Tossal

Tossal

Archiu:Cerro Pa de Sucre2.jpg

Cerro Pa de Sucre en Cosquín, Argentina.

Cerros Connors, Austràlia.

Palau de Gisors, França.

Archiu:Cerro Tybaitatá, Madrit (Colòmbia).jpg

Cerro Tibaytatá en Madrit, Colòmbia.

Cerros de Escaba, Argentina.

Un cerro o tossal és una eminència del terreny que, en general, no supera els 100 metros des de la base fins a la cim. No obstant, en alguns països de Sudamérica i Centroamérica es nomenen com a cerros alguns picos que superen els 3000 m d'altitut o inclús tan alt com el cerro El Plom (5424 m s. n. m.)

Alguns noms específics o locals de cerros són: mota, tossal, teso o tesa, loma, otero, montícul, alcor, collado, cabezo, etc.

Els cerros poden formar-se per varis fenomens; entre els més comuns estan els geomorfològics: per la surgencia de falles; per erosió d'uns atres accidents majors del terreny, tals com les mateixes montanyas o atres cerros; per moviment i deposición de sediments d'un glaciar (per eixemple, morrenas i drumlins); etcétera. La forma redonejada d'alguns cerros obedix a moviments de difusió del sol i a regolitos que cobrixen el cerro, en un procés denominat reptación.

Algunes regions que varen poder haver tingut cerros no els tenen per causa de la cobertura de glaciars durant la Era de Gèl. Per eixemple, el contrast entre els vasts tossals del nort del estat nortamericà d'Indiana i els numerosos cerros del sur de l'estat són el resultat d'açò.

Existixen vàries denominacions específiques usades per a descriure tipos particulars de cerros, segons la seua apariència i manera de formació. Molts noms s'han originat en una regió geogràfica per a descriure una forma de cerro peculiar d'eixa regió. Atres denominacions inclouen:

• Loma — menut cerro en una mínima elevació pero prolongada;
• Otero - cerro aïllat que domina un pla
• Drumlin — cerro format per acció glacial;
• Butte — cerro illa en costats molt escarpados i un cim molt pla, formats per acció climàtica;
• Tor — formació rocosa en la punta d'un cerro, comú en el suroest d'Anglaterra;
• Puy — cerro aïllat cònic i d'orige volcànic comú en França;
• Pingo — montícul de gèl cobert de terra que es pot trobar en el Àrtic i en la Antàrtica;
• Teso o tesa — menut tossal en cim pla;
• Mota — es caracterisa per ser de baixa altura i estar aïllada;
• Montícul — pot ser d'orige natural o artificial.

Simbolisme històric i cultural

Núvols sobre tossals en Steptoe (Washington)

Tossal en Mysore

Molts assentaments varen ser originalment construïts sobre cerros, per a evitar riuadas de rius propencs i inundacions, o per a defendre's ya que oferixen una bona visió de les terres confrontants. Per eixemple, la Roma Antiga va ser construïda sobre sèt tossals per a protegir-se dels invasores.

En Europa Septentrional, molts monuments estan situats sobre cerros. Alguns d'estos són estructures defensives (com els castros de la Edat de Bronze), pero unes atres semblaren haver tingut una connotació religiosa. En el Regne Unit, moltes iglésies construïdes sobre cerros es creuen que varen ser erigides sobre antics llocs sagrats pagans. La Catedral Nacional de Washington va seguir esta tradició i va ser construïda sobre el cerro més alt de la ciutat.

Aixina mateix, vàries cultures comunament depositaven als seus morts en algun lloc determinat i després ho cobrien en terra, creant una estructura similar a un cerro, cridat túmulo.

Alguns assentaments, sobretot en Orient Pròxim, estan situats en tossals artificials formats per enrunes (sobretot rajola de fanc) que s'han acumulat a lo llarc de moltes generacions. Este tipo d'emplaçament es coneix com "tell".

Els tossals d'algunes ciutats són culturalment significatives per la seua fundació, defensa i història. Ademés de Roma, els tossals han eixercitat un paper destacat en l'història de Sant Francisco, en els seus tossals sent fonamentals para la boira de la ciutat i proyectes d'ingenieria civil hui famosos com a atraccions turístiques com el els telefèrics i Lombard Street.

Significat militar

Archiu:Búnquer Hill by Pyle.jpg

Soldats britànics alvançant costera dalt: Batalla de Búnquer Hill

Els tossals proporcionen una gran ventaja a un eixèrcit, proporcionant-li una posició de vista i fòc elevada i obligant a l'eixèrcit contrari a carregar costera dalt per a atacar un fort o una atra posició. També poden ocultar forces darrere d'elles, permetent a una força aguaitar en la cresta d'un tossal, usant eixa cresta com a cobertura, i disparant als atacants desprevenidos quan s'acosten al cim del tossal. Per això, les estratègies militars convencionals solen exigir la possessió de terrenys elevats.

Per les seues ventages militars, els tossals han segut escenari de moltes batalles importants, com la batalla de Alesia en l'any 52 a. C. i el primer conflicte militar del que es té constància en Escòcia, la batalla de Mons Graupius en l'any 83 d. C. Els conflictes de l'era moderna inclouen la batalla de Búnquer Hill de 1775 (que en realitat es va lliurar en Breed's Hill) en la guerra d'Independència d'Estats Units; i Cemetery Hill i Culp's Hill en la batalla de Gettysburg de 1863, el punt d'inflexió de la guerra civil nortamericana. La batalla del Tossal de Sant Joan en la guerra hispà-nortamericana de 1898 va permetre als nortamericans fer-se en el control de Santiago de Cuba, pero només despuix de sofrir numeroses baixes en la batalla en una força molt menor atrincherada en la cresta del tossal. .

Les batalles per terrenys elevats a sovint han ocasionat grans pèrdues tant als atacants com als defensors, com la batalla del Tossal de l'Hamburguesa de 1969 durant la guerra de Vietnam, la batalla de Stalingrado i la batalla de Peleliu durant la Segona Guerra Mundial, i la guerra de Kargil de 1969 entre Índia i Pakistan.

La Gran Muralla China és un eixemple perdurable de fortificació en tossals. Es va construir en la part alta dels tossals per a defendre's dels invasores del nort, com els mongoles.