Sistema mètric decimal

Archiu:FourMetricInstruments.JPG

Sistema mètric decimal

Archiu:FourMetricInstruments. caps block 0

Quatre instruments calibrats en unitats mètriques.

El sistema mètric decimalés un sistema de mida que té per unitatés bàsiques el metro i el quilogram, en el qual els (sub)múltiples de les unitats d'una mateixa naturalea seguixen una escala decimal. Este sistema, ampliat i reformat, va donar lloc al Sistema Internacional d'Unitats.

Necessitat d'una mida universal

Va nàixer llegalment en França per decret del 13 de brumario de l'any XIX (4 de novembre de 1800) i, encara que varis països varen ser adoptant-ho progressivament, va ser implantat com a sistema universal pel Tractat del Metro (París, 1875) i confirmat per la primera Conferència General de Peses i Mides (París, 1889). Es pretenia buscar un sistema d'unitats únic per a tot lo món i aixina facilitar l'intercanvi científic, cultural, comercial, de senyes, etc. Fins a llavors cada país, inclús cada regió, tenia el seu propi sistema d'unitats, en els que, a sovint, una mateixa denominació representava un valor distint en llocs i époques diferents. Un eixemple és la vara, mida de llongitut que equival a 0,8359 m, si es tracta de la vara castellana, o a 0,7704 m, si es referix a la vara aragonesa.

Història

Artícul principal → Història del sistema mètric.

Des de les albors de la humanitat es va vore la necessitat de dispondre d'un sistema de mides per als intercanvis. És fàcil contar gallines o cabres, pero no és tan fàcil contar grans de blat o medir l'oli i, aixina, varen nàixer les primeres unitats de pes i de capacitat. També, en l'aparició de la propietat de les terres o la construcció d'edificis suntuosos va resultar necessari medir llongituts i superfícies. Segons estudis científics les unitats de mida varen escomençar a utilisar-se cap a l'any 5000 a. C.

Els egipcíacs varen prendre dimensions del cos humà com a base per a les unitats de llongitut, tals com: les llongituts dels gobanellas, peus, màs o dits. El colze, la distància del qual és la que hi ha des del colze fins a la punta del dit cor de la mà, va ser l'unitat de llongitut més utilisada en l'antiguetat, de tal forma que el colze real egipcíac és l'unitat de llongitut normalisada més antiga coneguda. El colze va ser heretat per grecs i romans, encara que no coincidien en les seues llongituts.

Els intercanvis de mercaderies podien supondre problemes de convivència si no hi havia un sistema de mides acceptat per tots. Per això, i per a facilitar els intercanvis, els governants intentaven fixar els patrons de les unitats de mida, conseguint-se que alguns d'ells perduraren durant molt temps. En Espanya, Toledo, va rebre d'Alfonso l'Sabio, la primitiva vara castellana = 3 peus romans (que diferia en un 1/4 llínea, una miqueta menys d'1/2 milímetro, en la de Burgos). Valéncia, va rebre de dò Jaime, el Conquistador, la vara de 3 peus romans. Felipe II, en juny de 1568, va dictar una orde per a que es reconeguera com a vara castellana la de Burgos, i en eixe valor va aplegar a les Índies i s'han mantingut fins fa poc, pero lo cert és que no va conseguir impondre-les en el restant dels seus regnes, ni tan sols en la península. En 1746, Fernando VI va ordenar l'us de la vara de Burgos, ya que 7 dels seus peus equivalien a la toesa de París.

Fins a el XIX proliferaven els distints sistemes de medició, lo que suponia en freqüència conflictes entre mercaderés, ciutadàs i els funcionaris del fisc. A mida que s'estenia per Europa l'intercanvi de mercaderies, els poders polítics varen apreciar la possibilitat de que es normalisara un sistema de mides per a tot el continent (i Amèrica) que per llavors es considerava "tot lo món", que "normalisara" els intercanvis del comerç i l'indústria.

