Anar al contingut

Museu de Pérgamo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Museu de Pérgamo

El Museu de Pérgamo (en alemán: Pergamonmuseum; Plantilla:AFI-de) és un museu i edifici d'interés patrimonial situat en l'Illa dels Museus, en el centre històric de Berlín (Alemània). L'edifici va ser construït entre 1910 i 1930 per órdens de l'emperador Guillermo II en estil clasicista despullat, d'acort en el proyecte d'Alfred Messel i Ludwig Hoffmann.[1] Com a part del complex de l'Illa dels Museus, el Museu de Pérgamo va ser afegit a la llista de Patrimoni de l'Humanitat de l'Unesco en 1999 per la seua arquitectura i per constituir un testimoni de l'evolució dels museus com a fenomen arquitectònic i social.[2]

Fins al seu tancament en 2023, el Museu de Pérgamo albergava la Colecció d'Antiguetats (en alemán: Antikensammlung), que inclou el famós Altar de Pérgamo, el Museu d'Orient Mig (Vorderasiatisches Museum) i el Museu d'Art Islàmic (Museum für Islamische Kunst). En octubre de 2023, el museu va tancar completament als visitants, i s'espera que permaneixca majoritàriament tancat entre catorze i vint anys —fins a entre 2037 i 2043— per a la realisació d'obres de renovació integral. S'espera que la seua ala nort reòbriga en 2027.[3][4][5]

Orígens

[editar | editar còdic]
l'Illa dels Museus en el Museu de Pérgamo i el Museu Bode (1951).

En 1904, quan es va inaugurar el Kaiser-Friedrich-Museum (l'actual Museu Bode) en l'Illa dels Museus, era ya evident que este edifici no seria suficientment gran per a albergar tots els tesors artístics i arqueològics que estaven sent excavats baix la supervisió alemana. Hi havia excavacions en curs en les antigues Babilonia, Uruk, Aššur, Mileto, Priene i en Egipte, i els objectes procedents d'estos llocs no podien ser exhibits adequadament en el sistema existent de museus d'Alemània. En conseqüència, Wilhelm von Bode, director del Kaiser-Friedrich-Museum, va mamprendre el proyecte per a construir un nou museu prop per a custodiar arquitectura antiga, art alemà post-antic i art islàmic i d'Orient Mig.

Alfred Messel va escomençar en 1906 a elaborar el proyecte per al gran edifici, que tindria tres ales. Despuix de la seua mort en 1909, el seu amic Ludwig Hoffman es va fer càrrec del proyecte i les obres varen escomençar en 1910, continuant durant la Primera Guerra Mundial (1918) i la hiperinflaació de la década de 1920. L'edifici, ya completat, va ser inaugurat en 1930. L'originalitat d'este museu residix principalment en el seu propi concepte: l'edifici no va ser construït per a albergar obres d'art, sino que primer es varen dur les obres d'art, i despuix, a la seua entorn, es va construir l'edifici. D'esta manera, les pròpies maravelles, la major part d'elles arquitectòniques, constituïxen les parets i les columnes d'este museu.

El Museu de Pérgamo va resultar greument danyat durant els bombardejos aéreus de Berlín al final de la Segona Guerra Mundial. Molts dels objectes exposts en ell havien segut traslladats a llocs segurs, i algunes de les peces més grans varen ser amuralladas com a protecció. En 1945, l'Eixèrcit Rojo va arreplegar tots els objectes solts del museu, be com botí de guerra o per a furtar-los mentres els incendis assolaven Berlín. No va ser fins a 1958 quan la majoria dels objectes varen ser tornats a l'Alemània Oriental. No obstant, una part significativa de la colecció permaneix en Rússia. Algunes d'estes peces estan custodiades actualment en el Museu Pushkin de Moscou i en el Museu del Hermitage de San Petersburgo. La devolució d'estos objectes ha segut acordada en un tractat entre Alemània i Rússia, pero des de la década de 1990 està bloquejada per les lleis de restitució russes.[6]

Exposicions

[editar | editar còdic]
La Porta de Istar.
La Sala d'Alep.

