Olimpia
.jpg)
Olimpia (en grec clàssic: Ὀλυμπία; en grec modern: Ολυμπία [Olympía]; en llatí: Olympia) és un lloc arqueològic situat en l'unitat perifèrica d'Élide, en Grècia. En l'Antiguetat, era la sèu d'un important santuari i ademés el lloc a on se celebraven els Jocs Olímpics. Es troba al peu del mont Cronio i en el costat dret del riu Alfeo.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Jocs Olímpics en l'Antiguetat.
- Artícul principal → Santuari d'Olimpia.
Els primers restants arqueològics en Olimpia són fragments de ceràmica que pertanyen al quart mileni a. C., a finals del neolític. De l'Edat del Bronze es troben restants d'assentaments, entre els que destaca una gran tomba trobada en les capes inferiors del Pelopio. Provablement hi havia ya en el lloc un santuari a finals del periodo micénico encara que el bosc sagrat —l'Altis— va començar a formar-se entre els sigles X-IX i les primeres estàtues que representen a Zeus trobades en el lloc pertanyen al periodo geomètric.[1]
Ademés de per el seu santuari, Olimpia va ser célebre des de l'Antiguetat per haver segut la sèu dels Jocs Olímpics, que se celebraven cada quatre anys i tenien una importància comparable als Jocs Píticos que se celebraven en Delfos. Els primers dels que es té constància es varen celebrar en 776 a. C.
El santuari va alcançar també gran importància des de l'época arcaica, com ho demostra la gran cantitat de exvotos trobats d'este periodo ademés de la construcció del temple de Hera, el pritaneo, el buleuterio i varis tesors.
En el periodo clàssic es va construir el temple de Zeus, en la seua jagantesca estàtua d'or i marfil de Zeus feta per Fidias, la qual era considerada una de les Sèt Maravelles del Món. Prop del temple de Zeus, excavacions arqueològiques han trobat el taller de Fidias, en numeroses ferramentes de l'escultor.
Les abundants ofrenes i obres valioses acumulades en el temple varen dur a que fora saquejat vàries voltes en l'Antiguetat.
Des de 342 a. C., va ser protectorat d'Alejandro Magne, que va usar Olimpia per a anunciar el seu Rescripte sobre els desterrats (de l'any 324 a. C.).
Durant la dominació romana, Olimpia es va enriquir, especialment el perímetro sagrat, l'Altis, a on Nerón va manar construir un palau. Despuix de la mort d'Adriano la ciutat va entrar en decadència i els últims jocs es varen celebrar en 393. Les invasions bàrbares varen assolar el santuari. Poc despuix va sorgir un chicotet llogaret mentres que el taller de Fidias es va convertir en una basílica paleocristiana. No obstant, dos terremots ocorreguts en 522 i 551 varen causar la destrucció i l'abandó del lloc, que va ser cobert per les torrentades dels rius Alfeo i Cládeo i esmonyides de terra del mont Cronio.[1]
Les excavacions varen començar en una expedició francesa en 1829, continuada per alemans a partir de 1875, els qui varen descobrir intacta l'estàtua d'Hermes en el chiquet Dioniso (obra de l'escultor Praxíteles) ademés d'atres artefactes. A mitan de el XX, l'estadi va ser desenterrado.
La flama olímpica dels actuals Jocs Olímpics s'encén en l'estadi d'esta ciutat per mig del reflex de la llum solar en un espill parabòlic, despuix de la qual cosa es transporta en una antorcha al lloc que acull els jocs (normalment donant un gran rodege passant per les principals ciutats de tot lo món).
En 1989, el lloc arqueològic d'Olimpia va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.[2]
En els Jocs Olímpics de 2004, celebrats en Atenes, les proves de llançament de pes es varen celebrar en l'estadi d'Olimpia.
Art
[editar | editar còdic]
El Hereo es va construir en 600 a. C. sobre dos temples anteriors, i és el temple grec de grans dimensions més antic que es coneix (50 × 19,60 m). Entre el Hereo i l'estadi les polis gregues varen construir capelles (en grec tesors).
- El Temple de Zeus és de l'any 460 a. C. El seu arquitecte va ser Libón de Élide. Posseïx bells frontones i metopas.
- l'Estàtua de Zeus, obra de Fidias, va desaparéixer pero es coneix cóm era per les monedes i descripcions de cronistes de l'época.
- La Victòria de Peonio (421 a. C.) és una de les estàtues clàssiques més belles. El pedestal es troba encara dins del Altis, en el lloc del seu primitiu emplaçament, mentres l'estàtua es conserva, incompleta, en el Museu Arqueològic d'Olimpia.[3]
- El Filipeion, o Filipeo, contenia les estàtues dels príncips i princeses del Regne de Macedònia.
- Hi ha vàries estàtues d'emperadors que daten de l'época romana.
- Al voltant del Altis es pot trobar un gimnasi, una palestra, la Gran Hostaleria de Leonideo (per a visitants distinguits), el pritaneo i el buleuterio.
- El hipòdrom ha desaparegut per complet, pero part de l'estadi subsistix.
Edificis d'Olimpia
[editar | editar còdic]
Els següents edificis estan representats en el pla d'Olimpia (figura de la dreta):
- 1: Propileu noreste
- 2: Pritaneo
- 3: Filipeo
- 4: Hereo
- 5: Pelopio
- 6: Ninfeo de Herodes Àtic
- 7: Metroo
- 8: Zanes
- 9: Cripta (sendera en arcs, cap a l'estadi).
- 10: Estadi
- 11: Pòrtic de l'Eco
- 12: Edifici de Ptolomeo II i Arsinoe
- 13: Estoa de Hestia
- 14: Edifici helenístico
- 15: Temple de Zeus
- 16: Altar de Zeus
- 17: Exvoto dels aqueos
- 18: Exvoto de Micito
- 19: Niké de Peonio
- 20: Gimnasi
- 21: Palestra
- 22: Teecoleón
- 23: Heroon
- 24: Taller de Fidias (descobert en excavacions arqueològiques) i basílica paleocristiana
- 25: Banys del Cládeo
- 26: Banys grecs
- 27: Hostal
- 28: Hostal
- 29: Leonideo
- 30: Banys del sur
- 31: Buleuterio
- 32: Estoa Sur
- 33: Vila de Nerón
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Història d'Olimpia (en grec)
- ↑ «Sitie arqueològic d'Olimpia». UNESCO. Consultat el 30 de giner de 2017.
- ↑ Ministeri de Cultura de Grècia: la Victòria de Peonio (en grec)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Olimpia.
- Archaia Olympia (lloc oficial d'Olimpia).
- Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Olimpia (en grec)
- Filóstrato el Vell: Quadros; II, 32: La palestra (Παλαίστρα).
- Text bilingüe grec - francés en el lloc de Philippe Remacle (1944 - 2011).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Olimpia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.