Polzada
La polzada és una unitat de llongitut, que va ser, en distints valors, casi universal, i que ara s'utilisa encara i principalment en països anglosaxons (Estats Units, Regne Unit, etc.). En casi tots els demés països s'utilisa el metro com a mida de llongitut (els països mencionats estan en procés de transició).
Originalment la polzada va ser una unitat de llongitut antropométrica que equivalia a la llongitut de la falange distal del dit polze.[1] Va ser utilisada en molts països, en diferents equivalència (molt provablement depenent de l'esgambi de la falange del governant que va fixar la mida o, més be, del tamany d'eixa falange que volia tindre el governant per a que els súbdits ho tingueren per algú molt gran). Pero despuix de l'introducció del sistema mètric decimal en el sigle XIX, es va ser abandonant en casi tot el planeta, llevat en els països de l'angloesfera (encara que també en ells s'està escomençant a adoptar el Sistema Internacional d'Unitats).
Com a eixemple, una polzada castellana equivalia a 23,22 milímetros, mentres que l'anglosaxona actual equival a 25,4 mm.
Use
[editar | editar còdic]La polzada és una unitat de llongitut d'us comú en els Estats Units,[2] Canadà,[3][4] i el Regne Unit.[5] També és utilisat en Japó per a peces electròniques, especialment pantalles de visualisació. En la major part d'Europa continental, la polzada també s'utilisa informalmente com a mida per a pantalles de visualisació. En el Regne Unit, les directrius sobre l'us en el sector públic establixen que, des de l'1 d'octubre de 1995 i sense llímit de temps, la polzada (junt en el peu) deu utilisar-se com a unitat principal per a les senyals de tràfic i les mides de distància relacionades (en la possible excepció de les altures i esgambi lliures)[6] i pot seguir utilisant-se com a indicació secundària o complementària despuix d'una mida mètrica per a atres fins.[5]
Les polzades s'utilisen habitualment per a especificar el diàmetro de les llandes dels vehículs, i el corresponent diàmetro interior dels neumàtics en els Còdics en neumàticss.cita requerida
El símbol estàndar internacional de la polzada és in (vore ISO 31-1, Anex A), pero tradicionalment la polzada es denota per mig d'una doble prima, que a sovint s'aproxima per mig d'un símbol doble comilla, i el peu per mig d'una prima, que a sovint s'aproxima per mig d'un apòstrof. Per eixemple; tres peus, dos polzades pot escriure's com 3’ 2’’. Açò és semblat a cóm els primer i segon "corts" de la hora s'indiquen igualment per mig de símbols primera i doble prima, i també els primer i segon corts del grau.)
Les subdivisions d'una polzada s'escriuen típicament usant díadicas en numeradors impars; per eixemple, dos i tres octaus de polzada s'escriuria com Plantilla:Sfrac’’ i no com 2,375’’ ni com Plantilla:Sfrac’’. No obstant, per a fins d'ingenieria, les fraccions es donen comunament a tres o quatre decimals i aixina ha segut durant molts anys.[7][8]
La polzada en l'història
[editar | editar còdic]La polzada és una unitat que ve des d'abans dels romans, per lo que abans de l'implantació generalisada del sistema mètric decimal era comú en casi tots els sistemes de mides dels països occidentals, sobretot en els que varen estar baix el domini de l'imperi.
Per lo comú era la doceava part d'un peu, i a la seua volta, es dividia en 12 llínees.
