Etnografia

La etnografia és un método d'investigació qualitativa de les ciències socials per a descriure i interpretar de manera sistemàtica la cultura dels diversos grups humans o comunitats. Pretén poder dessifrar els comportaments en térmens d'un sistema de valors i creències propi de la cultura observada, i captar la mirada des dels propis subjectes socials. Busca recopilar l'informació en el context en el que es produïx. Per a això, es realisa treball de camp i s'utilisen tècniques de recolecció de senyes com l'observació participant i l'entrevista oberta. L'informació arreplegada en el camp es registra en una bitàcola o quadern de registre.

Este método d'investigació consistix en observar les pràctiques culturals dels grups socials i poder participar en ells per a aixina poder contrastar lo que la gent diu (discurs) i lo que fa (pràctiques culturals). És la tècnica principal d'investigació de l'antropologia social i cultural. L'antropòlec Claude Levi-Strauss la considera inclús com la primera etapa d'investigació antropològica. En un principi esta tècnica es va utilisar per a analisar a les comunitats aborigen, actualment s'aplica també a l'estudi de qualsevol grup humà que es pretenga conéixer millor.

Definició

Per al sociòlec Anthony Giddens, l'etnografia és «l'estudi directe de persones i grups durant un cert periodo, utilisant l'observació participant o les entrevistas per a conéixer el seu comportament social». Registrant una image realista i fidel del grup estudiat, el treball de camp resulta ser una ferramenta imprescindible.

L'investigació etnogràfica intenta revelar els significats que sustenten les accions i interaccions que constituïxen la realitat social del grup estudiat. Açò es conseguix per mig de la participació directa de l'investigador. En freqüència, l'investigador assumix un paper actiu en les seues activitats quotidianes, observant lo que ocorre i demanant explicacions i interpretacions sobre les decisions, accions i comportaments. Les senyes recopilades consistixen en la descripció exhaustiva i detallada de les seues costums, creèncias, mits, genealogias, història, llenguage, etcétera.

En paraules d'Eduardo Restrepo:

"D'una forma molt general, l'etnografia es pot definir com la descripció de lo que una gent fa des de la perspectiva de la mateixa gent". Açò vol dir que a un estudi etnogràfic li interessa tant les pràctiques (lo que la gent fa) com els significats que estes pràctiques adquirixen per a els qui les realisen (la perspectiva de la gent sobre eixes pràctiques). L'articulació d'eixes dos dimensions és, sense lloc a dubtes, un dels aspectes crucials que ajuden a singularizar la perspectiva i l'alcanç de l'etnografia sobre atres tipos de descripció"

L'etnografia s'enfoca en la descripció i interpretació d'un grup social o cultural, considerant les seues característiques en comuna, basades en aspectes com llenguage, costums, residència, relacions socials, comportament i creències polítiques o socials. Tots estos elements són observats i examinats per l'investigador que està immers en la vida quotidiana d'este grup, de manera que pot anar comprenent la conducta individual i grupal que preval, per a despuix reunir, ordenar, classificar i seleccionar les senyes obtingudes, agrupant-los en models, categories o relacions, segons l'enfocament d'estudi.

Jaime Botello manifesta que l'etnografia és «l'estil de vida d'un grup de persones acostumades a viure juntes». Per tant, tot tipo de grups és subjecte d'estudi. Al respecte, Elsie Rockwell descriu que els etnográfos entren al camp de les societats complexes per mig de l'estudi de les situacions particulars de la vida quotidiana, com per eixemple: barris i comunitats, manicomios, presons, jujats, clíniques, escoles, cantons.

Un dels problemes que qualsevol investigació enfronta és definir el tipo de metodologia a amprar: si un método qualitatiu o un método quantitatiu. En este punt es pot dir que l'etnografia, bàsicament, ampra el método qualitatiu, ya que segons certs autors afirmen que en amprar-se métodos matemàtics o estadístics es corre el risc de sobresimplificar el problema, ya que la persona en formar part d'un sistema pren una miqueta d'ell i, igualment, el sistema és influït o canviat per l'individu.

L'etnografia ha segut de gran interés en els últims anys per professionals de múltiples disciplines, degut a que és un método d'investigació social que permet interactuar en una comunitat específica, en la finalitat de conéixer i registrar totes les senyes relacionades en la seua organisació, cultura, alimentació, vestimenta, economia i comerç. Per a que el etnógrafo puga realisar tot tipo d'exploració es requerix de documentació que li facilite saber actuar i definir la problemàtica de l'investigació, este investigador deu tindre un acostament en el grup d'estudi i pot participar de forma oberta o encoberta per a apreciar en precisió la vida de les persones de la comunitat i registrar les senyes d'interés.

