Unitats de mida en l'Antic Egipte

Regla de colze real en el nom del rei Amenofis II, fusta dorada, Imperi Nou, dinastia XVIII, 1427–1401 a. C., de la tomba de Kha i Merit (TT8). Museu Egizio, Torí (S. 8647).

Les unitats de mida en l'Antic Egipte es varen utilisar des de les primeres dinasties. Les havia de llongitut, superfície, volum, pese i temps. S'han trobat molts documents de contabilitat en papir, ya que els escrigues tenien com a tasca contabilisar la collita, censar ganado, cotejar el nivell màxim anual del riu Nilo (per al càlcul dels imposts) i registrar les àreas de les superfícies de les parceles, per a poder restaurar els llímits i demarcar les terres agrícoles que l'inundació del Nilo desdibuixava cada any.

Peses i mides del Antic Egipte.
Colze egipcíac: meh. XIV Louvre.

Unitats de llongitut

Regla de colze plegable, Imperi Nou, dinastia XVIII, 1425–1353 a. C., de la tomba de Kha i Merit (TT8), Deir el-Medina. Museu Egizio, Torí (S. 8391).

La principal unitat de mida llineal es coneix com a colze real i en l'II i IV dinasties era equivalent a 0,524 m de llongitut. Es dividia en 28 dits d'1,87 cm, donant lloc a moltes atres submedidas. Per eixemple, el pam de quatre dits, que a la seua volta era la sèptima part del colze.

Esta unitat de mida s'ha utilisat des d'a lo manco la III dinastia egipcíaca, al voltant de l'any 2700 a. C. Han perdurat molts eixemplars de colze; alguns d'ells es varen elaborar com a unitats de mida ceremoniales que es conservaven en els temples. Una mostra exacta d'esta mida pot observar-se en la cambra real de la Gran Piràmide de Guiza, obra mestra de sillería en granit l'esgambi del qual és de 10 Colzes Reals (5,24 m) i la seua llongitut és de 20 colzes reals (10,48 m).

Cap a l'any 600 a. C., durant la dinastia XXVI, s'introduïx una important reforma per a unificar vàries miges. Desapareix el colze curt i s'instaura el cridat colze reformat, equivalent a l'antic colze real.

Unitats de llongitut

Nom	equivalència	llongitut	jeroglífic	translit.	trancrip.
dit		1,86 a 1,88 cm III,IV Dinastia:1,87 cm	<Ferixc> -.-D50-</Ferixc>	ḏb‘	dyeba
pam	4 dits	7,49 cm	<Ferixc> Szp:p-N11 </Ferixc>	šsp	shesep
mane	5 dits	9,36 cm		drt	deret
puny	6 dits	11,23 cm		ȝmm	amem
doble pam	8 dits o 2 pams	14,97 cm
menut lapsus	12 dits o 3 pams	22,46 cm		spd	seped
gran lapsus	14 dits	26,20 cm
colze sagrat	16 dits o 4 pams	29,94 cm		bw	bu
colze remen	20 dits o 5 pams	37,43 cm		rmn	remen
colze curt	24 dits o 6 pams	44,91 cm	<Ferixc> D42-G37 </Ferixc>	mḥ šrr	meh sherer
Colze Real egipcíac o colze llarc	28 dits o 7 pams	52,36 a 52,64 cm III,IV Dinastia:52,40 cm	<Ferixc> M23-t:D42 </Ferixc>	mḥ nsw	meh nesu
Sistema uncial
polzada	1/12 de colze sagrat	2,5 cm
puny		9,98 cm
colze sagrat	3 punys	29,94 cm
canya	7 punys	69,9 cm
braça	18 punys	1,80 m
vara	10 braces	18,0 m		hȝyt mḥ	hayt meh
jet, vara de corda	100 colzes reals	52,4 m	<Ferixc> M3:X1*Z1 </Ferixc>	ḫt	jet
ric, hora de marcha	20.000 colzes reals	10.480 m	<ferixc>M17-X1:D21-G43-N35B-N36:N21*Z1</ferixc>	itrw	iteru

Unitats de superfície

L'unitat de superfície bàsica era el sechat (arura en grec), equivalent a un quadrat 100 colzes de costat, és dir, 10 000 colzes quadrats.

Unitats de superfície

Nom	equivalència	superfície	jeroglífic	translit.	trancrip.
sechat (arura)	10 000 colzes quadrats	2735,29 m²	<ferixc> S29-V13:V2-X1:O39 </ferixc>	sṯȝ.t	sechat
remen	1/2 sechat 5000 colzes quadrats	1367,65 m²	<ferixc> D41 </ferixc>	rmn	remen
sa	1/8 sechat 1250 colzes quadrats	341,91 m²	<ferixc> G38 </ferixc>	sȝ	sa
ja	1/10 sechat 1000 colzes quadrats	273,53 m²	<ferixc> M12 </ferixc>	ḫȝ	ja
mej o colze de terra	1/100 sechat 100 colzes quadrats	27,35 m²	<ferixc> D36 </ferixc>	mḥ	mej
múltiples
jat	10 sechat 100 000 colzes quadrats	27 352,90 m²	<ferixc> V28-G1-X1:N37-M12 </ferixc>	ḫȝt	jat
jata	100 sechat 1 000 000 colzes cuadr.	273 529 m²	<ferixc> M12-N16:N23*Z1 </ferixc>	ḫȝtȝ	jata