Eminència (topografia)

Un camp de gòlf en eminències.

Archiu:Xn ant hill.jpg

Un tossal fet per formigas.

Archiu:DirkvdM orosi hill plantation.jpg

Montes.

En topografia, una eminència, prominència o alt és una forma de la litósfera que consistix en un terreny relativament elevat respecte a les seues afores.

Un eminència consta de:

• una base o peu, part inferior a on inicia l'elevació.
• una o varis cims o cims, l'elevació màxima de l'eminència, que senyala la terminació de la seua elevació.
• i flancs o ales, els terrenys d'inclinament variable que van des de la base fins al cim.

Classificació

Estes elevació es dividixen, segons la seua altura, en:

• cerro o morro, de menys de 200 m d'elevació;
• mont, d'entre 200 i 700 m;
• montanya, de més de 700 m.

Ademés, algunes eminències de molt poca altura (menys de 20m) reben el nom de loma. Una atra classificació només considera dos eminències: el cerro (de menys de 700m) i la montanya.

Els cims segons la seua forma es classifiquen en:

• pico, dent o agulla;
• cresta;
• domo o cúpula;
• taula o terrat;
• i en llavis.

Agrupacions

Generalment les eminències es presenten en grups que segons la seua distribució es classifiquen en:

• massiç, un conjunt sense orde ni orientació particular.
• cordillera, agrupació de serres que presenten paralelisme;
• serra, cadena prou extensa (més de 5 km);
• serrezuela, una cadena menor que una serra;
• nuc orogràfic, una agrupació en que les aiguas fluïxen en a lo manco tres direccions distintes.

Collados i ports

Entre les agrupacions d'eminències es distinguixen certes depressió, és dir formacions particulars. Les eminències en estar juntes permeten formacions entre elles que sense aplegar a la seua base poden formar un gran arc de gran amplitut lo que es diu collado. Els ports són conexions entre eminències similars als collados pero de menor dimensió.