Tesor de Atreo
El tesor de Atreo, tomba de Atreo o tomba de Agamenón,[1] és un tholos de Grècia, una gran tomba localisada en el tossal de Panagitsa, a les afores de Micenas, i construïda durant l'Edat del Bronze, al voltant de 1250 a. C.[2] És la tomba abovedada més monumental que es conserva en el país. La pedra del llindar sobre la porta pesa 120 tonellades, en unes dimensions aproximades de 8.3 x 5.2 x 1.2 m,[3] la més gran del món. La tomba va ser utilisada durant un periodo desconegut. Mencionada per Pausanias, encara era visible en 1879 quan l'arqueòlec alemà Heinrich Schliemann va descobrir les tombes de pou baix el "àgora" en l'Acrópolis de Micenas.
La tomba potser contenia els restants del sobirà que va completar la reconstrucció de la fortalea o d'un dels seus successors. La tomba és de l'estil dels atres tholoi de la Grècia micénica, dels quals hi ha nou en total al voltant de la ciutadella de Micenas i molts més en l'Argólida. No obstant, per la seua forma monumental i grandea és un dels monuments més impressionants que sobreviuen del periodo micénico. Esta tomba pertany al art creto-micénico. Seguix el model difòs per tot el Mediterràneu de tomba precedida per un corredor. En este cas, té dos cambres, destacant la "falsa volta" de la major d'elles obtinguda per mig de la superposició de hiladas concèntriques de sellarés en voladizo que van reduint l'espai, per lo que els seus espentes són verticals i no segons la directriu de l'arc, com en una verdadera cúpula.
Part del llindar d'entrada al monument va ser furtat per Thomas Bruce Elgin, llavors embaixador britànic davant l'Imperi otomà, i traslladat a Londres junt en escultures del temple ateniense del Partenón (Marbres de Elgin) i que actualment formen part de la colecció permanent exposta en el Museu Britànic.
Estructura
[editar | editar còdic]La tomba està excavada en l'ala d'una tossal. Està formada per una sala semisubterránea de planta circular, en un fals arc d'alçat ogival. En una altura interior de 13,5 m i un diàmetro de 14,5 m,[4] va ser la cúpula més alta i ampla del món durant més de mil anys fins a la construcció del temple de Mercurio en Bayas i el Panteón en Roma. Es va tindre molt cuidat en el posicionament de les enormes pedres, a fi de garantisar l'estabilitat de la volta a lo llarc del temps per a que soportara la força de compressió del seu propi pes. Açò va donar una superfície interna perfectament alisada, sobre la qual es podia dispondre una decoració d'or, argent i bronze. La sala es va construir cavant verticalment en l'ala, com un pou, i després amurallando i cobrint l'espai en pedra des del nivell del pis de la cambra, i finalment reblint la terra des de dalt. Els nivells de sillería es varen colocar en anells de modo que cada nivell successiu es proyectara en voladizo una miqueta més cap a l'interior, fins que solament va quedar una chicoteta obertura en la part superior. Sobre l'entrada hi ha un buit obert en forma de triàngul. Este espai, que es coneix com a triàngul de descàrrega, està destinat a canalisar el pes de l'estructura des del llindar cap als costats del buit, evitant que el llindar es trenque per la pressió.[5]
S'ingressa al tholos des d'un dromos de 36 metros de llarc i en parets de pedra seca. Un curt passage conduïx des de la cambra del tholos a la cambra d'enterrament real, que va ser excavada en una forma casi cúbica.
El portal d'entrada al túmulo estava ricament decorat: miges columnes en pedra calcàrea verda en motius en zigzag en l'eix,[4] un friso en rosetes sobre l'arquitrau de la porta i decoració en espiral en bandes de marbre roig que tancaven l'obertura triangular sobre un arquitrau. Alguns segments de les columnes i dels arquitraus varen ser retirats per Lord Elgin a principis de el XIX i ara estan en el Museu Britànic.[6]
Els capitelés estan influenciats per eixemples del Antic Egipte; un està en el Museu de Pérgamo, en Berlín, com a part d'Antikensammlung Berlín. Atres elements decoratius varen ser incrustats en pórfido roig i alabastre vert, un lux sorprenent per a l'Edat del Bronze.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ A.J.B. Wace, “Excavations at Mycenae: IX. The Tholos Tombs”, Annual of the British School at Athens 25, 1923, 283-402
- ↑ Furio Durant. Guia d'arqueologia. Grècia, pàgina 135. ISBN 84-662-1106-3.
- ↑ A Classical and Topographical Tour Through Greece: During the Years, Edward Dodwell
- ↑ 4,0 4,1 Structurae.de: ? ID = s0003185 Treasury of Atreus
- ↑ Greek art and archaeology : a new history, c. 2500-c. 150 BCE, New York, NY: Thames & Hudson. ISBN 9780500288771.
- ↑ British Museum Collection
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Azcárate Ristori, J. M.ª de, i uns atres, Història de l'art, Anaya, Madrit, 1986. ISBN 84-207-1408-9
- Cottrell, Leonard. El bou de Minos. Mèxic D.F., Fondo de cultura econòmica, 1958. ISBN 968-16-0750-3.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tesoro de Atreo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.