La primera referència coneguda a la polzada en Anglaterra procedix de les Lleis de Æthelberht' de principis del sigle VII, que sobreviuen en un únic manuscrit, el Textus Roffensis de 1120.[9] El paràgraf LXVII establix la multa per ferides de distinta profunditat: una polzada, un chelin; dos polzades, dos chelins, etc.[10] Traducció (presa deAttenborough 1922, p. 13): Si una cuixa és travessada, es pagarà una compensació de 6 chelins per cada punyalada. Per una punyalada de més d'una polzada [de profunditat], 1 chelin; per una punyalada d'entre 2 i 3 polzades, 2 chelins; per una punyalada de més de 3 polzades, 3 chelins.[11][12]
Una unitat anglosaxona de llongitut era el barleycorn. Despuix de 1066, 1 polzada equivalia a 3 barleycorns, que va seguir sent la seua definició llegal durant varis sigles, sent el barleycorn l'unitat de base.[13] Una de les primeres definicions d'este tipo és la de 1324, a on la definició llegal de la polzada es va establir en un estatut d'Eduardo II d'Anglaterra, definint-la com "tres grans d'ordi, secs i redons, colocats un al costat de l'atre, a lo llarc".[13]
S'arrepleguen definicions similars en tractats de dret medieval tant anglesos com galeses.[14] Una, que data de la primera mitat de el X, està continguda en les Lleis d'Hywel Dda, que varen substituir a les de Dyfnwal, una definició encara més antiga de la polzada en Gales. Abdós definicions, recollides en Ancient Laws and Institutes of Wales (vol i., pp. 184, 187, 189), són que "tres llongituts d'un gra d'ordi és la polzada".[15]
Es diu que el rei David I d'Escòcia en el seu Assize of Weights and Measures (c. 1150) va definir la polzada escocesa com l'esgambi del polze d'un home mig en la base de l'ungla, incloent inclús el requisit de calcular la mija de les mides d'un home menut, mijà i gran.[16] No obstant, els manuscrits més antics que es conserven daten de principis de el XIV i semblen haver segut alterats en l'inclusió de material més nou.[17]
En 1814, Charles Butler, un professor de matemàtiques de la Cheam School, va registrar l'antiga definició llegal de la polzada com "tres grans d'ordi sà i madura trets de la mitat del mechó, ben secs i colocats un al costat de l'atre en fila", i va colocar el gra d'ordi, i no la polzada, com l'unitat base del sistema anglés de mides llargues, del que varen derivar totes les demés unitats.[18] John Bouvier va registrar de forma similar en el seu diccionari de lleis de 1843 que el gra d'ordi era la mida fonamental.[19] Butler va observar, no obstant, que "[a]as the length of the barley-corn cannot be fixed, baix the inch according to this method will be uncertain", noting that a standard inch measure was now [i. és dir, en 1843] es conservava en la Cambra de Facenda, Guildhall, i eixa era la definició llegal de la polzada.[18]
George Long també es va referir a este punt en el seu Penny Cyclopædia de 1842, observant que les mides estàndar havien superat des de llavors la definició de la polzada del gra d'ordi, i que recuperar la mida de la polzada a partir de la seua definició original, en cas que es destruïra la mida estàndar, implicaria medir un gran número de grans d'ordi i prendre les seues llongituts miges. Va senyalar que este procés no recuperaria perfectament l'estàndart, ya que podria introduir errors d'entre una centèsima i una dècima de polzada en la definició d'una yarda.[20]
Abans de l'adopció de la yarda i lliura internacionals, s'utilisaven vàries definicions. En el Regne Unit i en la majoria dels països de la British Commonwealth, la polzada es definia en térmens d'Imperial Standard Yard. Estats Units va adoptar el factor de conversió 1 metro = 39,37 polzades per mig d'una llei de 1866. En 1893, Mendenhall va ordenar que la realisació física de la polzada es basara en els metros prototip internacionals números 21 i 27, que s'havien rebut de la CGPM, junt en el factor de conversió prèviament adoptat.[21]
Com a resultat de les definicions anteriors, la polzada nortamericana es va definir efectivament en 25,4000508 mm (en una temperatura de referència de 68 graus Fahrenheit) i la polzada britànica en 25,399977 mm (en una temperatura de referència de 62 graus Fahrenheit). Quan Carl Edvard Johansson va començar a fabricar blocs patró en polzades en 1912, el compromís de Johansson va ser fabricar blocs calibradores en un tamany nominal de 25,4 mm, en una temperatura de referència de 20 graus Celsius, en una precisió d'unes poques parts per milló d'abdós definicions oficials. Com els blocs de Johansson eren tan populars, es varen convertir en la norma de facto per als fabricants de tot lo món,[22][23] en atres fabricants de blocs de calibre seguint la definició de Johansson per mig de la producció de blocs dissenyats per a ser equivalents als seus.[24]
En 1930, el British Standards Institution va adoptar una polzada d'exactament 25,4 mm. l'American Standards Association va fer lo propi en 1933. En 1935, l'indústria de 16 països havia adoptat la "polzada industrial", tal i com va passar a conéixer-se,[25] respalant efectivament l'elecció pragmàtica de Johansson de la relació de conversió.[22]
En 1946, el Congrés Científic de la Commonwealth va recomanar l'adopció d'una yarda d'exactament 0,9144 metros en tota la Commonwealth britànica. Canadà ho va adoptar en 1951;[26][27] els Estats Units l'1 de juliol de 1959;[28][29][30] Austràlia en 1961,[31] efectiva l'1 de giner de 1964;[32] i el Regne Unit en 1963,[33] en vigor l'1 de giner de 1964.[34] Les noves normes donaven una polzada d'exactament 25. 4 mm, 1,7 millonèsimes de polzada més llarga que l'antiga polzada imperial i 2 millonèsimes de polzada més curta que l'antiga polzada nortamericana.[35]
Polzada romana
[editar | editar còdic]Com el peu romà valia 0,296 m, la polzada era de 24,6 mm.
