuric, Berna, Basilea, Schaffhausen, Ginebra, Mühlhausen i Biel): el dimecres 12 de giner de 1701 vi despuix del dimarts 31 de decembre de 1700.
• Països Baixos (Drenthe): el dijous 12 de maig de 1701 va vindre despuix del dimecres 30 d'abril.

Any 1752

• Anglaterra i les seues colónies (Terranova i la costa de la baïa de Hudson, en Canadà; llitoral atlàntic d'Estats Units, Washington i Oregó; Escòcia, Irlanda, Índia): el dijous 14 de setembre de 1752 vi despuix del dimecres 2 de setembre.

Esta és la causa per la que es diu que els escritors Miguel de Cervantes Saavedra i William Shakespeare varen morir abdós el 23 d'abril de 1616, en realitat este últim va morir 10 dies despuix (el 3 de maig del calendari europeu actual).

En Anglaterra, als dies en el calendari juliano que varen ocórrer abans de l'introducció del calendari gregoriano en 1752 se'ls crida VOS (Old Style o 'estil antic'). Les inicials NS (New Style o 'estil nou') indiquen el calendari gregoriano.

Any 1753

• Suècia i Finlàndia (que quan va ser conquistada per Rússia va tindre que adoptar en cert grau el calendari juliano): en l'any 1700 es va decidir cancelar els dies bisiestos durant quaranta anys, lo que conseguiria acumular els 10 dies que faltaven. Eixe any es va complir, pero no en els bisiestos 1704 i 1708 (no se sap per qué). Per lo tant en eixa década les seues dates no coincidien en cap atre país (ya siga que tinguera calendari gregoriano o juliano). Més vesprada, en 1712 varen decidir que tornarien al calendari juliano agregant un dia ("30 de febrer") a l'any bisiesto 1712. Quaranta anys despuix varen decidir fer el canvi dràstic normal: el dijous 1 de març de 1753 va vindre despuix del dimecres 17 de febrer.

Any 1867

• Alaska: octubre de 1867, quan es va convertir en una entitat federal d'Estats Units.

Any 1873

• Japó: abans s'usava un calendari propi llunar.

Any 1875

• Egipte.

Any 1912 o 1929

• China: abans tenia un calendari propi llunar. Els autors no es posen d'acort si el canvi es va produir en 1912 o en 1929. Fins a fa pocs anys en Hong Kong el poble utilisava el calendari llunar (que és molt difícil de traduir al calendari gregoriano, el qual és estrictament solar).
• Albània: decembre de 1912.

Any 1914 o 1926

• Turquia: fins al 1 de giner de 1914 (segons atres autors fins a 1926 per les reformes occidentals de Mustafa Kemal Atatürk) Turquia va funcionar en el calendari islàmic.

Any 1916

• Bulgària: el 14 d'abril de 1916 va vindre despuix del 31 de març.

Any 1918

• Rússia i Estònia: el dijous 14 de febrer de 1918 va vindre despuix del dimecres 31 de giner. Atres zones orientals de l'Unió Soviètica ho varen canviar dos anys despuix.

Any 1919

• Romania: el dilluns 14 d'abril de 1919 va vindre despuix del dumenge 31 de març.
• Yugoslàvia.

Any 1923

• Grècia: el dijous 1 de març de 1923 vi despuix del 15 de febrer.

Duració de l'any gregoriano

El calendari gregoriano distinguix entre:

• Any comú: el de 365 dies
• Any bisiesto: el de 366 dies
• Any secular: el terminat en "00" —múltiple de 100—

És any bisiesto el que siga múltiple de 4, en excepció dels anys seculars. Respecte a estos, és bisiesto l'any secular múltiple de 400.

D'esta manera, el calendari gregoriano es compon de cicles de 400 anys:

• En 400 anys hi ha (400/4)-4 seculars = 96 anys bisiestos
• Dels 4 anys seculars, solament un és bisiesto (múltiple de 400)
• En el cicle dels 400 anys tenim 96 + 1 = 97 anys bisiestos, i 400 – 97 = 303 anys comuns

Fent el còmput en dies:

• 97 × 366 dies = 35 502 dies
• 303 × 365 = 110 595 dies

Açò fa un total de 146 097 dies en els 400 anys, de modo que la duració mija de l'any gregoriano és de 365,2425 dies.

En els 400 anys del cicle del calendari gregoriano, estos 146 097 dies, que són 20.871 × 7 dies, hi ha un número entero de semanes 20 871, de tal modo que en cada cicle de 400 anys no solament es repetix exactament el cicle d'anys comuns i bisiestos, sino que el cicle semanal també és exacte, esta congruència dona lloc a que prenent un grup de 400 anys seguits, el següent cicle de 400 anys és exactament igual.