Per extensió, el terme 'etnografia' també s'utilisa per a denominar a l'obra escrita una volta finalisat el treball de camp. Eixemples clàssics, i en alguns casos lliteraris, són els treballs etnogràfics de Bronislaw Malinowski (Els argonautas del Pacífic Occidental, 1922) i Edward Evan Evans-Pritchard (Els Nuer).

Característiques principals de l'enfocament etnogràfic

En una revisió de les característiques principals de l'enfocament etnogràfic realisada per Almudena Cotán Fernández (2020), es destaquen els aportes de Spindler i Spindler (1992), els qui consideren que les #etnografia han de reunir dèu característiques essencials:

1. Observacions contextualizadas.
2. Hipòtesis originades en el moment en el que es desenrolla l'estudi.
3. Observació prolongada i reiterada en el temps.
4. Les narracions i veus dels participants han de ser arreplegades a través de diverses tècniques d'investigació etnogràfiques, com és el cas de l'observació i l'entrevista, entre unes atres.
5. Explicació del coneiximent cultural i social dels participants.
6. Els instruments, esquemes, còdics, categories, que es generen deuen ser creats frut de l'observació.
7. Ha de ser transcultural i comparativa.
8. Deu clarificar lo implícit per als llectors: regles, paraules, comportaments, etc.
9. L'investigador no deu incidir en les respostes dels participants ni conduir les entrevistes baix la seua perspectiva personal. Deu ser lo més neutral possible.
10. Utilisar qualsevol material que permeta arreplegar més informació (gravadora, cambra, etc.).

A estes característiques, se sumen unes atres, que han segut descrites per Martínez (2008), i que proponen considerar a l'etnografia com una actitut cap a la vida i cap a l'entorn que nos rodeja, en a on prima l'obertura, la flexibilitat i la relativitat, i l'objectiu de la qual consistix en adoptar "el punt de vista de l'atre". Es destaca també que pel seu paralelisme en l'investigació qualitativa, estudia un número menut de casos (a voltes només un), pero sempre en detalle i profunditat, lo que li permet interpretar els significats i funcions que complixen les accions dels distints actors socials. Existixen diverses #caracterisació per a la etnografia pero un dels més actuals és l'elaborada per Guber (2011) que propon etnografia és el conjunt d'activitats que sol designar-se com "treball de camp", i el resultat del qual s'ampra com a evidència per a la descripció.

Dimensió Epistemològica de l'etnografia

Gary Anderson sosté que l'etnografia respon a un paradigma postpositivista que desafia, en el camp de les Ciències Socials, al paradigma positiviste, en contrapondre els models en la realitat empírica.

Ventages i llimitacions de l'etnografia

Seguint en Anthony Giddens, l'etnografia, quan té èxit proporciona una informació sobre la vida social molt més rica que la majoria dels restants métodos d'investigació. Una volta que sabem cóm es veuen les coses des de dins d'un determinat grup, és provable que alcancem una comprensió més profunda de per qué determinades persones actuen d'una manera donada. També podem deprendre més sobre els processos socials que es solapan en la situació que estudiem. En freqüència es considera que l'etnografia és un tipo d'investigació qualitativa, perque li preocupen més les interpretacions subjectives que les senyes quantificables. L'etnografia també proporciona a l'investigador més flexibilitat que atres métodos, ya que li permet adaptar-se a circumstàncies noves i inesperades i aprofitar les oportunitats que pogueren sorgir durant l'estudi.

No obstant, el treball de camp també té grans llimitacions: solament poden estudiar-se grups o comunitats relativament menuts, i casi tot depén de l'habilitat de l'investigador per a guanyar-se la confiança dels individus que vol estudiar. Sense esta capacitat és molt improvable que l'investigació puga eixir avant. També pot ocórrer lo contrari, és dir, que l'investigador s'identifique tant en un grup que en convertir-se casi en un "membre" d'ell perga la perspectiva que té un observador extern al mateix.

Segons Sergio Morales: "És molt perillós confondre entre tècnica i método, o pijor encara creure que l'etnografia és el método de l'antropologia, puix açò genera que molts antropòlecs usen "com a método" a l'etnografia per a realisar una investigació, quan, en realitat, no ampren cap método sino més be una tècnica. Per esta raó, molts estudis antropològics són essencialment descriptivos, perque li criden método a allò que és una tècnica d'investigació".

Etnologia i etnografia

És important fer una distinció entre etnologia i etnografia. L'Enciclopèdia Social de les Ciències Socials, vejau també Enciclopèdia Herder, nos indica que mentres la primera ha vingut a significar l'estudi comparat de les cultures documentades i contemporànees, la segona s'ampra per a designar l'estudi de camp de la cultura d'una tribu o societat particular. Existix un criteri de comparatividad que «se sustenta sobre l'idea de que l'etnografia és necessària per a poder generar interpretacions i explicacions, pero no és suficient per a provar hipòtesis, la qual cosa requerix la realisació d'un estudi comparat sobre una mostra representativa de societats». Lo que a la seua volta nos diu, implícitament, que és necessària l'etnografia per a poder generar interpretacions i explicacions, que després convertirà l'etnologia en hipòtesis.