Per un atre costat els científics necessitaven també un sistema universal, molt més ampli, que permetera l'intercanvi de les experiències realisades en qualsevol país, sense tindre que convertir les unitats d'un atre país a les del propi quan volien reproduir un experiment científic; per a acostar-se a eixe ideal, per eixemple, varen crear el concepte de densitat, que relacionava el pes d'un volum de qualsevol matèria en el del mateix volum d'aigua pura lo que resultava una unitat adimensional, independent de les unitats utilisades.

Primers intents d'un sistema d'unitats universal

Archiu:Wilkins An Essay towards a real.jpg

Portada de An Essay Towards A Real Character and a Philosophical Language, de John Wilkins.

En 1585, el matemàtic belga Simon Stevin emfatisa l'importància de medir en decimals en el seu fullet titulat "De Thiende". El fullet de Stevin predia que un dia, el món utilisaria decimals en la medició estàndar.

La primera tentativa notòria d'establir un sistema d'unitats universal (és dir, fundat en fenomens físics reproduibles) és sense dubte la de John Wilkins, un científic anglés membre de la Royal Society que, en 1668, va definir una llongitut i un volum universals i després una massa universal (la de la cantitat d'aigua de pluja continguda en una gaveta de costat igual a l'unitat de llongitut). La llongitut presa va ser aproximadament la d'un péndola simple que el seu semiperiodo d'oscilacions chicotetes és igual a un segon i que va fer coincidir en la de 38 polzades de Prusia (993,7 mm).

Cap a 1670, un religiós de Lió, Gabriel Mouton, va propondre una unitat basada en la mida del meridiano terrestre i va definir també una série de múltiples i submúltiplos basat en un sistema decimal.

En 1675 el científic italià Tito Livio Burattini renombra la mida universal de Wilkins, metro (en grec, mida) i pren per definició exacta la de la péndola descrita abans (i no la de 38 polzades de Prusia), aplegant a una llongitut de 993,9 mm. Pero este valor depén de l'acceleració de la gravetat i vària llaugerament d'un lloc a un atre.

Luis XVI de França, va encarregar a un grup de científics (entre els que estava Lavoisier) estudiar les possibilitats d'un nou sistema de mides, comissió que va propondre com a unitat de llongitut el metro i de pes el greu (de gravetat) (dividit en 1000 grams). Els seus treballs varen assentar les bases per a la creació del sistema mètric decimal. Lavoisier va aplegar a dir d'ell que «res més gran ni més sublim ha eixit de les mans de l'home que el sistema mètric decimal».^{cita requerida}

Archiu:Systeme-Metrique.jpg

Gravat en fusta, de 1800, que mostra les noves unitats decimals que varen ser les llegals en França des del 4 de novembre de 1800.

La Revolució francesa i el naiximent del sistema mètric

El sistema mètric decimal va ser introduït durant la Revolució francesa, en el seu esforç per canviar absolutament totes les institucions de la vella societat seguint models racionals. Fins a llavors, els patrons de mides i pesos variaven notablement d'un país a un atre i inclús dins d'un país d'una regió a una atra la qual cosa ocasionava moltes confusions i inclús trampes en usar-se per a diferents medicions els mateixos noms tal com ha ocorregut en la llegua, la milla, la lliura, el peu, la polzada, etcétera.

Encara que ya en la monarquia es varen escomençar estudis per a establir un nou sistema, en 1790 l'Assamblea Nacional es pronuncia, a proposta de Talleyrand, aconsellat per Condorcet, per la creació d'un sistema d'unitats estable, uniforme i senzill i elegix l'unitat de llongitut de Burattini com a unitat bàsica. Ya comprovat que la llongitut d'una péndola que oscila en un segon, varia depenent del lloc a on es trobe, en 1793 i provisionalment, s'elegix com a unitat la diezmillonésima part del quadrant del meridiano terrestre. S'encarrega a dos científics, Delambre i Méchain fer les medicions geodèsiques necessàries (vore medició de l'arc de meridiano de Delambre i Méchain), lo que, en la colaboració de l'espanyol Gabriel Ciscar, faran durant sèt anys. Es va decidir medir la llongitut del meridiano que va des de la torre del fort en Montjuīc, en Barcelona a Dunkerque, que era el segment més llarc sobre terra i casi totalment dins de territori francés. A pesar de que durant el procés de medició es varen produir hostilitats ocasionals entre França i Espanya —com la guerra del Rosselló—, el desenroll del nou sistema de mides es va considerar de tal importància que el grup de medició francés va ser escoltat per tropes espanyoles dins d'Espanya a fi d'assegurar la continuïtat de la medició.

