Anar al contingut

Panjonio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Panionium theatre.jpg
Panjonio

El Panjonio —o Panionio— (Plantilla:Lang-grc, en latín: Panionium) era el santuari central i punt de concentració de la Lliga Jónica. Estava dedicat a Poseidón Heliconio i ubicat en la costa oest d'Anatolia, prop d'Esmirna.

Regió de Caria, Jonia i Brega cap al 700 a. C., el temple en qüestió es troba al nort de Mícala.[1]

Geografia

[editar | editar còdic]

El Panionion s'ubicava originalment en el periodo arcaic grec, en el mont Mycale (actualment Samsun Donağı, Dilek Donağı), que dividia la regió jónica en dos parts: nort i sur. Segons Heródoto, el santuari es trobava en l'ala nort de la montanya.[2] S'ha sugerit que la seua ubicació corresponia a un pico cridat Çatallar Tepe, en la part oriental de la cordillera, l'altura de la qual és d'aproximadament 780 metros sobre el nivell de la mar i que oferix vistes de Jonia tant per l'ala nort com per la sur de la montanya.[3] La ciutat de Priene es trobava a l'atre costat de la mateixa montanya, en l'ala sur, a uns 15 quilómetros de distància. En l'antiguetat, la zona de Panjonio va ser objecte de disputa entre els prieneos i els samios, pero el santuari pertanyia als prieneos.[4][5]

Va ser reubicat a lo llarc de la seua història. El Panjonio posterior s'ubicava en un tossal a aproximadament un quilómetro a l'este-surest de l'actual Güzelçamlı (Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>). En l'época grega moderna, el tossal era conegut com Profítis Ilías, per la capella dedicada al profeta Elías que allí es trobava, i actualment li la coneix com Otomatik Tepe. [5] Esta ubicació es correspon millor en la descripció donada per Estrabón, segons la qual el santuari estava ubicat a tres estadis, o menys de 600 metros terra adins des de la costa. Hui en dia, la distància és d'aproximadament un quilómetro en acabant de que la costa s'haja desplaçat. Esteban de Bizancio és l'únic que crida al lloc ciutat i inclús menciona el etnónimo utilisat pels seus habitants, Paniōnios.[6][7] Este últim jaciment és ara el lloc arqueològic més conegut del Panjonio. L'ubicació del Panionio és facilitada per Heródoto que diu que «està en la frontera nort del mont Mícala»,[8] i Estrabón que està despuix de l'estret de Samos, prop del mont Mícala, «en direcció a Éfeso ... a tres estadis de la mar».[9] Pero la posició exacta és encara controvertida.

Història

[editar | editar còdic]
Cap de Poseidón (identificada per una inscripció), detall d'una escena representant a Atenea i Poseidón. Cara B d'un ánfora ceràmica ática de figures negres, datada al voltant de 550–530 a. C., de Vulci, firmada per Pintor de Amasis.


La Lliga Jónica va estar formada, provablement ya en el VIII, per dotze ciutats jonias: Mileto, Miunte, Priene, Colofó, Lebedos, Teos, Clazómenas, Eritras, Focea i les illes de Quíos i Samos. Estava ubicat en la polis de Priene i servia com a centre de la Lliga Jónica.[4][6][5][10][11] A estos membres originals es va unir més vesprada Esmirna, una antiga colónia eolia ulteriorment ocupada pels jonios de Colofó. Açò va succeir abans de l'época d'Heródoto (V), pero s'ignora exactament quàn.

El santuari aparentment s'ubicava originalment en la montanya Mykale prop del poble actual de Akçakonak[10]<rref name="Lohmann :0"/>[3]i en époques posteriors més prop de la costa, pròxima a l'actual ciutat de Güzelçamli.[12][13][14]


Els jonios havien emigrat cap a el X de la Grècia continental a Àsia Menor, i havien fundat un número apreciable de polis (ciutats) importants, convertides en ports, centres comercials, i metròpolis de numeroses colónies, conseguint aixina prosperitat i influència política. A mitan de el VII, varen mamprendre una guerra per la possessió de la ciutat de Melia, en el territori dels carios. Encara que la ciutat va ser destruïda, els jonios varen proseguir donant cult en el santuari que varen trobar en el veïnat, en el mont Mícala, a uns 100 km al sur de Esmirna.

