Falca de gèl
Una falca de gèl és una fissura en el sol formada pel congelamiento de gèl dins d'esta. Solen medir de 3 a 4 metros de llarc i penetrar uns 30 cm en el sol. Durant els mesos d'hivern, l'aigua del sol es congela i s'expandix. Quan les temperatures descendixen per baix de -17 graus Celsius, el sol gelat (permafrost) es comporta com un sòlit i s'expandix formant fissures en la superfície, les que es diuen falques de gèl. Les fissures són ocupades per aigua durant el desgel de l'estiu, que en congelar-se durant l'hivern contribuïx a fer créixer el tamany de la falca, ajudats també pel procés de contracció tèrmica del permafrost. En repetir-se este procés a lo llarc dels anys, les falques de gèl poden créixer fins a aplegar al tamany d'una pileta de natació.
Informació
[editar | editar còdic]Existixen vàries teories sobre l'orige de les falques de gèl, pero una sola ha segut acceptada i refrendada per científics de fuste: la teoria de contracció tèrmica.
Teoria de contracció tèrmica
[editar | editar còdic]La teoria de contracció tèrmica sosté que durant els mesos hivernals, a causa de les fredor extremes es formen fissures de contracció tèrmica del permafrost que típicament tenen uns pocs cm d'ample i un parell de metros de profunditat.[1] Durant l'estiu, la neu es derrite i aigua líquida s'estaja en la fissura i el permafrost baix de la superfície la congela. Durant l'estiu el permafrost s'expandix en aumentar la temperatura i el fenomen de compressió horisontal produïx que els sediment en la superfície del permafrost s'eleven per mig de deformació plàstica creant menuts montículs. A l'hivern següent la fredor torna a congelar i fissura la falca de gèl que estava en formació i desenrolla rendijas que poden ser reblides durant l'estiu per la neu al derretirse. La temperatura anual mija de l'aire que es precisa per a que es formen falques de gèl és de -6° a -8 °C o encara inferiors.[2]
Formes
[editar | editar còdic]Existixen tres formes distintes de falques de gèl: Actives, Inactives i Mòles de falques de gèl. Actualment s'observa la presència dels tres tipos i en distintes parts del món.
Actives
[editar | editar còdic]Les falques de gèl actives són aquelles que continuen desenrollant-se i creixent. Cada any una capa de gèl s'agrega si és que es produïx fisuración, encara que no cal que es produïxquen fisuraciones tots els anys per a que la falca siga considerada activa. La zona en la que les falques de gèl permaneixen actives es troba en la zona de permafrost. Per lo tant la cantitat de falques de gèl que es fissura anualment està disminuint en forma paulatina i les mateixes es transformen en falques inactives.[3]
Inactives
[editar | editar còdic]La falques de gèl inactives són falques que ya no es fisuran ni creixen. Durant els mesos d'hivern, la falca no es fissura per lo que no es pot incorporar aigua durant l'estiu.[3]
Mòles
[editar | editar còdic]En zones en les quals antigament va haver permafrost, les falques de gèl s'han derretido i ya no estan ocupades per gèl. La falca, que ara està buida, s'ompli paulatinament en sediment i residus de les parets veïnes. Açò és denominat mòles de falques i són utilisats per a realisar càlculs sobre l'evolució del clima fa centenars de mils d'anys.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Isse wedges, polygons and pingos». Arctic National Wildlife Refuge. U.S. Fish & Wildlife Service - Alaska. Archivat des d'el original, el 18 de maig de 2008. Consultat el 26 de maig de 2008.
- ↑ «permafrost: Origins». Britannica Online Encyclopedia. Consultat el 26 de maig de 2008.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «permafrost: Active wedges, inactive wedges, and isse-wedge casts». Britannica Online Encyclopedia. Consultat el 26 de maig de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuña de hielo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.