A partir del metro es varen definir les unitats de volum —el litro, igual a un decímetro cúbic—, de pes —el greu igual al d'un litro d'aigua destilada— i de superfície —el àrea, igual a un quadrat de 10 m, o 1 dam, de costat—: es va crear aixina el sistema mètric decimal. Eixe mateix any la Convenció Nacional va ordenar la construcció de patrons per al metro i el greu.

L'Assamblea va invitar a varis països a participar en l'establiment del nou sistema pero, donat el rebuig del restant de les nacions al règim revolucionari francés, l'Assamblea es va quedar sola i, si be va acceptar el metro, no li va agradar el nom de greu —el nom del qual estava relacionat en l'abolit títul de comte en certa forma— i es va preferir la denominació de gram. Varen trobar llavors el problema de que fer un gram-patró no era pràctic, per menut, i esta és la raó «històrica» per la que una unitat bàsica inclou en el seu nom el prefix d'un múltiple.

Els patrons del metro i del quilogram, en platí, prevists pels decrets de la convenció nacional —i presenciada per funcionaris del govern francés, de varis països invitats i molts dels més renombrados sabio de l'época—, es varen depositar en els Archius Nacionals el 4 de mesidor de l'any VII (22 de juny de 1799) en lo que es considera habitualment com l'acte fundacional del sistema mètric.

Creat per llei en 1795, el sistema mètric es fa obligatori en França en el seu quint aniversari per decret del 13 de brumario de l'any IX (4 de novembre de 1800), prohibint l'ocupació de qualsevol atre sistema.

Napoleón, que va abolir el calendari republicà quan va aplegar al poder, no es va atrevir en el sistema mètric, encara que no fòra del seu gust, com ho demostra este fragment de les seues Memòries escrites en Santa Elena:

La necessitat d'uniformar els pesos i mides s'ha sentit en tots els sigles; els Estats Generals ho han dit vàries voltes […] La llei d'este assunt era tan senzilla que podia redactar-se en 24 hores […] Solament era necessari fer comuns en totes les províncies les unitats de pesos i mides de la ciutat de París […] Es va consultar a geómetras i matemàtics per a un assunt que era qüestió exclusiva de l'administració. Varen pensar que l'unitat de pesos i mides devia deduir-se de l'orde natural, per a que poguera ser adoptada per totes les nacions […] Des d'eixe moment es va posar en vigor una nova unitat que no quadrava en els reglaments de l'administració pública, ni en els sistemes de mida de totes les arts […] No existia la ventaja de que este sistema s'estenguera a tot l'univers; qüestió que era ademés impossible: l'esperit nacional dels Anglesos i dels Alemans es va opondre […] No obstant es va sacrificar a unes abstracció i unes esperances vanes el be de les generacions presents […] Els sabio varen concebre una atra idea estranya al bon funcionament de l'unitat de pes i mida; varen adoptar la numeració decimal […] varen suprimir tots els número complejo. Res és més alié a l'organisació de l'esperit, de la memòria i de l'imaginació […] Per a terminar es varen servir de raïls gregues, lo que va aumentar les complicacions: estes denominacions, que podien ser útils per als sabio, no eren bones per al poble […] És atormentar al poble en fruslerías

El sistema mètric original

Objectiu i característiques

L'objectiu del sistema mètric decimal és l'unificació i racionalisació de les unitats de medició, i dels seus múltiples i submúltiplos. Les característiques que deuen posseir dites unitats: neutralitat, universalitat, ser pràctiques i fàcilment reproduibles.

Archiu:Kilometre definition.svg

En el seu orige, el metro es va definir com la diezmillonésima part de l'arc del meridiano terrestre que va del pol nort al equador.

