Anar al contingut

Temple de Zeus Olímpic (Olimpia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Zeustempel Olympia.jpg
Temple de Zeus Olímpic (Olimpia)
Archiu:Olympia-ZeusTempelRestoration.jpg
Ilustració efectuada en 1908 de la possible apariència del temple en el sigle V a. C.
Archiu:Temple of Zeus (Olympia) Plan.svg
Planta del temple de Zeus en Olimpia.

El Temple de Zeus Olímpic en Olimpia, construït entre els anys 470 i 456 a. C., va anar el model dels temples clàssics grecs d'orde dòric.[1] El temple es va alçar sobre el santuari més famós de tota Grècia, que havia segut dedicat a les deidades panhelénicas locals i provablement s'havia establit cap a fins del periodo micénico. Era, en el seu moment, el temple grec més important de la Grècia antiga.

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Temple of Zeus at Olympia (Doric column).jpg
Columna dòrica del temple de Zeus d'Olimpia.

El Altis, anex en el seu arboleda sagrada, els altars a l'aire lliure i el túmulo de Pélope, daten dels sigles X i IX a. C.,[2] quan el cult a Zeus es va unir al ya establit cult a Hera.[3]

El temple albergava l'estàtua de Zeus que va ser una de les sèt maravelles del món antic. L'estàtua criselefantina tenia aproximadament 13 metros d'alt i havia segut esculpida per Fidias en el seu taller d'Olimpia.

Construcció

[editar | editar còdic]
Archiu:Aerial view of the Temple of Zeus in Olympia, Greece (51224136170).jpg
Vista aérea de les ruïnes

L'edifici va ser construït per l'arquitecte Libón, en frisos tallats en metopas i triglifos i frontones plens d'escultures en l'estil sever, les quals ara s'atribuïxen al Mestre d'Olimpia i la seua escola.

L'estructura principal de l'edifici era de la pedra calcàrea local, que no era vistosa i de calitat molt pobra, per lo que estava coberta per una capa prima d'estuc per a donar-li l'apariència del marbre. Tota la decoració escultòrica del temple estava feta de marbre de Desocupacions, i les teixixques del sostre eren del mateix marbre del Pentélico que es va usar per a construir el Partenón en Atenes.Estes teixixques de marbre estaven tallades lo suficientment primes com per a ser translúcidas, de modo que en un dia d'estiu, "una llum comparable a una pera convencional de 20 vats hauria lluït a través de cada una de les 1000 teixixques".[4]

El sostre tenia 102 gàrgoles en forma de cap de lleó, que proyectaven 102 chorrada d'aigua de pluja. Es conserven 39 d'estes gàrgoles. Les incongruències en els estils d'elles evidencien que el sostre va ser reparat durant l'época romana.[5]

El tema que unifica l'iconografia del temple és la diké, la justícia basada en les costums que representa Zeus, el seu defensor.[6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Temple de Zeus en Archaeopaedia, Universitat de Stanford.
  2. Ministeri de Cultura Helènic: El jaciment del santuari en Olimpia, inclós el Temple de Zeus
  3. Precedint al Temple de Zeus en el tem-nos d'Olimpia, es trobaven les estructures arcaiques: «el temple de Hera, el pritaneo, el bouleterión, les tresorerías i el primer estadi»
  4. Patay-Horváth, András (2015). New Approaches to the Temple of Zeus at Olympia: Proceedings of the First Olympia-Seminar, 8th-10th May, 2014. Cambridge Scholars Publishing. ISBN 978-1-4438-8191-3
  5. Frazer, James George. 1913. Pausanias's Description of Greece 3. 3. London: Macmillan. p. 496. OCLC 263716831
  6. Jeffrey M. Hurwit, "Narrative Resonance in the East Pediment of the Temple of Zeus at Olympia", The Art Bulletin, 69.1 (març de 1987:6-15).