Unitats de mida de l'Antiga Grècia

Les unitats de mida de l'antiga Grècia es varen conformar, en general, d'acort a les Unitats de mida en l'Antic Egipte, i varen constituir després la base de les Unitats de mida de l'antiga Roma.

Era freqüent que els patrons de mida dins del món grec antic variaren segons la regió i les époques. No obstant, la variació es registrava en les unitats fonamentals, mantenint-se usualment la relació en múltiples i submúltiplos. Els sistemes de mides antics varen evolucionar segons les necessitats. Solón i atres codificadores inclús les varen reformar “en bloc”. Va aplegar un temps, en que certes unitats de mida es varen trobar convenients per al comerç dins de l'àrea del Mediterràneu, i tals unitats es varen fer més i més comunes en les diferents ciutats. Aixina mateix les medicions i l'us d'instruments per a realisar-les es varen ser fent més sofisticats en el pas del temps. Al voltant de 500 a. C. Atenes ya tenia el seu propi sistema llegal de peses i mides en imàgens de deus. En el Tholos d'Atenes es requeria als comerciants que comprovaren els seus instruments de mida en els patrons allí depositats.

Les unitats citades en este artícul es referixen en general a les utilisades en el Ática en l'época clàssica (ca. 400 a. C.). Un registre més detallat d'atres unitats en atres parts del món grec i atres époques poden consultar-se en el lloc: "Ancient Greek Measures", que ha servit de referència per a algunes senyes d'esta pàgina. No obstant, certs equivalents del sistema mètric s'han modificat llaugerament, seguint fonts (citades en les referències), més precises i confiables. En certs casos, seguint a les fonts, s'ha redonejat l'equivalència (p.ej. adoptant 0,30 m en el peu per a la llongitut dels múltiples). Per a les definicions de les unitats i la seua expressió en llengua grega es va recórrer especialment a Li Dictionnaire dones Antiquités Grecques et Romaines de Daremberg i Saglio.

---

Llongitut

Les mides gregues de llongitut es basaven en el tamany relatiu de parts del cos humà, com el peu i els dits. Els valors específics assignats a estes unitats variaven en el lloc i l'época (p.ej. en Egina un peu media aproximadament 13 polzades = 333 mm, mentres que en Atenes (Ática) se li assignava 11.6 polzades = 296 mm). De tots modos les proporcions relatives entre unitats eren generalment les mateixes en tot lo món grec.

Unitats derivades del dit (“dàctils”)

(plural: “dactiloi”)

Unitat	Nom grec	Equivalència	Descripció	Sistema mètric (m)
daktylos	δάκτυλος	1	ample d'un dit	0.066
kondylos	κόνδυλος	2 daktyloi	ample de dos dits junts	0.04
palaistē, palame, dōrom, gronthos o daktylodochme	παλαιστή, δῶρον	4 daktyloi	ample palma de la mà (sense el polze)	0.08
dites, dihas, hēmipodion, hemipous o kynostomon	διχάς, ἡμιπόδιον	8 daktyloi	mig peu	0.16
lichas, lihas	λιχάς	10 daktyloi	ample dos palmes excloent els polzes	0.20
orthodōrom	ὀρθόδωρον	11 daktyloi	distancia des de la nina fins a la punta del dit major	0.22
spithamē	σπιθαμή	12 daktyloi	ample de dos palmes incloent tots els dits	0.24
pous (àtic i olímpic)	ποῦς	16 daktyloi	un peu	àtic ≈ 296 mm; Egina ≈ 333 mm
pygmē	πυγμή	18 daktyloi	colze fins a base dels dits	0.36
pygōn	πυγών	20 daktyloi	0.16	0.40
pēchys	πῆχυς	24 daktyloi	"Colze" Des del colze fins al final de la mà oberta.	0.48
pēchys basilēïos	πῆχυς βασιλήιος	28 daktyloi	colze real (adoptat d'Egipte)	0,56

_

Unitats majors, múltiples del peu ("pous")

(plural: "podes")

Unitat	Nom grec	Equivalent	Descripció	Sistema mètric (m)
pous	ποῦς	16 daktyloi	peu	peu àtic ≈ 296 mm; peu de Egina ≈ 333 mm
haploun bēma	ἀπλοῦν βῆμα	2.5 podes	1 pas simple	0.80
diploun bēma	διπλοῦν βῆμα	5 podes	pas doble	1.60
orgyia	ὀργυιά	6 podes	braça o ample entre punta dels dits en abdós braços estesos.	1.92
akaina, kalamos (?) o dekapous	ἄκαινα	10 podes	-	3.20
pletro	πλέθρον	100 podes	medida d'un costat del acre grec	32.00

Llargues distàncies, múltiples de l'estadi ("stadium")

(plural: "stadia")

Unitat	Nom grec	Equivalent	Descripció	Sistema mètric (m)
Stadium	στάδιον	600 podes	estadi àtic	≈ 174.125
diaulo	δίαυλος	2 stadia	-	384.54
hippikon	ἱππικόν	4 stadia	-	769.08
dolichos	δόλιχος	12 stadia	-	2307.24
parasanga	παρασάγγες	30 stadia	adoptat de Pèrsia (Odoiporikon Stadion = 157, 50 m)	4725
schoinos	σχοινός	40 stadia	adoptat d'Egipte (Odoiporikon Stadion = 157, 50 m)	6300

---

Àrea

Esta obra representa sis unitats històriques de la medició de la terra: el furlong, el rod, l'oxgang, el virgote, el carucate, i l'acre. Este treball relaciona les àrees en la labranza. Està realisada sobre la base de la còpia d'una miniatura d'un manuscrit medieval.

Un pletro de superfície era tradicionalment la cantitat de terra que dos bous podien llaurar en un dia (aproximadament 1 acre = 4046,8 m²); més específicament, era un àrea quadrada de 100 peus (podes) o d'un pletro de costat. També es media l'àrea en un sistema de medició cridat 'Sexometros' (Sm)

Majors que 1 metro quadrat

Unitat	Nom grec	Equivalència Pous Quadrats	Sistema mètric (m²)
bema (diploum)	ἀπλοῦν βῆμα	25	2.56
orgya	ὀργυιά	36	3.6864
akaina	ἄκαινα	100	10.24
decaorgion o sokarion	δεκάωργον	360	35.854
dodecaorgion	δωδεκάωργον	432	44.237
plethron	πλέθρον	10000	1024
gyges		50000	5120 = 5,12 km

---