Entre les peces expostes en el museu destaquen:

Colecció d'Antiguetats (Antikensammlung)

[editar | editar còdic]

Esta colecció es remonta als príncips electors de Brandeburgo, els qui coleccionaven objectes de l'antiguetat; la colecció va escomençar en una adquisició d'un arqueòlec romà en 1698. Va resultar accessible per primera volta al públic, en part, en 1830, quan va obrir l'Altes Museum. La colecció va ser ampliada en gran mida en les excavacions en Olimpia, Samos, Pérgamo, Mileto, Priene, Magnesia, Chipre i Dídima. Actualment, esta colecció està dividida entre el Museu de Pérgamo i el Altes Museum.


La Colecció d'Antiguetats conté escultures que daten des de l'época arcaica fins a la helenística, aixina com obres d'art de l'antiguetat clàssica: arquitectura, escultura, inscripcions, mosaics, bronzes, joyeria i ceràmica. Les exposicions principals són l'Altar de Pérgamo, del sigle ii a. C., en un friso escultòric de 113 metros de llongitut que representa la lluita entre deus i jagants, i la porta del mercat de Mileto, que data de l'época romana. Despuix de la divisió d'Alemània despuix de la Segona Guerra Mundial, la colecció també va ser dividida. El Museu de Pérgamo va ser reinaugurado en 1959 en Berlín Oriental, mentres els objectes que es varen quedar en Berlín Occidental varen ser exposts en el Palau de Charlottenburg.

Museu d'Art Islàmic (Museum für Islamische Kunst)

[editar | editar còdic]

Originalment, el Departament Islàmic formava part del Kaiser-Friedrich-Museum, que va ser inaugurat en 1904. Despuix de la construcció del Museu de Pérgamo, es va traslladar a la planta més alta de la seua ala sur i el Museu d'Art Islàmic va ser inaugurat allí en 1932. Esta secció reunix representacions d'art islàmic entre els sigles VIII i XIX, incloent l'artesonado d'una de les voltes de l'Alhambra de Granada. Una obra clau de l'art islàmic que arreplega el museu és la frontera de Mushatta.[7] Esta va pertànyer al palau residencial de Qusair Mushatta, en l'actual Jordània. En el museu podem vore únicament una part de la frontera, ya que el restant es conserva in situ.[8]

Museu d'Orient Mig (Vorderasiatisches Museum)

[editar | editar còdic]
l'estela de la victòria de Asarhaddón.

El Museu d'Orient Mig exhibix objectes trobats per arqueòlecs alemans i d'atres països en les zones de les antigues cultures asiria, sumerio i babilonia. També consta d'edificis històrics, relleus, objectes culturals menors i joyes. L'exposició principal és la Porta de Istar i l'Avinguda de les Processons de Babilonia,[9] junt en la frontera de la sala del tro de Nabucodonosor II. El Museu d'Orient Mig també exhibix el fragment Meissner del Poema de Gilgamesh.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Pergamonmuseum» (en de). Landesdenkmalamt Berlin. Archivat des d'el original, el 19 de juliol de 2020. Consultat el 18 de maig de 2025.
  2. ↑ «Museumsinsel (Museum Island), Berlin» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Archivat des d'el original, el 6 de maig de 2021. Consultat el 18 de maig de 2025.
  3. ↑ «Pergamon Museum to close for 14-year-long renovation» (en en). Exberliner. Archivat des d'el original, el 27 d'octubre de 2023. Consultat el 18 de maig de 2025.
  4. ↑ «One of Berlin’s biggest museums is closing for 14(!) years» (en en). Clave Out Worldwide. Archivat des d'el original, el 27 d'octubre de 2023. Consultat el 18 de maig de 2025.
  5. ↑ «[1]». Consultat el 18 de maig de 2025 (en de).
  6. ↑ (1996).(7)Consultat el 18 de maig de 2025.
  7. ↑ «Frontera de Mshatta. Museu d'Art Islàmic Berlín» (en és). universes.art. Consultat el 20 de maig de 2025.
  8. ↑ «Frontera de Mushatta - Museu de Pérgamo - Un Monument SinIgual» (en és). SinIgual. Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2022. Consultat el 20 de maig de 2025.
  9. ↑ «a-al-menys-2025.html La reobertura de l'Altar de Pérgamo es retarda: no podrà visitar-se fins a a lo manco 2025» (en és). L'Imparcial. Consultat el 20 de maig de 2025.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Museu_de_Pérgamo&oldid=856702»