Reptación
La reptación, també denominada creep o creeping per alguns geólogos, és un tipo de corriment del sol, provocat per l'inestabilitat d'un talús i la gravetat.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]És un moviment molt llent que es dona en capes superiors d'ales arcillosas, d'entorn a 50 centímetros de gruixa o menys. Està relacionat en processos de variació d'humitat estacionals en el sol, ya que l'aigua favorix este fenomen actuant com a lubrificant ademés de l'aument del pes consegüent. A sovint la reptación no és l'únic procés que ocasiona l'inestabilitat de les pendents, com pot vore's en l'image de la Serranía de l'Interior, en la que poden vore's algunes cicatrius chicotetes del sol produïdes per l'acció de les pluges. També són importants les variacions diàries en la temperatura del propi sol i atres factors, com l'acció d'animals, selvats o domèstics ([2]) tal com es pot vore en l'image.
Es manifesten en forma de chicotetes ondulacions, una espècie de chicotetes terracillas, i solen ser signe d'una possible futura inestabilitat generalisada. La velocitat de baixada és major en la superfície lo que origina la formació d'ondulacions perpendiculars a la llínea de la pendent, procés similar a la formació d'ones de translació en la costa (també ací la velocitat és major en la cresta). Està relacionat en processos de variació d'humitat estacionals ya que l'aigua favorix este fenomen en formar en l'argila un fanc més o menys decorregut. Un factor que contribuïx a la reptación és l'expansió i contracció alternantes del material de superfície causades per la congelació i desgel o per humectación i sequetat posterior. La congelació o la humectación eleven les partícules segons un àngul recte sobre la pendent, i el desgel o la sequia permeten que les partícules tornen a caure a un nivell llaugerament inferior. Qualsevol cosa que altere el sol, com l'impacte de les gotes de pluja i els destorbament provocats per les raïls de les plantes i els animals de cau, ajuden a la reptación.
Meteorización i erosió
[editar | editar còdic]La reptación és un fenomen típic de meteorización ya que els materials involucrats solen alterar-se in situ o en un llauger desplaçament per gravetat. No obstant, també pot desencadenar processos erosivos en pendent, com pot vore's en un chicotet corriment de terra que apareix en l'image presa en l'estat Guárico (Veneçola) i que, en alguns casos, pot aplegar a ser molt violent i fins a catastròfic, formant grans deslaves o processos aluvionales.
Tres són els mecanismes que desencadenen la reptación: la temperatura, l'aigua i els sers vius. Les variacions de temperatura i humitat són suficients per a desencadenar moviments de reptación, per mig del mecanisme d'estovament i retractament a escala milimétrica. En les àrees de clima fret, quan la massa de detritos està empapada d'aigua el cicle de gèl-desgel posa en marcha este procés de manera particularment eficaç. Si este cicle té lloc en les capes superficials d'esmonyida es diu crioturbación. Pero hi ha un atre mecanisme que consistix en la formació, en el sol, d'agulles de gèl (pipkrakes) en que el seu extrem es troben menuts fragments. Al deshelarse, eixos fragments cauen, desplaçant-se. També els sers vius, i particularment les plantes en el creiximent de les raïls i l'acció dels animals excavadors, i inclús el pas de grans animals, poden provocar menuts desplaçaments de partícules, a la llarga molt importants. Les chafades del ganado major (vacú, principalment) deixen en la pendent de les ales una série de chicotetes senderes que en francés reben el nom de pieds de vache, i que contribuïxen, per una part, a compactar el sol de manera horisontal, és dir, en el sentit de les curves de nivell o les senderes utilisades pel ganado, i per l'atra, a debilitar la pendent durant les pluges molt intenses, tant pel sobrepastoreo com pel chicotet removiment de terra en les seues chafades, lo que ve a incrementar la reptación.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Reptación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.