Anar al contingut

Estàtua de Zeus en Olimpia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Le Jupiter Olympien ou l'art de la sculpture antique.jpg
Estàtua de Zeus en Olimpia



La Estàtua de Zeus en Olimpia era una gran escultura d'uns 12,4 m (41 peus) d'altura, creada per l'escultor Fidias al voltant de l'any 435 a. C. en el santuari d'Olimpia, Grècia, i erigida en el temple de Zeus allí. Zeus és el deu del cel i del tro en l'antiga religió grega , que governa com a rei dels deus en el monte Olimp.

L'estàtua era una escultura criselefantina de plaques de marfil i panels d'or sobre un marc de fusta. Zeus estava assentat en un tro de fusta de cedre pintada i adornada en ébano, marfil, or i pedres precioses. Va ser una de les Sèt Maravelles del Món Antic.

L'estàtua es va perdre i va ser destruïda abans de finals de el VI, i existixen versions contradictòries sobre la data i les circumstàncies. Els detalls de la seua forma solament es coneixen a partir de descripcions i representacions de l'antiga Grècia en monedes i obres d'art. S'han conservat els restants dels fonaments de la base de l'estàtua en Olimpia, i solament parts, com els turmells i part del tro, s'han recuperat i reconstruït gràficament a partir de representacions en monedes i descripcions antigues. Segons una llegenda de el XII, l'estàtua es trobava en Constantinopla en el V, a on va ser destruïda i es va perdre en un incendi en l'any 475. Se sap que en 1245. d. C. es varen trobar restants de lo que seria part del tro i les seues extremitats.

Cronologia

[editar | editar còdic]

Tradicionalment es considera que l'estàtua va ser realisada cap al final de la vida de Fidias, entorn a l'any 430 a. C., pero alguns historiadors opinen, en canvi, que va poder haver segut feta abans que l'estàtua d'Atenea Partix-nos (realisada en 438 a. C.), recolzant-se, entre atres arguments, en que les diferents condicions d'allumenament d'abdós escultures en els seus respectius emplaçaments sugerixen que Fidias va tractar de millorar en la Atenea Partix-nos l'adaptació al seu edifici sobre el Zeus.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

L'estàtua ocupava la totalitat de l'ample de la sala del temple construït per a albergar-la. Segons una font contemporànea, media aproximadament dotze metros d'alt. Zeus va ser esculpido en marfil (o modelació, puix, en la realisació, el marfil s'amerava en un líquit que ho feya més maleable) sobre un armassó de fusta, i els detalls dorats eren d'or massiç.

Segons Pausanias, Zeus apareixia assentat en un tro en el tors nuet i el mant entorn a les cames, duya el cap coronat d'olivera i la mirada, dirigida cap a avall li conferia aspecte paternal. En la mà dreta sostenia una menuda Niké també en or i marfil i en l'esquerra el ceptre d'or arrematat per un àguila; el mant estava adornat de lliris i les sandalias eren d'or, descansant els peus sobre un escabel decorat en una amazonomaquia en relleu. El tro era en sí mateixa una obra d'art, fet a pur de marfil, ébano, or i pedres precioses; el respal, els braços, els peus i els travessers entre ells anaven llaurats i decorats en relleus posteriorment copiats i reproduïts per separat, com en el cas de l'escultura d'Atenea Partix-nos. Especial repercussió va tindre el relleu en la matança dels fills de Níobe, esculpido en el travesser de les pates davanteres del tro. El sol front al tro era de taulells de marbre negre rodejat d'un rodapié de marbre blanc.

De la mateixa manera que havia fet en Atenes, per a decorar el basamento de l'estàtua de Zeus, Fidias va elegir el tema del naiximent d'una divinitat, en este cas Afrodita, i ho tracta de nou com un acontenyiment d'orde còsmic presenciat per deus olímpics i divinitats astrales. Pausanias diu que es vea a Afrodita, que emergia de la mar i era acollida per Eros.


Les úniques reproduccions conegudes del Zeus d'Olimpia procedixen de les monedes romanes, més be medalles commemoratives, falcades en Elis en época d'Adriano, en una de que les seues cares apareix Zeus entronisat i en l'atra el detall del cap. Pese a la representació de perfil i al format reduït, els aspectes essencials coincidixen en la descripció de Pausanias, d'a on ve l'interés especial de la reproducció del cap en el seu noble porte i el seu pentinat de rulls que pengen a abdós costats.

