Anar al contingut

Pous

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:SALA3678.jpg
Pous
Archiu:SALA3678.jpg
Escultura en unitats de llongitut de l'antiguetat. S'aprecien dos peus en el cantó inferior dret, un pintat i l'atre gravat en la llongitut. Es va trobar empotrada en el mur de la capella de Agios Dimitrios en Vasilika, Salamina.

El pous (en grec antic: πούς, "peu"; plural: podes) o peu grec[1] era una unitat de mida de llongitut en l'Antiga Grècia.

Els grecs disponien d'un sistema coherent per a les distàncies curtes que varen heretar dels egipcíacs i varen transmetre als romans: peus àtics (pous) de, aproximadament, 308 mm. unes 12 polzadas; peus romans de 0,296 m o peus egipcíacs de 0.300 m (16 dits).[2]

Tenia distints valors que variaven segons la ciutat i el periodo històric. 100 pous formaven un pletro, 600 pous constituïen un estadi (el furlong grec) i 5000 feyen una milla (la milla grega). Els pous grecs podien ser curts, mijans o llarcs.

El pous es va estendre per gran part d'Europa i Orient Pròxim durant el periodo helenístico, anteriors i posteriors a les conquistes d'Alejandro Magne, i es va mantindre en us en l'Imperi bizantí fins a la caiguda de Constantinopla en 1453.

Archiu:Classical orders from the Encyclopedie.png
Órdens clàssics de l'arquitectura.

Anàlisis comparatiu

[editar | editar còdic]

El pous es dividia en digiti o dits (dactiloi) que es multiplicaven com en la taula següent. Generalment, els múltiples sexagesimalés o decimals procedien de Mesopotamia, mentres que els múltiples septenarios procedien del Antic Egipte.

Les mides gregues de pous curt, mig i llarc podrien considerar-se la base de les mides del cos humà. Livio C. Stecchini i uns atres argumenten que els pous grecs tenien diferents tamanys perque es dividien en un número distint de dactilos per a facilitar diferents càlculs. El lloc més obvi per a observar la diferència relativa és en els órdens arquitectònics grecs, el cànon dels quals de proporció es basa en el diàmetro de la columna.

Unit nº. de dactiloi cada dactilos (mm) total (mm) polzades
1 Pous dòric (peu) 18 18 324 12,7559055
1 Pous luvita (peu) 17 19 323 12,71654
1 Pous àtic (peu) 16 19.275 308,4 12,14173
1 Pous minoico (peu) 16 19 304 11,9685
1 Bd egipcíac (peu) 16 18.75 300 11,81102
1 Pous jònic (peu) 16 18.5 296 11,65354
1 Pes romà (peu) 16 18.5 296 11,65354
1 Pous ateniense (peu) 15 21 315 12,40157
1 Pous fenicio (pele) (peu) 15 20 300 11,81102

Ademés, hi ha hagut vàries versions de l'unitat,[3] com el pous d'Heraclea de Lucania en la Magna Grècia , el d'Egina o el d'Olimpia, entre uns atres.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. πους. En The New Testament Greek word: πους. Consultat el 4 dr juny de 2025.
  2. Ancient Ports - Ports Antiques (ed.): «Ancient units of measurement» (en en). Consultat el 4 de juny de 2025.
  3. Ο εξοπλισμός του αγωνίσματος του δρόμου - Ίδρυμα Μείζονος Ελληνισμού (Equipament de la carrera en ruta). Consultat el 4 de juny de 2025.