Polzades espanyoles
[editar | editar còdic]En cada regne de la península ibèrica el peu era distint, de modo que la polzada també. El més estés era el peu castellà (peu de Burgos), ya que va passar a tota l'Amèrica espanyola, i equivalia a 27,86 cm, després la polzada era de 23,22 mm.
Polzada francesa
[editar | editar còdic]Aixina com el peu de París media 32,48 cm, la polzada equivalia a 27,07 mm.
Polzada anglosaxona
[editar | editar còdic]
És l'única polzada supervivent, Per a la polzada anglosaxona (en anglés inch), el seu símbol és in o ″. Actualment en Estats Units s'usa una polzada de 25,4 milímetros; també en atres països, com Panamà, en els que a pesar d'haver adoptat oficialment el Sistema Internacional, se seguixen usant mides anglosaxones.
La seua equivalència és:[36]
1 polzada = 2,54 centímetros = 0,0254 metros
1 metro = 39,37 polzades
El seu nom en anglés és inch, i el seu símbol és una comilla (”) o també l'abreviatura en anglés in.[37]
l'Acort Internacional sobre la Yarda i la Lliura de juliol de 1959 va definir la llongitut de la yarda internacional en els Estats Units i els països de la Mancomunidad de Nacions en exactament 0,9144 metros. En conseqüència, la polzada internacional es definix exactament igual a 25,4 milímetros. Esta era 2 ppm més curta que la definició anterior de EE. UU. i 1,7 ppm més llarga que la definició britànica anterior.[38]
L'acort de 1959 va concloure una série d'events passe a pas, desencadenats en particular per l'adopció per part de la British Standards Institution d'una polzada estàndar científica de 25,4 milímetros en 1930.
Per l'influència sobre tecnologia dels països anglosaxons, se seguix utilisant la polzada per a medir molts materials i aparats. Els eixemples més notables són les pantalles de plasma, els monitors d'ordenador, els neumàtics i les canonades. Per eixemple, en forma habitual certes canonades es medixen en 1/2" (12,7 mm), 3/4" (19 mm), 1" (25,4 mm). Eixa denominació és purament nominal en la majoria dels casos, puix les mides exactes de la canonada (exterior o interior) no coincidixen en la mida indicada (pels canvis de materials en que es fabriquen).[39]
Múltiples de la polzada
[editar | editar còdic]En el sistema anglosaxó d'unitats poden vore's els següents múltiples de la polzada:
1 peu (ft): 12 in 30,48 cm 1 yarda (yd): 3 ft 36 in 91,4 cm 1 braça: 2 yd 72 in 1,8288 m 1 cadena (ch): 22 yd 792 in 20,1168 m 1 furlong (fur): 10 ch 7920 in 201,168 m 1 milla (la meua): 8 fur 63 360 in 1,609344 km 1 llegua: 3 el meu 190 080 in 4,828032 km
Fracciones de polzada
[editar | editar còdic]Com la polzada comunament es dividix en mitats, les fraccions de polzada més comunes són:
- 1/2″ = 0,5
- 1/4″ = 0,25
- 1/8″ = 0,125
- 1/16″ = 0,0625
- 1/32″ = 0,03125
- 1/64″ = 0,015625
- 1/128″ = 0,0078125
Aixina que per eixemple 6/32″ es deuen reduir a la seua forma més senzilla, o siga 3/16″. Són molt manco comuns les precisió més allà d'1/64″ (per eixemple 1/128″).
Polzades decimals
[editar | editar còdic]En Estats Units també s'utilisen les milèsimes de polzada, generalment abreviades mil (sense punt) o mil. (en punt).