La primera semana de l'any, la número 1, és la que conté el primer dijous de giner. Les semanes d'un any van de la 1 a la 52, llevat que l'any termine en dijous, o be en dijous o divendres si és bisiesto, en el cas del qual s'afig una semana més: la 53.

• Més: periodo de 30 o 31 dies, salve per a febrer que té 28 dies en un any comú, i 29 dies en un any bisiesto.

Una regla nemotécnica consistix en tancar els dos punys i juntar-los en els nuguets cap a dalt. Els nuguets sobreixents representaran als mesos de 31 dies, i els buits entre nuguets els mesos de menys de 31 dies. El primer nuguet (el del dit garranchet) representa a giner (i per ser sobreixent equival a 31 dies). El buit pròxim (entre els nuguets del garranchet i del dit anular) representa a febrer (i per ser buit té menys de 31 dies, en este cas 29 o 28 dies). El segon nuguet (del dit anular) representa a març (i per ser sobreixent equival a 31 dies) i aixina successivament fins a aplegar a juliol, representat pel nuguet del dit índex (que per ser sobreixent equival a 31 dies). Després es passa a l'atra mà i es conta des del nuguet del dit índex, que de la mateixa manera que l'anterior representarà a agost (i per ser sobreixent equivaldrà a 31 dies). Es continua el conte fins a aplegar a decembre, representat pel nuguet del dit anular (que per ser sobreixent diu que decembre té 31 dies).

Una atra manera de visualisar l'anterior nemotécnica és com seguix: en el puny tancat de qualsevol mà, pose el seu dit índex de l'atra mà en el nuguet del dit índex del seu puny; eixe nuguet indica el més de giner. Desplace el seu dit índex al intersticio entre els nuguets del dit índex i mig del seu puny, eixe intersticio representa a febrer, desplace el seu índex al següent nuguet (dit mig) "març" i aixina successivament considerant cada nuguet i intersticio fins a aplegar al nuguet del garranchet que representa a juliol, una volta ací torne a dur el seu índex al nuguet del dit índex del puny que ara indicarà el més d'agost i seguixca el conte novament fins al nuguet anular que serà decembre. Cada més caigut en nuguet és de 31 dies i cada més caigut en intersticio és de 30 dies a excepció de febrer.

Orige de l'Era Cristiana

Els romans varen contar el temps en diferents còmput. Un d'ells va consistir en escomençar a contar a partir del any de la fundació de Roma, és dir, ab urbs condita, abreviadamente a.o.c. Una atra modalitat va ser el sistema consular. Ademés, estan les cridades eres provincials, com l'Era de Diocleciano, l'Era cesarea de Antioquía o l'Era hispànica que escomençava el 38 abans de Crist.

La cridada era cristiana va sorgir en 607, durant el pontificat de Bonifacio IV, i ací l'inici de l'escala va passar a ser la data del naiximent de Crist, que al principi no es coneixia en exactitut. Un monge rumà, Dionisio l'Exigu, matemàtic, basant-se en la Bíblia i atres fonts històriques, entre els anys 526 i 530, havia datat el naiximent de Crist el dia 25 de decembre de l'any 753 a.o.c.. L'any següent 754 a.o.c. va passar a ser l'any 1 A.D., Anno Domini, any 1 del Senyor, pero els anys anteriors varen seguir contant-se com a anys a.o.c. Finalment en el XVII es varen començar a contar els anys anteriors a l'1 A.D. com a anys abans de Crist, a. C., i els posteriors són anys despuix de Crist, d. C.. Com a curiositat, en l'actualitat hi ha consens en situar el naiximent de Crist de cinc a sèt anys abans de la data fixada per l'Exigu; pero falten senyes per a propondre cap data nova exacta i, de tots modos, no és realiste pensar siquiera en corregir l'error.

Quan va començar el conte de l'era cristiana no existia el concepte matemàtic de zero, i els anys es contaven ordinalmente (açò és: primer any, segon, etc.). L'inici del calendari gregoriano és, puix l'1 de giner del primer any (any 1 d. C.), que dona començ a la primera década, el primer sigle (s. I) i el primer mileni. El primer any abans de Crist (any 1 a. C.) correspon al mateix any 753 a.o.c. (lloc que Crist va nàixer casi al final, el 25 de decembre). Aixina que, no hi ha any 0. Establit aixina l'orige del calendari, el primer mileni (primers 1000 anys) va transcórrer entre el 1 de giner del any 1 i el 31 de decembre del any 1000. De la mateixa forma, el primer sigle va transcórrer entre l'1 de giner de l'any 1 i el 31 de decembre del any 100.