Va ser el centre de la Lliga Jónica, una confederació de dotze ciutats jónicas de la regió costera de Anatolia Menor, des de el VII a. C. Les ciutats membres de la lliga celebraven allí les seues reunions conjuntes. Al mateix temps, el cult al santuari unia a les ciutats. Allí es realisaven sacrificis a Poseidón Helicón i se celebrava el festival anual de Panjonia. L'organisació del festival era responsabilitat dels prieneos, i el sacerdoci del santuari estava reservat als hòmens prieneos.[5][6][15]

Homero cita en la Ilíada que sobre el cim ventosa del Mícala, el cult a Poseidón Heliconio consistia en sacrificis de bous.[16] El bou, despuix del cavall, era un dels animals favorits de Poseidón. I va anar allí, en l'emplaçament del santuari cario, a on les ciutats de la Lliga Jónica varen erigir el seu santuari, el Panjonio. Totes les cerimònies sagrades i les discussions entre els embaixadors de les ciutats jonias, els próbulos, tenien lloc en este recint. Heródoto ho definix aixina:

El Panionio és un terreny sagrat en la cara nort del Mícala, que ha segut consagrat a Poseidón Heliconio,[17] per la voluntat colectiva dels jonios en la veta Mícala situat a l'oest, front a l'illa de Samos. Els jonios venien de les seues ciutats i es reunien allí. Celebraven un festival batejat com Panionias (plural de Panionio).[8]

El santuari estava baix la custòdia de la ciutat jónica de Priene, una de les dotze ciutats de la Lliga Jónica.[18] Priene estava a uns 15 km de la cara oposta del mont Mícala. Els seus habitants administraven el santuari i presidien els sacrificis i rituals sagrats.

Era el lloc del festival religiós i dels jocs jonios —πανήγυϱις, panêgyris, o assamblea del poble— als que es denominaven Panjonias'. Baixe la dominació del Imperi aqueménida, les activitats en el Panjonio es varen vore restringides. Tucídides conte que a finals de el V els jonios celebraven el seu festival en Éfeso.[19] Diodoro Sículo escriu que els jonios havien segut obligats a traslladar les Panjonias des del Panjonio a Éfeso, pels combats en les afores.[20]

Restauració del pronaos d'un temple descobert durant les excavacions en Çatallar Tepe, el presunt emplaçament del Panjonio arcaic. Museu Arqueològic de Aydın.


El cult a Poseidón en provablement es basava en un cult local Acario que va precedir a l'arribada dels grecs jonios, en el que se sacrificaven bous. El seu centre era la ciutat de Melia en el mont Mícala. Melia va ser destruïda pels jonios en la cridada Guerra de Melia en el sigle VII a. C., al mateix temps que els primers registres fiables de l'existència de la Lliga Jónica. Els jonios aparentment varen adoptar el cult de Melia com a part del seu propi cult, establint Panionion com el seu centre en el mateix lloc. El santuari de Panionion va ser construït sobre les ruïnes de Melia al voltant del 540 a. C.[5]

El santuari va ser destruït pels perses a finals de l'época arcaica, en el 494 a. C., a penes 50 anys despuix de la seua construcció. El festival de Panjonia es va traslladar a Éfeso a més tardar en el periodo clàssic grec, al voltant del 426/425 a. C., a on se li va conéixer com Efesias. Finalment, el festival va retornar al mont Mícala. Es creu que açò va ocórrer al voltant del 373 a. C.[4][15][21][22]