L'etnologia és una ciència social i és una branca de l'antropologia, realisa estudis i comparacions entre els diferents pobles o #ètnia primitives del món, considerant principalment les seues manifestacions culturals, rituals, creències, tradicions, govern i sistemes econòmics. L'etnografia és la ciència que té com a objectiu l'estudi i la descripció d'un poble o comunitat en particular, mentrestant, l'etnologia té com a objectiu estudiar les semblances o característiques comunes de diferents societats o #ètnia.

En este sentit l'etnologia comprén dos dimensions d'anàlisis comparat: l'espacial o intercultural (pot aplicar-se a l'estudi d'una sola cultura -cóm els seus aspectes culturals es relacionen entre sí i en l'ambient- i a l'anàlisis comparat de vàries cultures) i la temporal (etnologia històrica, comunament cridada Etnohistoria).

"La cultura etnogràfica aporta a l'investigador els elements: materials, organisatius, emotius, creatius, paradigmàtics i simbòlics que s'utilisaran en l'estudi de la cultura particular. Les orientacions de Geertz: qui concep a l'antropologia com un acte interpretatiu; l'objecte d'atenció investigativa de l'investigador deu estar posat sobre l'entramat cultural: les institucions, les accions, expressions, imàgens, acontenyiments i costums que a través de l'etnografia es van registrat tots i cada dels elements culturals que apareixen de forma directa en els acontenyiments socials; mig pel qual es representen les formes culturals. Els insumos investigativos s'obtenen a través de l'observació dels fenomens socials, per a posteriorment donar el bot etnològic; és dir: comparar en atres fenomens similars i interpretar els sentits subjacents".

Històries de vida

Un dels instruments que utilisen els etnógrafos per a recolectar senyes són les històries de vida. L'etnografia usa històries similars a les utilisades en les entrevistes de profunditat. Es comença en donar-li confiança al informante per a crear una relació d'empatia. Són entrevistes "cara a cara" entre investigador i informante.

Estes històries ajudaran a determinar la cultura d'un poble. Moltes d'estes són històries que passen oralment de generació en generació, són tradicions que s'ensenyen de persona a persona. Els mits i creències religioses són part de les creències que es transmeten oralment. Les pintures rupestres són un eixemple dels mits i creències que es transmetien per mig de dibuixos.

Hui en dia les històries les rebem a través de diferents mijos o fonts, per eixemple: biografies, autobiografies, cartes, diaris, documents personals, entre uns atres.

Vocabulari tècnic

• Etic: Visió de l'observador científic desprovisto de coneiximents previs en lo observat (deductivo).
• Emic: Visió des de dins de lo observat (inductivo).
• Pràctiques: Fets puntuals i analizables dins d'una cultura o comunitat.
• in situ: La descripció de la localitat, com és físicament este entorn (es menciona el dia i l'hora que es va dur l'investigació).
• Discurs directe: Reproducció de paraules del informante de forma lliteral o pensaments transcritos de la forma que es varen originar.
• Discurs indirecte: Paráfrasis de lo que va mencionar el informante; també, pot incloure idees i elements que no es trobaven en la cita original, no obstant, és un enteniment o juí del etnógrafo.

Etnografia segons els caçadors-recolectors

En l'estudi d'estos pobles primitius, l'Etnografia s'aplicava als anàlisis ideográficos, que proporcionaven informes de dits pobles i el seu vida social. La diferència entre Etnografia i Prehistòria és que l'etnografia deriva la seua coneiximent a partir de l'observació i del contacte directe en el poble investigat, en canvi la Prehistòria deriva el seu coneiximent a partir dels elements que es troben dispersos.

Procés a seguir en fer una investigació

Lo primer que fa el Etic en començar el seu treball de camp és "Observar", utilisa sempre els seus cinc sentits. Deu estudiar minuciosament tot al seu entorn. Procedix a "Descriure", mencionarà lo que va percebre durant l'observació. Ho coleccionarà per al futur. Per últim el "Anàlisis", a on descriu lo que va fer a través de l'investigació.

Cultura actual

La fotografia i el cine han segut un dels invents més beneficiosos per als etnógrafos. Des de finals de el XIX l'antropologia i totes les seues branques varen utilisar abdós, la fotografia i el cine en els seus treballs de camp. Per als investigadors socials va ser molt més fàcil recopilar imàgens en l'ajuda d'estos invents. Les imàgens parlen per sí soles. Podem percebre millor lo que estem investigant i transmetre-ho al mateix temps.

