Anex:Primer dia de l'any

Ya que el primer dia de l'any no és igual en tots els calendaris, este artícul afronta les varietats que esta data manté en els distints sistemes. La religió té que vore molt en este tema

El calendari juliano i gregoriano

Juliol César, en promulgar el calendari juliano, va fixar que l'any devia començar l'1 de giner, i no ya l'1 de març com s'havia fet fins a eixe moment. Esta convenció va permanéixer vàlida mentres va durar l'Imperi romà; durant l'Edat Mija en canvi, cada estat o ciutat tenia un propi estil de datació tradicionalment usat, en dates distintes de càlcul per a l'inici de l'any. Durant l'Edat Moderna, a partir de la promulgació del calendari gregoriano (1582), es va tornar progressivament a la data de l'1 de giner, que actualment s'usa en casi tot lo món.

Principals estils de datació

Es parla d'estil anticipat quan l'any en una numeració x comença abans que en l'estil modern; d'estil postergat quan inicia despuix.

Estil modern (o estil de la circumcisió): 1 de giner.

L'estil modern repren/reprén l'estil usat a partir de el II pels romans. El primer dia de l'any és l'1 de giner. Quan va ser adoptat pel calendari cristià va ser rebatejat en el nom d'estil de la circumcisió, presumint que esta anara la data de la circumcisió de Jesús de Nazaret

Estil republicà (de Roma): 1 de març (postergat)

En el calendari romà de Numa, el primer dia de l'any es va fixar en l'1 de març. Este estil justifica el nom dels últims mesos de l'any: setembre, octubre... que en l'estil modern resulten desfasados dos mesos.

Estil véneto: 1 de març (postergat)

La República de Venècia va reprendre l'estil republicà i ho va usar en els documents públics redactats en Estany, fins a la caiguda de la república en l'any 1797. En els últims sigles, particularment en documentació privada, va ser usat també l'estil modern.

Estil de l'Encarnación anticipat al modo pisano: 25 de març.

Usat en l'Edat Mija en Chafa anticipa nou mesos la data del Nadal, iniciant l'any des del 25 de març, data tradicional de la concepció de Jesús.

Estil de l'Encarnació postergat al modo florentino: 25 de març

Usat en l'Edat Mija en Florencia posterga tres mesos la data del Nadal, iniciant des del 25 de març.

Estil de la Pasqua o francés o galicano. El dia de Pasqua (postergat)

Fa iniciar l'any en la data de Pasqua, despuix de l'inici de l'any segons l'estil modern. Segons la posició de la Pasqua en l'any, el número de dies d'un pot variar prou; ademés, pot ser que una mateixa data es repetixca en un any.

Estil bizantí: 1 de setembre (anticipat)

L'imperi bizantí va usar l'estil de l'1 de setembre, anticipant 4 mesos sobre el modern. Va ser usat en l'Edat Mija també en les regions d'Itàlia meridional tradicionalment lligades al món grec.

Estil del Nadal: 25 de decembre (anticipat)

Usat en l'Edat Mija per l'iglésia romana i per molts estats europeus.

Estils de datació en us en els principals països europeus

• Itàlia
  • Bolonya: l'estil de l'Encarnació es va usar fins a el XI, després el del Nadal fins a fins de el XV.
  • Chafa: l'estil de l'Encarnació al modo pisano fins a 1749.
  • Florencia: l'estil de l'Encarnació al modo florentino des de el X fins a l'any 1749.
  • Milà: estil de l'Encarnació al modo pisano fins a el X, estil del Nadal des de el XI fins a 1459 quan va ser adoptat l'estil modern (en les actes notarials l'estil del Nadal va ser usat fins a el XVIII).
  • Nàpols: estil del Nadal fins a el XIII, des de 1270 va ser introduït l'estil de l'Encarnació (en l'excepció del periodo 1282-1285, en temps de Carlos I, quan es va usar el de Pasqua).
  • Roma: els notaris i les persones privades varen usar des de el X a el XVIII l'estil del Nadal; en canvi, en les actes oficials de la cúria papal casi cada Pontífex va adoptar una solució diversa, usant diversos sistemes de datació.
  • Venècia: estil véneto fins a 1797, després l'estil modern.
• Àustria: estil del Nadal.

• França: en temps dels reis merovingios varen ser usats els estils modern i véneto, en l'edat carolingia l'estil del Nadal i després es varen alternar diversos estils fins a el XI quan va prevaldre el de Pasqua; en 1567 per orde de Carlos IX va ser adoptat l'estil modern.
• Alemània: estil del Nadal fins a mediats de el XVI, després va ser introduït l'estil modern.
• Anglaterra: estil del Nadal fins a el XII, després, despuix d'un periodo de transició en que es varen alternar diferents estils, va ser adoptat l'estil de l'Encarnació. Aixina varen permanéixer fins a 1752 en que es va introduir l'estil modern.
• Espanya: fins a inicis de el XV va ser usat l'estil modern, que en la península ibèrica era cridat també Era hispànica, després es varen usar els estils de l'Encarnació i, des de el XIV, el del Nadal, que va permanéixer fins a el XVII.

Atres calendaris

En els calendaris no derivats del calendari romà, cada u seguix una convenció pròpia. En el calendari hebreu hi ha tres inicis de l'any:

• • 1 Tishrì: l'inici d'any civil, sobre el que es basa la numeració dels anys (cau entre setembre i octubre del calendari gregoriano).
  • 1 Nisán: l'inici de l'any religiós; cau entre març i abril.
  • 15 Shevat: la festivitat de La teua BiShvat, el inici d'any dels arbres (cau entre giner i febrer).

En el calendari musulmà l'any inicia el primer dia del més de Muharram. Ya que el calendari islàmic seguix el cicle llunar esta data no correspon a un periodo fix del calendari gregoriano.

En el calendari maya el cicle Tzolkin (any religiós de 260 dies) iniciava el 4 Ahau; el cicle Haab (any civil de 365 dies) iniciava el 8 de Cumku.

Bibliografia

• Adriano Cappelli, Cronologia, Cronografia i Calendari Perpetu, Hoepli, Milà 1998