Magnituts bàsiques i derivades

El sistema mètric original tenia dos magnituts bàsiques i d'elles naixien atres magnituts derivades:

• Com a unitat de mida de llongitut es va adoptar el metro (del grec: mida), definit com la diezmillonésima part del quadrant del meridiano terrestre, el patró del qual es va reproduir en una barra de platí.

• Com a mida de pes es va adoptar el quilogram, definit a partir del pes d'un decímetro cúbic (dm³) d'aigua pura a la seua densitat màxima (uns 4 °C) i materialisat en un quilogram patró, de forma cilíndrica i també de platí.

D'estes magnituts bàsiques es varen derivar unes atres, dependents de les bàsiques:

• Unitat de volum de líquits: el litro, equivalent a un decímetro cúbic (1 dm³) .
• Unitat de volum de sòlits: l'estéreo, igual a una gaveta d'un metro de costat (1 m³).
• Unitat de superfície: l'àrea, equivalent a un quadrat de dèu metros de costat (1 dam²).
• Ademés, es va introduir en França una nova moneda nacional, el franc, equivalent a 4,5 g d'argent fi, que també era decimal (dividit en cent cèntims).

Prefixos iguals per a totes les magnituts

Un atre problema dels sistemes antics de mida era que s'ampraven múltiples i submúltiplos no decimals i en noms distints, que complicaven els contes; aixina que es varen adoptar també els múltiples i submúltiplos decimals (d'ahí que duga el nom de sistema mètric decimal) , anteponent un prefix al nom de l'unitat, i un sistema de notacions per a amprar-los. Els múltiples inicials varen ser: deca per a 10 voltes, hecto per a 100 voltes, quilo per a 1000 voltes i miria per a 10 000 voltes, i els submúltiplos: deci per a 0,1; centi per a 0,01 i mili per a 0,001. En els símbols, a l'unitat se li anteponia l'inicial del multiplicador, en mayúscules per als múltiples i en minúscules per als submúltiplos. Molt més vesprada, i conforme varen aparéixer noves necessitats es varen adoptar atres prefixos per a múltiples majors i per a submúltiplos menors.

Archiu:Metrication by year map.svg

Països segons la seua data d'adopció del sistema mètric decimal.

Despuix de la Revolució

Despuix de la Restauració de 1814, el sistema mètric és abolit en França. No obstant, en agost de 1814, Portugal va adoptar oficialment el sistema, pero en els noms de les unitats substituïdes per les traduccions portugueses. En este sistema les unitats bàsiques eren la mão-travessa (mà) = 1 decímetro (10 mão-travessa = 1 vara = 1 metro), el canada = 1 litro i la lliura (lliura) = 1 quilogram.

També, el Regne Unit dels Països Baixos (que per llavors reunia els països del futur Benelux) ho adopta en 1817, per iniciativa del seu rei Guillermo I, i també usant noms anteriors. Per eixemple, el centímetro es va cridar duin (dit), la ons (onça) es va fer de 100 grams i aixina successivament. Tretze anys despuix la Revolució de 1830 lo reintroduce en França.

Mentrestant, els científics treballaven en l'ampliació del sistema per als seus fins. En 1832, Gauss propugna l'aplicació del sistema mètric, associant el segon, en un sistema decimal basat en centímetro, gram i segon. En la década de 1860 Maxwell i Thomson varen treballar en estes mides en electricitat i magnetisme en l'Associació Britànica per a l'Alvanç de la Ciència (BAAS, de l'anglés British Association for the Advancement of Science; ara BA). Varen experimentar les regles de formació d'un sistema format per unitats bàsiques i unitats derivades. En 1874 la BAAS va establir el sistema CGS (centímetro, gram, segon).

L'Unió Monetària Llatina

Artícul principal → Unió Monetària Llatina.

Dins de la mateixa idea de internacionalizar les unitats, en 1865 una série de països va adaptar les seues monedes a la mateixa equivalència per a facilitar els intercanvis. França, Bèlgica, Itàlia i Suïssa formen l'Unió Monetària Llatina a la que s'uniran Espanya i Grècia en 1868 i més vesprada atres nacions, aplegant fins a cinquanta.^{cita requerida} Les monedes d'estos països es basarien en una unitat normalisada de 4,5 grams d'argent o 0,290322 grams d'or (equivalents al franc francés del sistema mètric decimal de 1800) i decimalizadas, que podrien circular per tots els països.