Precisió

El calendari gregoriano, en botar-se tres dies bisiestos cada 400 anys, millora l'aproximació feta pel calendari juliano, donant un any promig de 365,2425 dies solars mijos. Esta aproximació té un error d'aproximadament un dia cada 3030 anys (1 dia cada 3333,3 anys, segons la NASA) sobre el valor actual de l'any tropical mig. No obstant, per la precesión dels equinoccios, que no és constant, i al moviment del perihelio (que afecta a la velocitat orbital de la Terra) l'error sobre el equinoccio vernal astronòmic és variable; si es considera un interval promig aproximat entre equinoccios de primavera en una duració de 365,24237 dies en cicles de 2000 anys, açò implica un error propenc a 1 dia cada 7700 anys. En qualsevol cas, el calendari gregoriano és substancialment més precís que el calendari juliano (que en un any promig de 365,25 dies, incorre en 1 dia d'error cada 128 anys).

En el XIX, Sir John Herschel va propondre una modificació al calendari gregoriano en 969 dies bisiestos cada 4000 anys, en lloc dels 970 dies bisiestos que el calendari gregoriano insertaria en el mateix periodo. Açò reduiria l'any promig a 365,24225 dies. La proposta de Herschel faria l'any 4000, i els seus múltiples, comuns en lloc de bisiestos. Si be esta modificació s'ha propost ya vàries voltes, mai s'ha adoptat oficialment.

En escales de temps de mils d'anys, el calendari gregoriano s'atrassa respecte a les estacions astronòmiques per la ralentisació de la rotació de la Terra, que fa cada dia una miqueta més llarc en el pas del temps (vore acceleració de les marees i segon intercalar), mentres que l'any manté una duració més uniforme.

Error estacional del calendari

L'image mostra la diferència entre el calendari gregoriano i les estacions astronòmiques.

L'eix vertical és la data en juny i l'eix horisontal són els anys en el calendari gregoriano.

Cada punt és la data i l'hora del solstici de juny d'eixe any en particular. L'error es desplaça al voltant d'un quarto de dia per any. Les centurias són anys ordinaris, a menos que siguen divisibles per 400, en el cas dels quals s'inclouran en els anys bisiestos. Açò provoca una correcció en els anys 1700, 1800, 1900, 2100, 2200 i 2300.

Per eixemple, estes correccions causen que el 23 de decembre de 1903 anara el solstici més tardà en un més de decembre, mentres que el 20 de decembre de 2096 siga el solstici de decembre més primerenc, en -2,25 dies de diferència sobre la data teòrica de l'acontenyiment estacional.

Norma ISO

Norma ISO 8601 per a l'escritura de dates i hores.

• Data: és l'any, més i dia, escrits en eixe orde, separats per un guion o no. L'any constarà de 4 sifres, i el més i dia de dos sifres cada u -podent ser la primera un zero-. Per eixemple, el 4 de novembre de 2007 s'escriurà com 20071104 o be 2007-11-04.
• Data de la semana: alternativa a l'anterior, afig el número corresponent a la semana precedit de la lletra W -inicial de week, semana, en anglés-. Aixina, 2005-W07-5 indica el quint dia de la sèptima semana de 2005.
• Hora: dos sifres per a les hores, minuts i segons, en eixe orde, sent la mijanit les 00:00:00. L'escala horària va de 0 a 24 hores. Aixina, les cinc i quarto de la vesprada seran les 17:15:00.
• Data i hora: s'indiquen la data i l'hora tal com es va explicar anteriorment, separant-les per una T -inicial de clave, temps o hora, en anglés-. Per eixemple: les dos i mija de la matinada del 30 de decembre de 2005 s'indica: 2005-12-30T02:30:00.

Ademés, la Real Acadèmia Espanyola recomana l'escritura de dates en els següents térmens: s'escriurà 30 de decembre de 2005, o be 30 de decembre de l'any 2005, encara que esta recomanació no implica que es considere incorrecte utilisar l'artícul en estos casos: 30 de decembre del 2005. Evidentment, en este últim cas, el terme any es troba sobreentendido.

Vore també

• Pragmàtica sobre els dèu dies de l'any, per la que Felipe II d'Espanya mana aplicar el calendari gregoriano
• Torre Gregoriana
• Calendari gregoriano proléptico
• Canvi al calendari gregoriano
• Calendari juliano
• Calendari perpetu
• Any bisiesto
• Calendari maya
• Calendari aimara
• Cronologia
• Era del calendari