Anar al contingut

Priene

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Priene
Mapa en ciutats gregues de Caria i Jonia, i en illes del Dodecaneso. Priene està en la part superior, al nort de Mileto.
Archiu:Caps block 0 5a Istanbul - Museo archeol. - Afrodite - sec. caps block 1 a. caps block 2 - da Priene - Foto caps block 3 Dall'Orto 28-5-2006.jpg
Afrodita de Priene.

Priene (en grec Πριήνη) va ser una ciutat de Jonia, en la costa de Caria, al peu de les estribaciones surest de les montanyes Mícala, junt a un riu cridat Gaeson o Gaesus. Estava situada casi 120 km d'Esmirna, i tenia dos ports, pero en el temps els depòsits aluvials del Meandre varen alluntar la costa, quedant convertida en una ciutat de terra adins.

Va ser la ciutat natal de Miró de Priene, aixina com de Bías, un dels Sèt Sabio de Grècia.

Fundació i época arcaica

[editar | editar còdic]

La llegenda la fa fundada per Filotas i Épito, fill de Neileo, en territori cario.[1] Degut a que abdós eren beocios, va anar en orige anomenada Cadme.[2] Va aplegar a ser un important centre religiós, puix en el seu territori es trobaven el Panjonio, un temple de Poseidón, un temple d'Atenea i un de Deméter.

Va ser una de les dotze ciutats jonias.[3] Somesa pel rei Ardis de Brega,[4] va passar a ser part de l'imperi persa en 546 a. C.[5] Al començament de el V, va participar en la tumult jónica i en la batalla naval de Lade.[6]

Época clàssica i helenística

[editar | editar còdic]

Despuix del periodo bèlic conegut com guerres mèdiques, en 450 a. C. es va adherir a la Lliga de Delos i va quedar baix influència ateniense fins a mediats de el IV En 440 a. C., Mileto va entrar en conflicte en l'illa de Samos per la possessió de la ciutat de Priene. Atenes va recolzar a Mileto, i Samos va ser derrotada.[7]

Archiu:Plan of Priene, in Griechische Stadeanlagen Wellcome caps block 11 .jpg
Pla de Priene, periodo helenístico, en la acrópolis en la part superior.

l'época helenística comença per la conquista d'Anatolia per Alejandro Magne, i va supondre un periodo de refundació de la ciutat, lliberada de tota influència persa. En 334 a. C. Alejandro va visitar Priene, a on va fer una ofrena en el temple de Atenea, abans de sitiar Mileto, no llunt d'allí. Despuix de la mort d'Alejandro, la ciutat va estar successivament baixe l'influència dels Ptolomeos, dels Seléucidas i de la realea de Pérgamo (els Atálidas).

Va haver conflictes bèlics entre Samos i Priene en dates indeterminades.[8] Ademés s'han conservat inscripcions de principis de el II en les que es pretenia dirimir un contenciós entre abdós ciutats per la possessió d'una localitat anomenada Driusa, en el massiç de Mícala.[9] En 155 a. C., Priene va ser atacada i incendiada pel rei de Capadocia, Ariarates V, desijós d'apropiar-se del tesor de la ciutat.

Época romana i bizantino

[editar | editar còdic]

A la mort del rei Nuga-ho III, rei de Pérgamo, en 133 a. C., Priene va ser incorporada, com totes les terres del sobirà que varen ser llegades per testament, a la República romana. Despuix d'un periodo de desórdens lligats a la pirateria, molt estesa en esta época, la ciutat va trobar la seua tranquilitat a finals de el I, en l'época del principat d'Augusto. Pero, tallat el seu accés a la mar per haver desaparegut el braç que l'enllaçava al Meandre, la ciutat va perdre poc a poc el seu atractiu comercial i, conseqüentment, un gran número d'habitants.

En época bizantina, Priene es va convertir en una ciutat episcopal fins a mediats de l'Edat Mija, periodo en el que va ser abandonada completament.

Les seues ruïnes, ben conservades (Teatre, Buleuterio), es troben en el territori de la província de Aydin, en Turquia, en Güllübahce, a 15 quilómetros de la ciutat de Söke.[10]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Pausanias, Descripció de Grècia, VII, 2, 10.
  2. Estrabón, Geografia, XIV, 1, 3 i 12. Cadmea era el nom que rebia la ciutadella de la beocia Tebas, fundada segons la mitologia, per Cadmo.
  3. Heródoto, Històries, I, 142.
  4. Heródoto, Històries, I, 15.
  5. Heródoto, Històries, I, 161.
  6. Heródoto, Històries, VI, 8.
  7. Tucídides, Guerra del Peloponeso, I, 115-117.
  8. Plutarco, Qüestions gregues, 20 (Moralia, 296A).
  9. Claudio Biagetti, Osservazioni storiche i topografiche sulla località microasiatica vaig donar Driussa (en italià)
  10. Estrabón: Geografia, XI - XIV, pág. 473. Gredos, Madrit, 2003. ISBN 84-249-2373-1.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

  • Ficha de l'Estoa Sagrada; en el Proyecte Perseus; en anglés.


Referències

[editar | editar còdic]