Les fluctuacions dels valors dels metals i de les distintes economies nacionals, aixina com l'abandó del patró ore, varen fer difícil el manteniment de l'Unió des de la Primera Guerra Mundial, i finalment va desaparéixer totalment en 1927.

Convenció del Metro

Artícul principal → Convenció del Metro.

A lo llarc de el XIX, el sistema mètric escomença a ser acceptat per prou països, pero el principi de la seua implantació universal comença despuix de la firma de la Convenció del Metro (1875); això sí, com s'ha dit, solament en fins comercials i industrials. A partir de llavors atres científics varen escomençar a treballar en un sistema similar a el CGS, pero en el metro, quilogram i segon com a unitats fonamentals (sistema MKS).

Evolució posterior

En la Convenció del Metro (1875) es va aplegar a la conclusió de que el perfeccionament dels sistemes de medició tant del tamany de la Terra com de les propietats de l'aigua mostraven discrepàncies en els patrons. La Revolució Industrial havia escomençat feya un sigle i la normalisació de les peces mecàniques, fonamentalment tornells i femelles, era de la major importància i esta depenia de medicions precises. A pesar de que les discrepàncies que hagueren quedat totalment emmaixquerades en les tolerància de fabricació de l'época, canviar els patrons de mida per a ajustar-se a les noves medicions no haguera segut pràctic, especialment quan nous i millors instruments acabarien trobant atres valors cada volta més precisos. Per això es va decidir trencar en la relació que existia entre els patrons i les seues fonts naturals, de tal forma que els patrons en sí es varen convertir en la base del sistema i varen permanéixer com a tals fins a 1960, any en el que el metro va ser redefinit en funció de propietats físiques i més vesprada, en 1983, la XVII Conferència General, celebrada en París fa una nova definició del metro, com la distància recorreguda per la llum en el buit durant 1/299 792 458 segon. D'esta forma, el metro va recobrar la seua relació en un fenomen natural, esta volta realment immutable i universal.

En la XIII Conferència General, de 1967, es va canviar la definició de segon com la duració de 9 192 631 770 oscilacions de la radiació emesa en la transició entre els dos nivells hiperfinos de l'estat fonamental del isòtop 133 de l'àtom de cesi (¹³³Cs), a una temperatura de 0 K. El patró del quilogram, no obstant, s'ha resistit a trobar una nova definició, a pesar dels esforços dels científics, i permaneix formalment definit basant-se en el patró que ya té dos sigles d'antiguetat.

S'ha propost una nova definició de totes les unitats en la CGPM de 2011, que inclou una definició del quilogram; a falta d'algunes precisió tècniques, s'esperava aprovar en la XXV Conferència General que es va celebrar en 2014, pero la decisió va ser posposta a la següent conferència general, per falta de definició exacta de les constants requerides.

Magnituts del sistema MKS

Despuix de les diverses vicissituts relatades més dalt, en el sistema mètric decimal (ampliat a sistema MKS), varen quedar tres magnituts bàsiques: llongitut, pes (o massa) i temps (LMT) i vàries derivades:

• Com a unitat de mida de llongitut es va adoptar el metro (del grec: mida), definit originalment com la diezmillonésima part del quadrant del meridiano terrestre, es va convertir en la llongitut d'una barra de platí iridiado, el patró original del qual es va depositar en París i es va fer una còpia per a cada u dels vint països firmants de l'acort.
• Com a mida de pes (que més vesprada seria de massa) es va adoptar el quilogram, definit originalment a partir del pes d'un decímetro cúbic (dm³) d'aigua pura a la seua densitat màxima (uns 4 °C), que es va materialisar en una peça de platí iridiado que servix com a quilogram patró. Com en el cas anterior, l'original es va depositar en París i es va fer una còpia per a cada u dels vint països firmants de l'acort. Esta definició ha seguit vigent fins fa poc. En 1901, es varen distinguir els conceptes de pes i massa i el quilogram va passar a ser l'unitat de massa exclusivament.
• Com a mida del temps es va adoptar el segon, definit inicialment (fins a 1967) com la ochentaiseismilcuatrocientosava part (1/86 400) del dia solar mig entre els anys 1750 i 1890.