Segons les fonts lliteràries més fiables, l'aspecte més enlluernant del Zeus d'Olimpia era el religiós, puix, com resumix Quintiliano, Fidias havia conseguit afegir alguna cosa nou a la religió tradicional ya que, fins a llavors, cada cual havia tingut una idea de Zeus fins que Fidias va fixar l'idea de lo que este deu deguera ser.

Segons Pausanias i inscripcions epigràfiques, els denominats fedrintas s'encarregaven específicament del conte de l'estàtua. Sol considerar-se que els fedrintas eren «descendents de Fidias», pero es discutix si estos descendents eren familiars de l'artiste o si adquirien esta condició únicament com un títul honorífic.[2][3]


Trasllat i destrucció

[editar | editar còdic]

Segons l'historiador romà Suetonio, l'emperador Calígula va ordenar traslladar l'estàtua de Zeus a Roma i que li tallaren el cap per a posar una seua en el seu lloc. Quan els soldats romans enviats per Calígula anaven a complir lo dispost varen escoltar la fortísima carcallada de Zeus, eixint despavoridos del lloc sense complir l'orde.[4]

En l'any 391 l'emperador Teodosio I va prohibir participar en el cult pagà i va tancar tots els temples, per lo que el santuari d'Olimpia va caure en desús. Encara que alguns creuen que l'estàtua va perir junt en el temple en un greu incendi en l'any 425, segons un passage de Cedreno, la famosa estàtua hauria segut traslladada a Constantinopla en temps de Teodosio II a on va estar estajada en el palau de Lauso, un dels alts càrrecs de la seua cort. Es creu que allí va ser destruïda per un incendi junt en atres destacades peces antigues.[5]

Importància

[editar | editar còdic]

Era considerat desafortunat pels grecs qui no hi havia vist el santuari i les coses que hi havia en ell.[6][7] El Zeus d'Olimpia va ser l'última obra de l'escultor grec Fidias, de qui també era l'estàtua d'Atenea Partenos en l'Acrópolis construïda en la mateixa tècnica. Representava al cap dels deus en el ceño frunzit (supercilium). Perque en un alçament de la #front, segons l'antiga creència, Zeus governava el món; en el ceño frunzit feya tremolar l'Olimp. Inclús en l'antiguetat, Fidias va ser acusat de violar les regles de la proporció correcta en la seua estàtua, puix el Zeus assentat aplegava fins al sostre del temple, que hauria destruït si s'haguera posat de peu.[8] Per una atra part, la seua contemplació va deure ser un acontenyiment emocionalment excitant. A principis de el II, el general romà Emilio Paulo es aterrorizó al vore l'estàtua i va expressar l'opinió de que solament Fidias havia recreat al Zeus de Homero.[9] Emilio Paulo es va sentir tan commogut per l'impressió de realisme de l'estàtua que va ordenar una ofrena al deu similar a un sacrifici en el Temple Capitolino para Júpiter.[10]


L'estàtua de Zeus apareix per primera volta a finals de el II, per Antípatro de Sidón i per Filó de Bizancio en el cànon de les Sèt Maravelles del Món Antic.[11] Filó inclús descriu el seu efecte explícitament, expressant que solament per a eixa image els deus havien inventat el marfil; i mentres les atres maravelles solament eren admirades, esta seria inclús adorada, puix com a obra d'art seria increible, pero com a image de Zeus era sagrada. Com a maravella del món, l'estàtua es menciona fins a l'Antiguetat tardana, i en alguns casos en especificacions de tamany cada volta més fantàstiques. Si Higino, en 60 peus, o siga, alguna cosa menys de 18 metros, seguix sent una aproximació relativament bona de l'altura real que alcançava,[12] l'altura de l'estàtua segons Ampelio[13] seria de 150 colzes, o siga més de 66 metros, i inclús 170 colzes o 75 metros es menciona per un Anònim[14] com a altura. En canvi, l'altura de 100 peus, o siga uns 30 metros, en Vibio Seqüestre és una exageració més moderada.[15] Inclús l'estadiste i erudit romà de el VI Casiodoro menciona favorablement l'estàtua d'elegància suprema entre les sèt maravelles del món.[16]

Taller de Fidias

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Taller de Fidias.

