Pingo
Un pingo és un accident geogràfic que consistix en una tossal en forma de menuda protuberància en el terreny, típic del relleu periglaciar de les regions polars, que pot alcançar altures de fins a 70 metros i de fins a 2 quilómetros de diàmetro. El terme prové de la paraula inuit per a cerro menut. En Siberia, els pingos són coneguts com bulganniakh, terme del idioma yakuto.
Els pingos poden formar-se solament en un entorn en permafrost. La seua formació es deu a la congelació de les aigües subterrànees. Es forma aixina en el subsol una cúpula de gèl que alça i bombeja una capa de sol d'uns metros de gruixa, la que sofrix d'esta manera un estiramiento que la dividix, iniciant-se en eixa fragmentació el desmantellament relativament ràpit del pingo. La seua chafada subsistirà en el sol en forma d'estany d'uns metros a varis hectómetros de diàmetro, sent la seua altura dos o tres voltes menor.
Estes formacions són comunes en les regions septentrionals del globo. Tuktoyaktuk en la delta del riu Mackenzie en Canadà, té una de les majors concentracions de pingos, en al voltant d'1.300 eixemplars. El Parc nacional Pingo protegix huit d'estos pingos. Atres llocs en a on hi ha pingos inclouen Alaska, Groenlàndia, i la illa noruega de Spitsbergen.
Alguns vestigis d'antics pingos, pingo ruïnes, es poden trobar en Norfolk, Anglaterra i en els Països Baixos, en les províncies de Frisia, Drente i Groninga.
Formació
[editar | editar còdic]
El pingo només pot desenrollar-se en un entorn a on es troba el permafrost. S'han trobat pingo colapsats (a voltes cridat ognip o gopin [1]) en un àrea determinada induïxen a pensar, en el passat allí va poder haver permafrost.
Per lo general el Pingo alça només uns pocs centímetros per any, com Pingo Ibyuk i alcançar el tamany màxim du décades o inclús sigles. Se supon que el procés pel que es va crear el Pingo està estretament relacionat en alçament per gelada[2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Pingo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.