Evolució del sistema MKS

En la década de 1880, la BA i el Congrés Internacional de l'Electricitat, antecessor de la Comissió Electrotécnica Internacional, treballen sobre un sistema d'unitats pràctiques entre les que figuraven l'ohm, el volt i l'amperi.

En 1901 Giorgi va propondre a l'Associació Electrotécnica Italiana el sistema d'unitats que du el seu nom, sumant a el MKS les unitats elèctriques, i adoptat en 1935 per la Comissió Electrotécnica Internacional (IEC) com a sistema MKSΩ (metro, quilogram segon, ohm). Esta proposta va ser discutida en les organisacions internacionals, entre elles, l'Unió Internacional de Física Pura i Aplicada (IUPAP) i la Comissió Electrotécnica Internacional (IEC) i es va aplegar, en 1946 a l'adopció per el CIPM del sistema MKSA, basat en el metro, el quilogram, el segon i l'amperi. En 1954, despuix d'una enquesta feta per el BIPM des de 1948, la X Conferència General comença l'adopció oficial d'atres unitats bàsiques suplementàries: el kelvin i la canela. És l'orige de l'actual Sistema Internacional d'Unitats.

Mentrestant, les diverses tècniques havien anat creant les seues pròpies unitats, adequades als treballs de l'especialitat, lo que generava una série d'unitats que, encara que relacionades entre sí i en el sistema mètric per relacions numèriques fixes, eren distintes. Per eixemple, la potència es media en les tècniques d'electricitat en el vat (W), en calor per la kilocaloría per hora (kcal/h) i en mecànica pel cavall de vapor (CV). En això es formava un atre sistema variopinto que es va donar en cridar, encara que mai va ser adoptat oficialment, Sistema Tècnic d'Unitats.

Per un atre costat, la CGPM, va distinguir les unitats de pes i massa, creant una nova unitat per al pes o la força, com a unitat derivada, i en 1946, la VIII Conferència (CGPM), resolució 2, va normalisar l'unitat de força del sistema MKS d'unitats com la força necessària per a proporcionar una acceleració d'1 m/s² a un objecte d'1 kg de massa. La IX CGPM, de 1948, va adoptar per a ella el nom de "newton" en la seua resolució 7. En eixa mateixa conferència es va adoptar el nom de Sistema pràctic d'unitats de mida per al conjunt de totes les unitats definides fins a eixe moment.

Sistema Internacional d'Unitats (SI)

Artícul principal → Sistema Internacional d'Unitats.

Archiu:Ilustración sistema métrico decimal diccionario Calleja 1909.jpg

Ilustració del sistema mètric decimal en el Diccionari manual enciclopèdic ilustrat, de Manuel Rodríguez-Navas i Carrasco, editat per Saturnino Calleja en 1909.

El sistema mètric original es va adoptar internacionalment en la 1.ª Conferència General de Peses i Mides de 1889. En la 6.ª Conferència General (1921), es va revisar la Convenció del Metro i la Conferència es va declarar competent per a la definició d'atres unitats de mida, que englobara els interessos del comerç, de l'indústria i de la ciència. Els treballs de les diferents comissions durant eixos anys, varen crear un conjunt d'unitats, i en la 9ª CGPM, de 1948, es va adoptar per al conjunt el nom de Sistema pràctic d'unitats de mida que, finalment, en la 11.ª Conferència General de 1960, va ser renombrado com Sistema Internacional d'Unitats. Actualment, aproximadament el 95% de la població mundial viu en països en els quals s'usa el sistema mètric i els seus derivats (en la versió Sistema Internacional d'Unitats).

Característiques del sistema mètric decimal

Neutral i universal

Les unitats d'époques anteriors es derivaven del llarc del peu d'algun governant i a voltes canviaven despuix de la seua successió. Les noves unitats no haurien de dependre de tals circumstàncies nacionals, locals o temporals.