Grans empreses dedicades a fer documentals educatius, utilisen la fotografia i el cine com a mig principal per a documentar les seues investigacions en el treball de camp. Podem mencionar com a eixemple: National Geographic, PBS, History Channel, Cultural.és, entre molts.

El salvage metropolità és un llibre escrit per l'antropòloga Rosana Guber, en l'any 2005. Parla sobre les experiències d'alguns antropòlecs com: A. R. Radcliffe i Bronislaw Malinowski. Explica que: "el treball de camp prolongat no s'inicia i culmina en eixos dos antropòlecs, sino que en tornar a Anglaterra, eixa pràctica continua i s'afiança".

El cine, més que un instrument de l'etnografia, s'ha tornat un mig reflexiu a on el paper d'esta es replanteja. Per eixemple Ben Russell, cineaste nortamericà, definix l'etnografia com "el coneiximent d'un mateixa a través del registre objectiu d'algú que no és un mateixa", posicionant-la en l'atra cara de la psicodelia, que seria "el coneiximent d'un mateixa a través d'una experiència subjectiva del món" (aixina ho va dir en un taller presencial en el Centre de Cultura Digital en la Ciutat de Mèxic, pero en una entrevista per a BIEFF the BLOG parla sobre estes idees). Estos dos camps són llavors conjugats en una metodologia i un tipo de producció cinematogràfica a la que Ben Russell crida etnografia psicodèlica: "Psychedelic ethnography is a methodology, it is a means to an end. It couples the visceral subjective charge of psychedelia with ethnography’s claims to an objective understanding of the/a self". Esta redefinició adquirix sentit des de l'idea de que l'estudi d'una atra cultura és fonamentalment un coneiximent de la pròpia cultura, ya que els modos de descriure a eixa atra cultura recorren a les formes de representació (visual, llingüística, etc.) de la pròpia cultura.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Antropologia|20px|Vore el portal sobre Antropologia]] Portal:Antropologia. Contingut relacionat en Antropologia.
• Antropòlec
• Antropologia social
• Etnografia crítica
• Etnografia activista
• Etnografia virtual
• Etnologia
• Aïllament voluntari
• Nacirema

Bibliografia

• (25 d'abril de 2007) Handbook of Ethnography, Àngels: SAGE. ISBN 9781446204825.

• (1998) Sociologia, 4ª edició, Aliança Editorial, pp. 819. ISBN 9788420681764.
• Goodenough, Ward Hunt (2006). Description and Comparison in Cultural Anthropology, Transaction Publishers, pp. 174 2006. ISBN 9781412821612.
• Guber, Rosana (2004). El salvage metropolità: reconstrucció del coneiximent social en el treball de camp, Buenos Aires: Paidós, pp. 325. ISBN 9789501227192.
• Hammersley, Martyn (1 d'abril de 1994). Etnografia: métodos d'investigació, 2ª edició, Editorial Paidós, pp. 344. ISBN 9788449309809.
• (2003) Obrint l'escola: llingüística aplicada a l'ensenyança de llengües, Edicions Morata, pp. 263. ISBN 9788471124814.
• Pallaruelo, Severino (2000). José, un home dels pirineos, Saragossa: Prames, pp. 293. ISBN 9788483210772.
• Ripoll López, Sergio; Muñoz Ibáñez, {{{nom2}}} (octubre de 2002). Economia, societat i ideologia dels caçadors-recolectors, 1ª edició, Universitat Nacional d'Educació a Distància, pp. 496. ISBN 9788436247718.
• (1991) Guia per a realisar investigacions socials, 21ª edició, Mèxic: Plaça i Valdés, pp. 387. ISBN 9789688562642.
• (1984) Sociologia qualitativa: método per a la reconstrucció de la realitat, 1ª edició, Mèxic: Editorial Trillas, pp. 558. ISBN 9789682415586.
• (22 d'agost de 2006) «Naturally Occuring Talk», Interpreting Qualitative Data: Methods for Analyzing Talk, Text and Interaction, 2ª edició, Estats Units: SAGE, p. 224. ISBN 9781446200209.
• Taylor, S. J. (1987). Introducció als métodos qualitatius d'investigació: la busca de significats, 4ª edició, Barcelona: Grupo Planeta, pp. 344. ISBN 9788475098166.
• Velasco Malillo, Honorio M. (2009). La llògica de l'investigació etnogràfica: un model de treball per a etnógrafos de l'escola, 6ª edició, Editorial Trotta, pp. 303. ISBN 9788481646283.

Enllaços externs

Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Etnografia en el Viccionari.

• L'etnografia. Ps. Jaime Botello Valle [1]
• L'etnografia. Guber Rosana [2]

• Métodos i tècniques per a una investigació etnogràfica a-una-investigacion-etnografica