L'equivalència de la polzada també es presenta en forma decimal.
- 1/2″ = 0,5″
- 1/4″ = 0,25″
- 1/8″ = 0,125″
- 1/16″ = 0,0625″
- 1/32″ = 0,03125″
- 1/64″ = 0,015625″; d'ahí, el restant de les fraccions, per eixemple: 3/8″ = 0,375; o 63/64″ = 0,984375.
Depenent de la precisió que es necessite els llocs decimals apleguen a ser redonejats. Per eixemple, 3/16″=0,1875″ s'aplega a escriure 0,188″, la qual cosa és menys precís.
Polzades en instalacions de gas
[editar | editar còdic]Les rolls hidràuliques o neumàtiques (de gas) es medixen en polzades. Pero esta mida no es referix directament al diàmetro del roll, sino al diàmetro interior de la mànega o tubo a la qual es conectaria (és dir, el diàmetro de fluix útil del decorregut que circularà per l'interior). Inclús, ara ni tan sols representa este diàmetro, ya que quan es va implantar, la gruixa de les parets dels tubos era major que l'actual. Per la millora dels materials i a la dels mijos de fabricació, es varen fer de parets més primes, en menys material, pero com estava fixat el tamany dels rolls, es va mantindre inalterado el diàmetro exterior, aumentant l'interior. Per lo tant, en este cas no és una mida real, sino un diàmetro nominal.
En els països que ya han adoptat el SI, els rolls han passat a denominar-se en milímetros, que, com s'ha dit (es medix el diàmetro exterior), res tenen que vore en les mides en polzades, encara que els diàmetros nominals se seguixen usant en polzades.
En alguns països, els instaladors de gas o d'aigua generalment no es referixen a les encanyat en polzades, sino en dieciseisavos de polzada. Açò permet unificar els denominadors i facilitar les operacions matemàtiques.
Eixemples:
- Una encanyat d'1/4 de polzada es reescriu en denominador 16 i numerador 4, lo que produïx 4/16″ i es coneix com a «encanyat de 4».
- Una encanyat de 3/4 de polzada seria 12/16″ i es coneix com a «encanyat de 12».
- Una encanyat d'1 polzada es reduïx a 16/16″ i es coneix com a «encanyat de 16».
- Una encanyat d'1 1/4” es reduïx a 20/16″ i es coneix com a «encanyat de 20».
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Giménez, Mariano E. i Houghton, Eduardo Javier. Fonaments de la Cirugia Invasiva Mínima. Materials per a la Cirugia Percutánea abdominal. Capítul I-120 de F. Galindo i colab. Enciclopèdia Cirugia Digestiva. Pág. 5
- ↑ «Corpus of Contemporary American English». enumera 24.302 casos de polzada(s) en comparació a 1548 casos de centímetro(s) i 1343 casos de milímetro(s).
- ↑ «Llei de Pesos i Mides» (1985).
- ↑ «Llei de Pesos i Mides» (1 d'agost de 2014).. Unitats canadenques (5) Les unitats de mida canadenques són les establides i definides en l'Anex II, i els símbols i abreviatures corresponents són els afegitons de conformitat en el subapartat 6(1)(b)(ii).
- ↑ 5,0 5,1 «Nota orientativo sobre l'us d'unitats mètriques de mida per part del sector públic». UK: Department for Business Innovation and Skills (2007).
- ↑ «El Reglament sobre senyals de tràfic i instruccions generals de 2002 - N.º 3113 - Schedule 2 - Senyals reglamentàries». UK: The National Archives (2002).
- ↑ La guia de l'estudiant per al motor de locomotora, John Williams and Co, p. xi. «Un metro és igual a ... 30,371 polzades"»
- ↑ Parkinson, A C. Intermediate Engineering Drawing, sixth edició, p. 11. «El diàmetro major bàsic és en realitat 1,309 polzades.»
- ↑ (2003) Regna i Gents: La relació entre els pobles i regnes tardoantiguos i altomedievales en la transformació del món romà, BRILL, p. 33. ISBN 978-90-04-12524-7.
- ↑ Gif man þeoh þurhstingð, stice ghwilve vaig vore scillingas. Gife ofer ynce, scilling. æt twam yncum, twegen. ofer þry, iii scill.
- ↑ Wilkins, David (1871). Concilios i documents eclesiàstics relatius a Gran Bretanya i Irlanda: L'Iglésia anglesa durant el periodo anglosaxó: A.D. 595-1066., Oxford, UK: Clarendon Press, p. 48.
