Regne de Pérgamo

El regne de Pérgamo va ser un estat de l'antiguetat (241 a. C.-133 a. C.), ubicat en l'oest de la península d'Anatolia, actual Turquia. En capital en la pròpia ciutat de Pérgamo. Va ser creat despuix de la mort d'Alejandro Magne i desaparegut quan Nuga-ho III va llegar en el seu testament a la República romana tot el regne. Els grecs de la costa eren grecs jonios, en l'interior hi havia poblacions d'orige bregue i possiblement atres pobles d'orige anatolio.

Història

Consolidació del Regne

Despuix de la conquista d'Alejandro Magne, Lisímaco de Tracia en el 283 a. C. va nomenar comandant per a la zona de Pérgamo al general Filetero, encarregant-li la salvaguarda de l'erari que es guardava en l'acrópolis. Posterior a la mort d'Alejandro, en l'any 281 a. C. va tindre lloc l'enfrontament entre Lisímaco i Seleuco I Nikátor, en el que va perdre la vida Lisímaco. Pérgamo pas a estar baix control seléucida que mantindria a Filetero com a governador regional.

Archiu:Modell Pergamonmuseum.jpg

Maqueta de Pérgamo.

En l'any 280 a. C., Seleuco va morir assessinat i li va succeir el seu fill Antíoco I Sóter. Este canvi de rei va ser aprofitat per Filetero per a declarar independent tot el territori de Pérgamo, apoderant-se del tesor que custodiava per encàrrec de Lisímaco. D'esta manera Pérgamo i les localitats que depenien d'ella va deixar de formar part del regne dels seléucidas

Filetero va governar Pérgamo des del 283 a. C. fins al 263 a. C., donant començ la dinastia dels atálidas, que va terminar en l'any 129 a. C. en el rei Eumenes III.

L'auge i expansió de Pérgamo

Filetero era un eunuc a qui li va succeir el seu nebot, adoptat com a fill, Eumenes, que va governar en el nom d'Eumenes I des del 263 a. C. al 241 a. C. Eumenes va conseguir respal i ajuda del rei egipcíac contra el seu rival seléucida Antíoco I Sóter. Un gran ardit d'este governant va ser detindre en el seu eixèrcit de mercenaris l'invasió de tribus gálatas, que s'havien adinsat en Àsia Menor. La ciutat de Pérgamo es va ser embellint durant el seu regnat.

Li va succeir Nuga-ho I Sóter que va prendre el títul de rei i va regnar des del 241 a. C. al 197 a. C. Nuga-ho va lluitar de nou contra els gálatas que havien tornat a irrompre per eixa zona i en l'any 230 a. C. els va aniquilar despuix d'unes quantes campanyes. També va lluitar i va véncer al rei seléucida Antíoco III Megues, de manera que va aplegar a dominar tot el noroest d'Àsia Menor. Nuga-ho va saber mantindre una bona aliança en Roma que despuntava ya com a poble dominador. En el seu regnat, Pérgamo va descollar com un gran centre artístic i lliterari i el seu biblioteca va aplegar a ser la més important del món conegut despuix de la d'Aleixandria.

El següent rei va ser Eumenes II Sóter que va regnar des de 197 a. C. a 159 a. C. En el seu temps es va construir el gran altar de Zeus, obra màxima de l'art helènic.

Nuga-ho II va regnar des de 138 a. C. a 133 a. C. Despuix d'ell va haver atres dos reis efímers; Nuga-ho III i Eumenes III Aristónico. Nuga-ho III va llegar en el seu testament el regne al poble romà. En el control de Roma, Pérgamo es va convertir en la capital de la província romana d'Àsia.