El santuari va ser restablit i reubicat a finals del periodo clàssic, en la segona mitat de el IV, despuix de les conquistes d'Alejandro Magne. No obstant, mai va tornar a ser tan important com abans. El nou santuari aparentment mai es va terminar per complet i va permanéixer modest.[5] També s'ha sugerit que ni tan sols es va utilisar ans que fora abandonat.[10]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Anatolian-Karian Versus Greek: Charter Myths Between the Maiandros River, Latmos and Mykale Mountains» (en en). Consultat el 2026-07-12.
  2. ↑ Heródoto, Històries 1.141, 1.148.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Panionion» (en en). Pleiades. Consultat el 2026-07-12.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Consultat el 2026-05-12.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Panionium» (en en). Turkish Archaeological News. Consultat el 2026-07-12.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology.Little, Brown & Comp.Consultat el 2026-07-12.
  7. ↑ Estrabón, Geografia 8.7.2, 14.1.20; Pomponio Mela: De Chorographia 1.87; Plinio el Vell, Història natural 5.31; Pausanias: Descripció de Grècia7.5.1; Esteban de Bizancio, Ethnika P500.12.
  8. ↑ 8,0 8,1 Heródoto, Històries I, 148.
  9. ↑ Estrabón, op. cit. xiv.1.20
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Lohmann, Hans. «The discovery of Carian Melia and the archaic Panionion in the Mycale» (en en). Acadèmia.edu. Archivat des d'el original, el 2019-12-09.
  11. ↑ Lohmann, Hans. «The discovery of Carian Melia and the archaic Panionion in the Mycale» (en en). Acadèmia.edu. Archivat des d'el original, el 2019-12-09. Consultat el 2026-07-12.
  12. ↑ «Panionion» (en en). Pleiades. Archivat des d'el original, el 2019-12-09. Consultat el 2026-07-12.
  13. ↑ «Panionion (Ionia) 17 Guzelcamli - Πανιόνιον» (en en). ToposText. Consultat el 2026-07-12.
  14. ↑ Mac Sweeney, Naoíse (2013). Foundation Myths and Politics in Ancient Ionia (en en), Cambridge University Press, p. 185. ISBN 1107037492.
  15. ↑ 15,0 15,1 «Panionium» (en en). Oxford Reference. Consultat el 2026-07-12.
  16. ↑ Homero, Ilíada 403 sq.
  17. ↑ és dir, a Poseidón del mont Helicón
  18. ↑ Estrabón, Geografia viii.7.2
  19. ↑ Tucídides, Història de la Guerra del Peloponeso III, 104.
  20. ↑ Diodoro Sículo, Biblioteca històrica XV, 49.
  21. ↑ «Panionium» (en en). Oxford Classical Dictionary. Consultat el 2026-07-12.
  22. ↑ Diodoro Sículo, Biblioteca històrica 15.49.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Ulrich von Wilamowitz-Moellendorff : Panionion, Comptes-Rendus de l'Académie dones Sciences Royale de Prusse, Section philosophique-historique, 1906, 3.
  • Gerhard Kleiner, Peter Hommel, Wolfgang Müller Wiener: Panionion und Melie. Jahrbuch dones Deutschen Archäologischen Instituts, supp. 23. Berlín 1967.
  • Hans Lohmann : Mélia, li Panionion et li culte de Poséidon Héliconios. En G. Labarre, J.-M. Moret (editors.): Els cultes locaux dans els mondes grec et romain, Lió, 7 - 8 juin 2001. Lió 2004. S.
  • Hans Lohmann : Survey in der Mykale, 2. Kampagne 2002. En 21. Llauraştırma Sonuçları Toplantısı 2003. Ankara 2004. p. 251–264.
  • Holland, Tom "Persian Fire", (2005) pp. 157–171, Abacus Publications, Great Britain
  • Hans Lohmann: Melia, dones Panionion und der Kult dones Poseidon Helikonios. En E. Schwertheim, E. Winter (editors): Neue Forschungen zu Ionien. Àsia Minor Studien 54. Bonn 2005. S. 57-91.
  • Hans Lohmann: Survey in the Mycale, 3rd Campaign: The Discovery of the Archaic Panionion. In: 23. Llauraştırma Sonuçları Toplantısı 2005. Ankara 2006. I secció.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Panjonio&oldid=858349»