Ánfora
Un ánfora[1] (Plantilla:Lang-grc ‘portar per abdós costats’; en latín: amphora)[2] és un recipient ceràmic de gran tamany en forma globular o ahusada, en dos torres i un llarc coll estret utilisat en l'antiguetat per a transport i almagasenament. Es coneix com a got, especialment en la ceràmica grega.[3][4][5] Les més grans eren transportades per dos persones.[6]
El nom ánfora prové de la paraula Plantilla:Polytonic, ‘portàtil per abdós costats’.[2] < Plantilla:Polytonic, ’entorn’ + Plantilla:Polytonic, ’dur’.[7]
Hi ha una gran variació en la forma i el tamany de les ánforas. Els principals tipos de nivell superior són el ánfora de coll, el ánfora panzuda, el ánfora de transport i el ánfora de torres. Ademés, s'han identificat numerosos subtipos de ánforas, especialment de ánforas de coll i panzudas.[8]
Història
[editar | editar còdic]Els primers eixemples del tipo de ánfora deriven de formes cananeas [6] provinents del Oriente Pròxim, de Líban i del llitoral siri de el XV[9] Varen ser amprades primer pels pobles egeos de Creta i els minoicos, en la ciutat cretense de Cnosos. Els grecs provablement varen adoptar la forma del ánfora d'Egipte. Les ánforas de coll es coneixien ya en el periodo protoático geomètric, mentres que les ánforas panzudas es varen desenrollar en el VII Els romans varen adquirir la forma del ánfora de la Magna Grècia al voltant de el IV[3]
Les ánforas s'utilisaven principalment per al transport i almagasenament de substàncies líquides, com a principal mig d'almagasenament de la raïm, el vi, les olivas, el oli d'oliva, els cerealés, el peix [9] i atres productes bàsics, també salses de peix, tipo garo, i també fruts secs, com les armeles i figues.[10] S'utilisaven especialment en el comerç marítim.[3] Les ánforas també s'usaven com urnes funeràries. Ademés, servien com a premis en les festes Panateneas celebrades en Atenes (ánforas panatenaicas), quan s'omplien en oli d'oliva. Donada la seua fabricació i matèria primera barates, es feyen en grans cantitats
La fabricació de ánforas es va detindre al voltant de l'época de la conquista àrap en el VI, despuix de la qual cosa les ánforas varen ser reemplaçades per barrils de fusta i recipients de cuiro.[3]
En el domini de l'arqueologia, la anforología és una especialitat molt desenrollada. L'existència d'un gran número de tipos de ánforas, la seua evolució de llarga duració i una vasta zona d'us en l'Antiguetat, constituïx un element important de datació.
Els primers tipos grecs presentaven un perfil curve continu. Les ánforas més modernes i les romanes presenten clarament diferenciada la part alta (coll i boca) del restant del cos.
Encara que són majoritàriament de ceràmica, s'han trobat ánforas de metal i d'atres materials.
També, anteriors a les ánforas gregues, es troben les d'orige minoico i cretomicénico, pròpies de la cultura egea que, si be en un inici serien imitació pura de les ánforas egipcíaques, adquiririen gran originalitat en el temps. Fetes principalment de bronze, les ánforas i vasijas egeas, representaven, sobretot, motius marins: peixos, polps, algues, caragols i estreles d'mar.
Antiga Roma
[editar | editar còdic]Les ánforas romanes eren recipients de terracota fets en torne de alfarero. Durant el procés de producció, primer es fabricava el cos i després es deixava secar parcialment.[11] Després s'afegien rolls d'argila per a formar el coll, la vora i les torres.[11]
Es coneixia l'edat del vi per les inscripcions que es posaven sobre les ánforas, que expressaven l'any del consulat en que s'havia depositat, la cantitat i l'espècie de vi que hi havia lo que va donar orige a l'expressió de meliore, nota per a indicar un vi més preciós i delicat.
Les ánforas varen tindre també atres usos menys decents, sobre els que va impondre Vespasiano un tribut. No fa molt temps que en Nàpols s'acostumava enterrar una espècie de ánforas plenes de vi el dia en que naixia un chiquet, les que no es descobrien fins a l'época en que contrea matrimoni.
