Congius
Entre les medides Romanes Antigues, el congius (pl. congii, del grec konkhion, diminutivo de konkhē, konkhos, "closca") era una mida líquida que equivalia a aproximadament 3.28 litros (0.92 galons de EE. UU.).[1][2] Esta era equivalent a les enócoes més grans dels grecs antics. El congius va contindre sis sextarii.
Taste nos va narrar que solia donar-li a cada u dels seus esclaus un congius de vi en el Saturnalia i Compitalia.[3] Plinio conte, entre atres eixemples de bebedores, que un Novellius Torquatus de Mediolanum va obtindre un cognomen (Tricongius, un "home de nou botelles") per beure tres congii de vi d'una sola volta:
És en l'eixercici dels seus poders per a beure que els parts busquen la seua part de fama, i va anar en açò que entre els grecs, Alcibíades es va guanyar la seua gran reputació. També entre nosatres, Novellius Torquatus de Mediolanum, un home que tenia tots els honors de l'estat des de la prefectura fins al pro-consulat, podia beure tres congii en una sola tragallada; un ardit de la que va obtindre el llinage de 'Tricongius ': açò ho va fer davant els ulls de l'emperador Tiberio, i per a la seua gran sorpresa i sorpresa, un home que en la seua vellea era molt taciturno i, de fet, molt cruel en general; encara que en la seua joventut ell mateixa havia segut massa adicte al vi. - Plinio el Vell. The Natural History xiv.22 s28. eds. John Bostock, Henry Thomas Riley. 1855
El sistema Romà de pesos i mides (incloent el congius) va ser introduït a Gran Bretanya en el I per part del Emperador Claudius. Donada les invasions anglosaxones de el IV i V, les unitats Romanes varen ser majoritàriament reemplaçades en unitats alemanes del nort. Seguint la conversió d'Anglaterra al cristianisme en el VII, el llatí va passar a ser la llengua estatal. Per a eixe llavors, la paraula "congius" va passar a ser una paraula llatina que feya referència al galó.[2] Per això, trobem la paraula congius mencionada en una carta d'Edmund I en 946.
En Mides de Boticario, el llatí Congius (abreviatura c.) és utilisat per a referenciar al galó de la Reina Anne de 231 polzades cúbiques; també coneguda com el galó de EE. UU.[4]
Congius de Vespasian
[editar | editar còdic]William Smith en el seu llibre, Un diccionari d'antiguetats gregues i romanes, diu:
Existix un congius cridat el congius de Vespasian o el congius de Farnese, que du una inscripció que diu que es va fer en l'any 75 DC, segons la mida estàndar en el capitolio, i que contenia, per pes, dèu lliures (Imp. Caus. Vaig vore. T. Caus. Ago. F. iiii. Cos. Mensurae exactae en Capitolio, P. x .; vore també Festus, Publica Pondera.) Per mig d'este congius s'ha comprovat el pes de la lliura romana. Este congius sosté, segons un experiment realisat pel Dr. Hase en 1824, 52037.692 grans d'aigua destilada.[5][6]
En 1866, va aparéixer en el Journal of the British Archaeological Association un artícul titulat On a Congius, que tirava dubtes sobre l'autenticitat del congius farnese.[7] Un artícul de 1926 en la revista Ancient Weights and Measures senyala que "no hi ha una verdadera pàtina sobre ella" i que l'òxit roig aparent són gotes de goma laca.[7] A 1926 article in the journal Ancient Weights and Measures notes that "there is no true patina upon it" and that apparent ret oxide is drops of shellac.[8]
El llibre del 2002, Aqueduct hunting in the seventeenth century: Raffaello Fabretti's De aquis et aquaeductibus veteris Romae, d'Harry B. Evans, informa que el congius original de Farnese s'ha perdut, i que les còpies existents es consideren espurias.[9]
Per un atre costat, d'acort en l'edició de 1883 de A complete handbook to the National museum in Naples, l'artícul número 74599 du la següent descripció:
74599. Mida de líquits, el congius del que va parlar Plinio. Un gerro de coll llarc sense torra, en l'inscripció IMP. CESARE VESPAS. VI. T. CAES. AGO. F. IIII COS. MENSURAE EXACTAE EN CAPITOLIO P. X. - "mida del pes de dèu lliures calibrades en el Capitolio en el sext consulat de l'emperador César Vespasiano i el quarto del seu fill Tito Augusto César" (Borgia).[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 2,0 2,1 Zupko, Ronald Edward (1977). British weights & measures: a history from antiquity to the seventeenth century, University of Wisconsin Press, p. 8.
- ↑ De Re Rustica, c57
- ↑ John Murray (1832). System of matèria medica and pharmacy, Black, p. 32.
- ↑ Smith, William (1842). A dictionary of Greek and Roman antiquities ..., Printed for Taylor and Walton, p. 281. Consultat el 14 de decembre de 2011.
- ↑ Festus, De verborum significatu, s.v. "Publica Pondera"
- ↑ 7,0 7,1 British Archaeological Association (1866). Journal of the British Archaeological Association, British Archaeological Association., p. 191. Consultat el 14 de decembre de 2011.
- ↑ University College, London (1926). Ancient weights and measures, Department of Egyptology, University college. Consultat el 14 de decembre de 2011.
- ↑ Harry B. Evans (2002). Aqueduct hunting in the seventeenth century: Raffaello Fabretti's De aquis et aquaeductibus veteris Romae, University of Michigan Press, p. 165. ISBN 978-0-472-11248-7. Consultat el 14 de decembre de 2011.
- ↑ (1883) A complete handbook to the National museum in Naples: according to the new arrangement. With plans and historical sketch of the buildings, and an appendix relative to Pompeii and Herculaneum, Printed by W. Clowes and sons, limited, p. 135. Consultat el 14 de decembre de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Congius» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.