Calendari perpetu
El calendari perpetu és un sistema calendari que permet determinar d'una manera senzilla el dia de la semana per a qualsevol data, dins d'un ampli periodo que usualment comprén molts sigles.
Per als calendaris gregoriano i juliano, un calendari perpetu consistix típicament en una de tres variacions generals:
- Catorze calendaris d'un any, més una taula per a mostrar qué calendari d'un any es deu utilisar per a qualsevol any donat. Estos calendaris d'un any es dividixen uniformemente en dos conjunts de sèt calendaris: sèt per a cada any comú (l'any que no té un 29 de febrer) en cada u dels sèt començant en un dia diferent de la semana, i sèt per a cada any bisiesto, de nou en cada u començant en un dia diferent de la semana, totalisant catorze. (Vore Carta dominical per a un esquema de denominació comuna per als 14 calendaris).
- Sèt (31 dies) calendaris d'un més (o sèt cada u de 28-31 dies de duració del més, per a un total de 28) i una o més taules per a mostrar qué calendari s'utilisa per a un més determinat. Les taules d'alguns calendaris perpetus s'esgolen unes contra atres, de modo que en alinear dos escales entre sí es revela el calendari del més específic a través d'una busca o mecanisme de finestra.[1] Els sèt calendaris poden combinar-se en un solament, ya siga en 13 columnes de les que només es revelen sèt,[2][3] o en noms de dies de la semana mòvils (com es mostra en l'image del calendari perpetu de bojaca).
- Una mescla de les dos variants anteriors: un calendari d'un any en el que els noms dels mesos són fixos i els dies de la semana i les dates es mostren en peces mòvils que es poden intercanviar segons siga necessari.[4]
Un calendari perpetu d'este tipo no indica les dates de festes mòvils com la Pasqua, que es calculen basant-se en una combinació d'acontenyiments del any tropical i els cicles llunars. Estes qüestions es tracten en gran detall en computus.
Un eixemple primerenc de calendari perpetu per a us pràctic es troba en el Nürnberger Handschrift GNM 3227a. El calendari comprén el periodo de 1390-1495 (per lo que el manuscrit es data entorn a 1389). Per a cada any d'este periodo, enumera el número de semanes entre Nadal i Quinquagesima. Est és el primer cas conegut d'una forma tabular de calendari perpetu que permet el càlcul de les festes mòvils que es varen fer populars durant el XV.[5]
La capella Cappella dei Mercanti, Torí conté una màquina de calendari perpetu realisada per Giovanni Plana per mig de tambors giratoris.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:US patent, "Calendari (Fred P. Gorin)".
- ↑ Plantilla:US patent, "Calendari (Robert McCurdy)".
- ↑ «Calendari perpetu d'alumini».
- ↑ Doerfler, Ronald W. «Un calendari de "computació gràfica" de 2010».
- ↑ Trude Ehlert, Rainer Leng, Frühe Koch- und Pulverrezepte aus der Nürnberger Handschrift GNM 3227a (um 1389); in: Medizin in Geschichte, Philologie und Ethnologie (2003), p. 291.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calendario perpetuo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.