Escrigues en l'Antic Egipte
.svg){kind=link}
Els escrigues del Antic Egipte eren els encarregats en inscriure, classificar, contabilisar i copiar, utilisant varis tipos d'escritura, com la hierática o demótica, que permetia escriure ràpidament, en l'ajuda d'un cálamo sobre papirs o ostracas.
El seu parament era simple, una falda feta de cuiro o cotó. Els escrigues en l'Antic Egipte pertanyien a una casta especial. En Egipte, el bon funcionament de l'Estat reposava, essencialment, en els escrigues. Administradors , contables, lliterats o escribanos públics, estos mestres del càlcul i l'escritura eren omnipresents. Treballaven en tots els departaments de l'administració, aplegant inclús a ser escrigues reals, dominant l'administració central.
En principi, els escrigues eren triats entre aquells privilegiats que havien segut formats en l'entorn de la família real. Al final del Antic Imperi, el desenroll de l'administració va comportar l'aparició d'una casta d'escrigues. Els càrrecs es transmetien, generalment, de pares a fills. El célebre text titulat “De l'ensenyança de Jety” parla d'un ofici noble.
Eren molts els pares de família que consideraven que per als seus fills, “no hi havia treball més bell que el d'escriga”. Educats en una casa de vida, que depenia d'un temple, els escrigues aprenents estudiaven, dels cinc anys als dèsset anys, l'escritura jeroglífica i hierática, gramàtica i texts clàssics, ademés de deprendre Dret, idiomes, història, geografia i contabilitat.
Els escrigues, abans de començar el seu treball, resaven una pregària a Dyehuty (Tot), el seu patró. Sempre servien al Faraó.
El faraó
[editar | editar còdic]En algunes representacions, el faraó o algun familiar, apareixen vestits en el modest parament que caracterisava als escrigues, encara que pocs faraons sabien llegir i escriure. Tocat per la divinitat, el sobirà no feya més que tractar de representar a un ilustre model: el deu Dyehuty (Tot), creador de les llengües i l'escritura, escriga i chaty (visir) dels deus, presunt autor de llibres —especialment de màgia—, el patró dels escrigues. Seneferu, Tutmosis III, Ajenatón, Horemheb o Sethy varen ser alguns dels faraons que se supon varen redactar les seues ensenyances destinades als seus successors. El gran papir Harris I s'estima que va poder ser inspirat per Ramsés III per al seu fill Ramsés IV. En el periodo tardà d'Egipte, l'image d'un babuino, l'animal que li estava consagrat, servia per a reconéixer a l'escriga.
L'escriga dels archius reals
[editar | editar còdic]
L'escriga Jupuiu, que va viure durant la dinastia VI, va eixercitar, al mateix temps, el càrrec de ministre d'assunts del rei, escriga dels documents reals i director dels escrigues. Durant la dinastia VI, Dyau, la tomba de la qual es va trobar en Abidos, era escriga de rolls divins, director dels escrigues reals i sacerdot llector.
Baixe l'Imperi Antic d'Egipte, l'escriga dels Archius Reals, del que es té constància a partir del regnat de Neferirkara (dinastia V), era responsable del departament dels documents reals, cridat també doble departament, a este s'unien també atres servicis d'archius i biblioteques. Les competències de l'escriga dels archius reals eren múltiples: cuidava, controlava i registrava totes les accions de les demés institucions. L'importància del seu càrrec demostra, des d'époques remotes, la transcendència que l'Estat concedia a l'escritura, que és el testimoni indispensable de tot allò que constituïa la vida d'un país, en el que el govern basava el coneiximent precís de persones, bens i aconteceres quotidians.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escribas en el Antiguo Egipto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.