- ↑ Duncan, Otis Dudley (1984). Notes sobre medició social: històriques i crítiques, EE.UU.: Fundació Russell Sage, p. 87. ISBN 978-0-87154-219-9.
- ↑ 13,0 13,1 Klein, H. Arthur (1974). El món de les mides: obres mestres, misteris i embrollos de la metrologia, New York, US: Simon and Schuster. ISBN 9780671215651.
- ↑ (1999) L'Edat d'Or de Northumbria, UK: Sutton, pp. 310. ISBN 978-0-7509-1685-1.
- ↑ Williams, John (1867). «The civil arts - mensuration», The Traditionary Annals of the Cymry, Tenby, UK: R. Mason, pp. 243–245.
- ↑ (1789) Una proposta per a l'uniformitat de pesos i mides en Escòcia, imprés per a Peter Hill, p. 134.
- ↑ Canviant valors en l'Escòcia medieval: A Study of Prices, Money, and Weights and Measures, UK: Cambridge University Press, p. 113. ISBN 978-0-521-02709-0.
- ↑ 18,0 18,1 Butler, Charles (1814). Una introducció fàcil a les matemàtiques, Oxford, UK: Bartlett and Newman, pp. org/details/aneasyintroduct01butlgoog/page/n64 61.
- ↑ Bouvier, John (1843). T. & J. W. Johnson (ed.). , Philadelphia, US, pp. 188.
- ↑ Long, George (1842). , Londres, Regne Unit: Charles Knight & Co., p. 436.
- ↑ T. C. Mendenhall, Superintendente de Peses i Mides Estàndar. «Apèndix 6 a l'Informe corresponent a 1893 del Coast and Geodetic Survey».
- ↑ 22,0 22,1 «L'història dels blocs de medició». Mitutoyo Corporation.
- ↑ Gaillard, John. Normalisació Industrial i Normes Comercials Mensuals (en és), p. 293.
- ↑ Cochrane, Rexmond C. (1966). Medides per al Progrés. NIST Special Publication, isue 275. (en en), U.S. Government Printing Office, pp. 200.
- ↑ (1995) Metric Units in Engineering--going SI: How to Use the International Systems of Measurement Units (SI) to Solve Standard Engineering Problems, ASCE Publications, p. 265. ISBN 978-0-7844-0070-8.
- ↑ Howlett, L. E.. “Announcement on the International Yard and Pound”. Canadian Journal of Physics 37 (1): 84. doi:. Bibcode: 1959CaJPh..37...84H.
- ↑ (1957) Informe de la ... National Conference on Weights and Measures, US Department of Commerce, Bureau of Standards, pp. 45-6.
- ↑ «Refinement of Values for the Yard and the Pound». US Federal Register.
- ↑ Estats Units. Oficina Nacional de Normes (1959). Research Highlights of the National Bureau of Standards, Departament de Comerç de EE.UU., Oficina Nacional de Normes, p. 13.
- ↑ (1976) Normes de pesos i mides dels Estats Units: breu història, Dept. of Commerce, National Bureau of Standards : for ix by the Supt. of Docs., U.S. Govt. Print. Off., pp. 30-1.
- ↑ Statutory Rule No. 142.
- ↑ Australian Government ComLaw Weights and Measures (National Standards) Regulations - C2004L00578
- ↑ Weights and Measures Act of 1963.
- ↑ «Thoburn v Sunderland City Council [2002 EWHC 195 (Admin)]». Ingland and Wales High Court.
- ↑ «¿Sobre quina base una polzada equival exactament a 25,4 mm? ¿S'ha ajustat la polzada imperial per a donar este ajust exacte i, en cas afirmatiu, quàn?». Laboratori Nacional de Física.
- ↑ «in - Inch (polzada). Conversor d'unitats.». Consultat el 25 d'agost de 2018.
- ↑ «polzades, símbol». Consultat el 25 d'agost de 2018.
- ↑ «On what basis is one inch exactly equal to 25.4 mm? Has the imperial inch been adjusted to give this exact fit and if baix when?». National Physical Laboratory. Archivat des d'el original, el 2012-08-07.
- ↑ «¿Qué és una polzada i cóm s'usa en fontaneria?». Consultat el 25 d'agost de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pulgada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.