La data aproximada de l'estàtua (tercer quarto de el V) va ser confirmada pel redescubrimiento (1954-1958) del taller de Fidias, aproximadament a on Pausanias va dir que es va construir l'estàtua de Zeus. Les troballes arqueològiques incloïen ferramentes per a treballar l'or i el marfil, borumballes de marfil, pedres precioses i mòles de terracota. La majoria d'estos últims es varen utilisar per a crear plaques de vidre i per a formar el mant de l'estàtua a partir de làmines de vidre drapeadas i doblades de forma natural i, després, dorades. En el jaciment es va trobar una copa en l'inscripció ΦΕΙΔΙΟΥ ΕΙΜΙ 'pertanyc a Fidias'.[17]

Posteritat i influència

[editar | editar còdic]

L'abad Jean-Jacques Barthélemy en la seua obra Viage del jove Anacarsis a Grècia (1843), escriu que el «Zeus d'Olimpia» sempre servirà de model per a artistes que voldran representar en Ser Suprem en dignitat.

Esta estàtua va inspirar a Daniel Chester French en la seua interpretació de Abraham Lincoln en el Monument a Lincoln, i a Salvador Dalí en la seua pintura L'Estàtua de Zeus, en Olimpia pintada en 1954.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ de Pablo A. García Pastor, Una reconstrucció del temple de Zeus d'Olimpia"
  2. ↑ Pausanias V,14,5.
  3. ↑ Pablo A. García Pastor, Una reconstrucció del temple de Zeus d'Olimpia: cap a la resolució dels "Phidiasprobleme", pp.84-86.
  4. ↑ Suetonio, Vides dels dotze césares IV,22,2; IV,57,1.
  5. ↑ Pablo A. García Pastor, Una reconstrucció del temple de Zeus d'Olimpia: cap a la resolució dels "Phidiasprobleme", pp.72-75, tesis doctoral, Madrit: Universitat Complutense (2013).
  6. ↑ Epicteto, dissertationes 1, 6, 23.
  7. ↑ Inclús una criatura sense sentit tindria que estremir-se davant la visió de Zeus; Dion Crisóstomo, Discurs Olímpic § 51.
  8. ↑ Estrabón 8, 3, 30.
  9. ↑ Polibio en Sua, 246 =Φειδίας (Polibio 30, 10, 6); Plutarco, Emilio Paulo 28.
  10. ↑ Livio, ab Urbs condita 45, 28, 4 f.
  11. ↑ Antipater de Sidón en Anthologia Graeca 14, epideiktika epigrammata 58 Antipatrou v. 2; Filó de Bizancio, de septem mundi miraculis 3.
  12. ↑ Higinio, Fabulae 223.
  13. ↑ Lucio Ampelio, liber memoralis 8
  14. ↑ Anonymus, de incredibilibus 2 (= Mythographi Graeci III (1902) p. 85).
  15. ↑ Apèndix de Vibio Seqüestre (ed. Oberlin 1778).
  16. ↑ Casiodoro, variae 7, 15.
  17. ↑ James Grout, El taller de Fidias, Encyclopaedia Romana (consultat el 31 de juliol de 2013)

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Hans Schrader: Dones Zeusbild dones Pheidias in Olympia. In: Jahrbuch dones Deutschen Archäologischen Instituts. Bd. 56, 1941, S. 1–71.
  • Josef Liegle: Der Zeus dones Phidias. Weidman, Berlin 1952.
  • Wolfgang Schiering, Alfred Mallwitz: Die Werkstatt dones Pheidias in Olympia. Bd. 1. (= Olympische Forschungen, Band 5), Walter de Gruyter, Berlin 1964.
  • Gisela M. A. Richter: The Pheidian Zeus at Olympia. In: Hesperia. Bd. 35, 1966, S. 166–170.
  • Wolfgang Schiering: Die Werkstatt dones Pheidias in Olympia. Bd. 2: Werkstattfunde. Olympische Forschungen Bd. 18. Walter de Gruyter, Berlin 1991.
  • Beate Bergbach-Bitter: Griechische Kultbilder. Archäologischer Befund und literarische Überlieferung. Würzburg, Dissertation 2008, S. 11–179 (digitale Publikation, PDF, 1,85 MB)
  • Janette McWilliam, Rashna Taraporewalla, Tom Stevenson, Sonia Puttock (Hrsg.): The Statue of Zeus at Olympia. New Approaches. Cambridge Scholars Publishing, Cambridge 2011.
  • Pausanias: Descripció de Grècia, V, 11.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons



Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Estàtua_de_Zeus_en_Olimpia&oldid=674916»