Mides i pesos en l'Antiga Roma
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en [[::Unitats de llongitut romanes|Unitats de llongitut romanes]] . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
.jpg){kind=link}
Els romans pesaven, contaven i medien en lliures, asos i peus respectivament, tots dividits en dotze unitats (per eixemple, un as són dotze unciae). Sense dubte, els romans varen optar pel sistema decimal (encara vigent i utilisat des de l'época inicial del Antic Egipte, fa 5000 anys) per poder contar en els dits de les dos mans (un un és un dit, el cinc la mà oberta i el dèu les dos mans creuades, I-V-X). L'us del sistema duodecimal va ser utilisat en Mesopotamia, possiblement, pel fet de contar en les falanges dels dits, perque és un número divisible per 2, per 3, per 4 i per 6 i, tal volta, per estar associat als dotze cicles llunars.
En el fòrum de les ciutats romanes es mantenia custodiada religiosament la mensa ponderaria, en els patrons per a contrastar les mides i pesos que s'utilisaven en les transaccions comercials.
Mides de superfície
[editar | editar còdic]Medida de superfície era l'acta geodèsica (equivalent al treball de mig dia) i el jugerum (de jugum = ‘yunta’ o ‘jou’, que equivalia al treball d'un dia complet). Un actus era equivalent a 120 peus quadrats. Encara que teòricament medides de superfície, eren més be medides de treball. Entre uns atres, els romans, els grecs i els egipcíacs usaven estes mides.
El heredium corresponia a dos voltes una yugada i per tant, 5039,8m² (al voltant de mija hectàrea) i 100 heredia era una centuria,[1] que va ser l'unitat per a la delimitació del ager publicus.[2]
Mides de llongitut
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Unitats de llongitut romanes.
Inicialment, la mida bàsica de llongitut romana era el peu (llatí: pes; plural: pedes) dividit en dotze parts. La relació del peu romà en el peu anglés es remonta a lo manco a 1647, quan John Greaves va publicar el seu Discourse on the Romane foot (Discurs sobre el peu romà). Greaves va visitar Roma en 1639 i va medir, entre uns atres, el peu en la tomba de Tito Estatilio Aper, la de l'estàtua de Cossutius que es trobava en els jardins de Angelo Colocci, el congius de Vespasiano medit anteriorment per Juan Bautista Villalpando (1552-1608). També una série de vares de medir de latón trobades en les ruïnes de Roma, els adoquinar del Panteón, atres edificis romans antics i la distància entre les fites de la Via Apia. Va aplegar a la conclusió de que el peu "cosutiano" era el "verdader" peu romà, i va informar d'estos valors comparats en el patró de ferro del peu anglés en el Guildhall de Londres.[3]
| Font | Valor notificat en peus anglés |
Equivalent mètric |
|---|---|---|
| Peu en l'estàtua de Cossutius | 0,967 | Error de Lua: expandTemplate: template "es:Decimales" does not exist. |
| Peu en el monument de Statilius | 0,972 | Error de Lua: expandTemplate: template "es:Decimales" does not exist. |
| Peu de Villalpando, derivat del congius de Vespasiano | 0,986 | Error de Lua: expandTemplate: template "es:Decimales" does not exist. |
William Smith (1851) li dona un valor de 0,9708 peus anglesos, o uns 295,9 mm. Un valor modern acceptat és de 296mm. Eixe peu també és cridat ___protected_title_0___ per a distinguir-ho del ___protected_title_1___ (uns 333 o 335 mm) usat a voltes en algunes províncies, particularment Germania Inferior.[4]
La milla romana equivalia a la distància recorreguda en mil passos (en llatí: mille passus, plural: milia passuum). Es media per cada dos passos, com la distància total del peu esquerre colpejant el sol 1000 voltes. En marchar els eixèrcits romans per un territori inexplorado, a sovint clavaven un pal tallat en el sol despuix de cada 1000 passos.
Més vesprada, per influència grega, es varen canviar les unitats (persistint solament les de superfície) i el peu romà que era 24/25 parts del grec, va ser igualat a est. El peu romà es subdividía, de la mateixa manera que el pous grec, en 16 digiti o dits, en 12 unciae o polzades o també, la divisió en quatre parts (palmus). Sext Juliol Frontino escriu en el I que el digitus s'utilisava en Campània i en la major part d'Itàlia.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]- República romana
- Mides de capacitat romanes
- Metrologia
- Romana (instrument)
- Unitat de mida
- Unitats de mida en l'Antic Egipte
- Unitats de mida de l'Antiga Grècia
- Unitats de mida bíbliques i talmúdicas
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hornblower i Spawforth, 1999, p. 943.
- ↑ Hornblower i Spawforth, 1999, p. 310.
- ↑ John Greaves (1647). A discourse of the Romane foot and denarius; from whence, as from two principles, the measures and weights used by the ancients may be deduced, Londres: William Lee.
- ↑ Dilke, Oswald Ashton Wentworth (1987). Mathematics and measurement, Londres: British Museum Publications. ISBN 978-0-7141-8067-0.
- ↑ Sext Juliol Frontino (c. 100), De aquis 1:24 (en llatí). De aquis 1:24 (en anglés).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Simon Hornblower i Antony Spawforth (1999). The Oxford Classical Dictionary (en en), Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-866172-X.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Medidas y pesos en la Antigua Roma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.