Els creadors del sistema mètric decimal volien que fora lo més neutral possible per a facilitar el seu més àmplia adopció. Quan s'estava desenrollant el sistema mètric, França utilisava el calendari republicà que ya començava a caure en desús i va anar finalment abolit en 1806 per dos fallos fonamentals de disseny: les dates es contaven a partir del dia de la proclamació de la Primera República Francesa i els noms dels mesos es basaven en events purament locals com brumaire (brumoso) o nivose (nevat), condicions locals que no es donaven ni tan sols en la totalitat del territori francés.

Pràctic

Les noves unitats de mida deurien ser propenques a valors d'us corrent en aquell llavors. Era de supondre que el metro -propenc a la vara o yarda- hauria de ser més popular que la fallanca hora decimal del calendari republicà francés.

Unitats reproduibles

Originalment les unitats base s'havien derivat del llarc d'un segment de meridiano terrestre i la massa de certa cantitat d'aigua. L'idea inicial era que qualsevol laboratori poguera reproduir-les, encara que medir un arc de meridiano no anara una llabor fàcil. Per això es varen descartar, com a base de la mida de llongitut, el llarc d'un péndola d'un cert periodo, puix varia en la latitut i això hauria obligat a definir una certa latitut o el llarc d'un segment del equador, en lloc d'un segment d'un meridiano qualsevol, puix no tots els països tenen accés a qualsevol latitut, pero des de la Convenció del Metro (1875) les mides es varen independisar del seu orige i depenien dels patrons de mida corresponents; cada país firmant tenia una còpia de l'original i es distribuïen còpies d'ells. D'esta manera la norma era depenent dels patrons originals, i tots els països referien els seus patrons al patró de l'Organisme (l'Oficina Internacional de Peses i Mides) que conservava els originals.

En el temps, es va tornar a l'idea original de que devien ser reproduibles, sense dependre dels patrons físics, i els científics han establit definicions de casi totes les unitats bàsiques (a excepció del quilogram, fins fa poc) de tal forma que, qualsevol laboratori equipat adequadament, poguera fer els seus models propis.

Múltiples decimals

Tots els múltiples i submúltiplos de les unitats bàsiques serien potències decimals. Ni les fraccions serien per mitats, com és el cas actualment en les fraccions de polzada, ni els múltiples tindrien relacions diferents de potències de dèu, tal com és el cas del peu que equival a dotze polzades. cal destacar que la decimalización se seguix imponent encara en països que utilisen atres bases de mida, tal com ha segut el cas de la decimalización de la lliura, tant la britànica com l'irlandesa en 1971, o l'encara més recent (2000-2001) decimalización de les fraccions en els preus de les accions en les bosses de valors dels Estats Units.

Encara que no apareix en el decret del sistema mètric, també es va definir una unitat de base decimal per a la mida d'ànguls, el gon o grad en el qual l'àngul recte es dividix en 100 gons en lloc dels 90 del sistema sexagesimal, i a on cada gon es dividix en 100 minuts i cada minut en 100 segons. De fet, el quilómetro és la llongitut d'un arc de meridiano terrestre que comprén un minut (d'un gon de latitut) i la medició de l'arc de meridiano entre Dunquerque i Barcelona es va fer en instruments graduats en gons. Açò és similar a la definició d'una milla nàutica, que és la llongitut d'un arc d'un minut sexagesimal de latitut.

Al contrari, el sistema mètric no va definir cap unitat decimal de mida de temps, puix açò formava part del calendari republicà en el qual un dia es dividia en 10 hores i va caure en desús junt en est.

Prefixos comuns

Totes les unitats derivades haurien d'usar un mateix conjunt de prefixos per a indicar cada múltiple. Per eixemple, quilo s'usaria tant per a múltiples de pes (quilogram) com de llongitut (quilómetro) en abdós casos indicant 1000 unitats base.

Adopció del sistema

Archiu:Metric and imperial systems (2019).svg

Països que utilisen els sistemes mètric, imperial i el tradicional de EE. UU. (2019).

Casi tots els països europeus ho varen adoptar poc a poc, pero el Regne Unit s'ha resistit durant molt temps, aixina com els Estats Units, que han conservat fins a molt recentment les seues unitats de mida tradicionals.