El primer tipo de ánfora romana, Dressel 1, apareix en Itàlia central a finals de el II[12] Este tipo tenia parets grosses i un característic revestiment roig. Era molt pesat, encara que també resistent. Cap a mediats de el I comença a generalisar-se l'us de la cridada Dressel 2-4.[13] Este tipo de ánfora presentava algunes ventages en ser més llaugera i en parets més primes. S'ha calculat que mentres que en un barco cabien aproximadament 4500 Dressel 1, era possible acomodar 6000 Dressel 2-4 en el mateix espai.[14] Els Dressel 2-4 es fabricaven a sovint en els mateixos tallers utilisats per a la producció de Dressel 1, que ràpidament varen deixar d'utilisar-se.[13]
Al mateix temps, en Cumas (sur d'Itàlia), comença la producció del tipocadii cumani (Dressel 21-22). Estos recipients s'utilisaven principalment per al transport de fruta i es varen usar fins a l'época mesoimperial. Simultàneament, en el centre d'Itàlia, es produïen les cridades ánforas "Spello", menuts recipients, per al transport de vi. En la costa adriática, els tipos més antics varen ser reemplaçats pel tipo Lamboglia 2, un ánfora per a vi produïda comunament entre finals de el II i el I a. C. Este tipo evoluciona posteriorment cap al Dressel 6A, que es torna dominant durant l'época augustea.
En les províncies gales, els primers eixemples de ánforas romanes varen ser imitacions locals de tipos preexistentes, com Dressel 1, Dressel 2-4, Pascual 1 i Haltern 70. La producció gala més típica comença en els tallers de ceràmica de Marsella a finals de l'época augustea. El tipo Oberaden 74 es va produir de tal manera que va influir en la producció d'alguns tipos itálicos.[13]
Pesos i mides
[editar | editar còdic]Les ánforas variaven molt en altura. Les més altes aplegaven a medir fins a 1,5 m mentres que unes atres tenien menys de 30 centímetros. A les més menudes li les cridava anforisco (lliteralment "menudes ánforas"). La majoria tenien uns 45 centímetros d'altura.
Va haver un alt grau d'estandardisació en algunes variants, com en les ánforas de vi, que tenia una capacitat d'uns 39 litros, donant lloc a la ánfora cuadrantal com a unitat de mida en el Imperi romà. Ademés, el terme també és sinònim d'una unitat romana de capacitat.[15]
El volum mig contingut en una ánfora romana va ser un peu cúbic, aproximadament 26,20 litros.[16] És important, puix el pes de lo contingut en un ánfora reblix d'aigua, donava lloc al talent, com la mida de pes i també com a unitat monetària. En unitats de mida volumètriques gregues, un ánfora de líquit equivalia a una metreta aproximadament 39 litros.[3][17][18] en Roma, en 32,3 kg o litros d'aigua; en el Antic Egipte per a omplir el ánfora mija es necessitaven 27 kg o litros d'aigua,[18] i en Babilonia 30,3 kg o litros d'aigua.[19]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ La Real Acadèmia Espanyola, la considera del gènero femení.
- ↑ 2,0 2,1 (1940).A Greek-English Lexicon.Clarendon Press / Perseus Digital Library, Tufts University.Consultat el 2025-07-06.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 (2000) «Amfora; Mitat ja painot; Nikosthenes; Panathenaia-amfora», Antiikin käsikirja (en fi), Otava, pp. 33–34, 346–347, 369, 398. ISBN 951-1-12387-4.
- ↑ «Amphorae» (en en). Classical Art Research Center, University of Oxford. Consultat el 2025-07-06.
- ↑ «A Visual Glossary of Greek Pottery» (en en). Archivat des d'el original, el 2025-05-09. Consultat el 2025-07-06.
- ↑ 6,0 6,1 «Ánfora». Archivat des d'el original, el 2022-01-22. Consultat el 2025-07-08.
- ↑ (1940).A Greek-English Lexicon.Clarendon Press / Perseus Digital Library, Tufts University.Consultat el 2025-07-07.
- ↑ Sparkes, Brian A. (1991). Greek Pottery: An Introduction (en en), Manchester University Press, p. 80. ISBN 0719029368.
- ↑ 9,0 9,1 «vindre/ El paper de les ánforas romanes, gregues, fenicias… en el transport del vi». Archivat des d'el vindre/ original, el 2022-01-21.
- ↑ «Les Ánforas». Consultat el 2025-07-08.
- ↑ 11,0 11,1 (1986) Amphorae and the Roman economy: an introductory guide, London; New York: Longman, p. 45.
- ↑ Panella, 2001, p. 177.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Panella, 2001, p. 194.
- ↑ Bruno, 2005, p. 369.
- ↑ Smith, Sir William; Charles Anthon (1851) A new classical dictionary of Greek and Roman biography, mythology, and geography partly based upon the Dictionary of Greek and Roman biography and mythology New York: Harper & Bros. Tables, pp. 1024–1030
- ↑ «Talent (Biblical Hebrew), unit of measure» (en en). unitconversion.org. Consultat el 2025-07-08.
- ↑ (1890).Dictionary of Greek and Roman Antiquities.Little, Brown and Company.Consultat el 2025-07-07.
- ↑ 18,0 18,1 Greek and Roman technology (en en), p. 487..
- ↑ Herodotus, Robin Waterfield and Carolyn Dewald, The histories (1998), p. 593.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ánfora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.