El Regne Unit és un cas curiós perque, mentres les nacions continentals anaven adoptant el sistema mètric, va fer un esforç d'unificació de les seues unitats de mida tradicionals, fins a llavors distintes de regió a regió, com en el restant del món; llavors, va impondre el cridat sistema imperial (1824). Per un atre costat, els seus científics varen ser pioners en establir un sistema més complet d'unitats, basat en el sistema mètric, en mires més àmplies que el comerç i l'indústria, el sistema CGS, i poc més vesprada va adoptar oficialment el sistema mètric, en 1884, sense que fins ara hagen canviat molts dels usos de les unitats de mida tradicionals. Per la seua banda els Estats Units, despuix de la seua independència, també varen fer un esforç d'unificació de les seues mides tradicionals (en teoria iguals a les angleses), pero definint les unitats de modo que algunes de les unitats de mida imperials són distintes a les dels Estats Units.

• Argentina va adoptar el "Sistema Mètric Decimal de Pesos i Mides" per Llei N° 52 del 4 de setembre de 1863 baixe la presidència de Bartolomé Mitre. Per esta mateixa llei es va crear també la "Oficina Nacional de Peses i Mides" com a organisme d'aplicació de dita norma. Més vesprada (en 1957) es va crear l'Institut Nacional de Tecnologia Industrial (INTI) que dins de les seues funcions té la de ser el "Institut Nacional de Metrologia". Com a conseqüència del treball d'esta institució (i de la llavors "Secretaria d'Estat de Comerç"), el 2 de març de 1972 es promulga la Llei N° 19511 per la que s'instituïx el Sistema Mètric Llegal Argentí (SIMELA) basat en el Sistema Internacional de Mides de la Conferència General de Peses i Mides, i que conta en l'agregat d'atres unitats de mida de les que no es podia prescindir.
• Chile va adoptar el sistema mètric decimal el 29 de giner de 1848 segons la Llei de Pesos i Mides.
• Colòmbia ho va adoptar per llei del 8 de juny de 1853.
• Espanya, el metro es va adoptar com a unitat fonamental de llongitut per la Llei del 19 de juliol de 1849. Eixe any es va crear a l'efecte un orgue consultiu del Govern, la Comissió de Pesos i Mides els treballs de les quals varen donar lloc a les equivalència entre les peses i mides espanyoles i el sistema mètric. Es varen publicar tals equivalència per Real Orde de 9 de decembre de 1852. Finalment, el Real Decret de 14 de novembre de 1879 va establir l'obligatorietat del sistema decimal a partir de juliol de 1880.
• Mèxic es va unir al Tractat del Metro, el 30 de decembre de 1890.
• Veneçola va adoptar este sistema per llei el 13 de febrer de 1857.

En el temps, els distints països varen ser adoptant el sistema, ya en la seua versió Sistema Internacional d'Unitats. Únicament no ho ha adoptat oficialment Estats Units. Tant Llibèria com Birmània utilisaven atres sistemes pero els seus respectius governs han iniciat l'adopció cada volta més àmplia del sistema mètric. El comerç internacional ho realisen en unitats mètriques de la mateixa manera que gran part del comerç intern, abandonant aixina el vell sistema.Pese a que Estats Units no ha adoptat oficialment el sistema mètric —l'us del qual és llegal en el país des de 1866—, este s'ensenya en moltes escoles i s'ha anat implantant de forma voluntària en moltes àrees, com en el camp de la ciència, la tecnologia i part de l'indústria manufacturera, com la dels automòvils o la de la maquinària pesada, que es varen passar al sistema mètric a partir dels anys 1970.

Vore també

• Convenció del Metro
• Metrificación
• Prefixos del Sistema Internacional
• sistema anglosaxó d'unitats
• sistema d'unitats
• Sistema Cegesimal d'Unitats
• Sistema Internacional d'Unitats
• Sistema Tècnic d'Unitats

Bibliografia

• Història del Sistema Mètric Decimal. Pàgina 227
• (1992).Quaderns d'estudis empresarials.(2)

57-86.ISSN 1131-6985.

• (2024).i-medida.(23)ISSN 2341-1821.