Anar al contingut

Hierático

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Hierático
Per a atres usos d'este terme vore Hierático (definició).


La escritura hierática, terme provinent del grec ἱερατικά (hieratika, ‘sagrat’),[1] permetia als escrigues del Antic Egipte escriure de forma ràpida, simplificant els jeroglífics quan ho feyen en papirs, i estava íntimament relacionada en l'escritura jeroglífica.[2] Va ser, durant amplis periodos, l'escritura utilisada en texts administratius i religiosos. El seu nom va ser usat per primera volta per Clemente d'Aleixandria en el II.[3][nota 1]

Orige i desenroll

[editar | editar còdic]

L'escritura jeroglífica no era la més adequada per a escriure en cálamo en papirs, i açò va originar el desenroll paralel de l'escritura hierática, més senzilla i estilisada, que va ser amprada pels escrigues en texts religiosos, científics i lliteraris fins a finals de l'antiga civilisació egipcíaca.[nota 2]

Erro al crear miniatura:
Alguns signes de les escritures jeroglífica, hierática i demótica.

Segons Goedicke, el hierático es va utilisar per primera volta durant el Periodo protodinástico d'Egipte, al mateix temps que es desenrollava l'escritura jeroglífica (més formal), utilisada sobretot en pedra. Encara que els signes guarden evidents similituts, pot ser un error considerar el hierático com un derivat de l'escritura jeroglífica. Els primers texts escrits en tinta i pinzell que coneixem no tenen cap indicació de que els seus signes siguen descendents dels jeroglífics. Els jeroglífics tallats en pedra no apareixen fins a la primera dinastia, quan el hierático ya era una pràctica habitual. Els dos sistemes d'escritura estan relacionats en una evolució paralela, no en una única llineal.[2] El hierático es va utilisar durant tot el periodo faraònic, inclús en l'época greco-romana d'Egipte.

El papir en escritura hierática més antic conegut data de l'época de Neferirkara-Kakai, de la dinastia V; s'escrivia en cálamo, una canya tallada a modo de pinzell, i tinta negra, o roja a on es necessitara resaltar determinats assunts. Es traçaven els texts, com l'escritura jeroglífica, en llínees o columnes, pero a partir de la dinastia XII només apareixen en llínees i sempre de dreta a esquerra. Era un grafisme molt útil per a utilisar en papirs i ostraques.

Des del final de la dinastia XX fins al principi de la dinastia XXVI, durant el Tercer Periodo Intermig, va sorgir l'escritura denominada "hierática anormal" que va ser utilisada des de el IX a el VII a. C., en la regió de Tebas, a on algunes inscripcions en monuments es varen realisar en escritura hierática; pero es va utilisar principalment per a texts llegals, contractes d'arrendament, cartes, i atres assunts quotidians.

Erro al crear miniatura:
Papir Edwin Smith.

Al voltant de l'any 660 a. C., en l'época de Psamético I, el demótico (i més vesprada el grec) va substituir al hierático en la majoria dels escrits seculars, pero el hierático va seguir sent utilisat pels sacerdots durant varis sigles, fins a el III. En el periodo de dominació romana es varen escriure en hierático o demótico tots els texts de caràcter funerari.


El papir Edwin Smith, el tractat quirúrgic més antic conegut, va ser escrit en hierático cap a 1600 a. C. El text descriu observacions anatòmiques i l'examen, diagnòstic, tractament i pronòstic de quarantahuit tipos de problemes mèdics en tot detall. Traduït en 1930, el document posa de manifest la complexitat i viabilitat de la medicina ancestral egipcíaca.

Usos i materials

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Fragments d'un document oficial enviat al chaty Jay, copiat en un ostracon.

A lo llarc de la seua història, el hierático es va utilisar per a l'escritura de documents administratius: contes, texts jurídics, cartes, temes científics: matemàtics o meges, lliteraris, i texts religiosos. Durant el periodo greco-romà, quan el demótico (i més vesprada el grec) es va convertir en l'escritura oficial, el hierático es llimitava als texts religiosos.

En general, va anar molt més important que els jeroglífics en tota el història d'Egipte, ya que era la grafia utilisada en la vida quotidiana. També era el primer sistema d'escritura que s'ensenyava als estudiants, ya que el coneiximent dels jeroglífics es llimita a una chicoteta minoria que rebien una capacitació adicional.[4] De fet, a sovint és possible detectar errors en texts jeroglífics que es varen produir per un mal enteniment d'un text original hierático.

La majoria de les voltes, els texts hieráticos han segut escrits en tinta i un pinzell de carrizo sobre papirs, fusta, pedra, ceràmica o ostraca.[nota 3] S'han trobat mils de ostraca en Deir el-Medina, que revelen una image íntima de la vida quotidiana dels obrers egipcíacs. Ademés d'en papir, pedra, fragments de ceràmica i fusta, hi ha texts hieráticos en rolls de cuiro, encara que pocs han sobrevixcut. També hi ha texts hieráticos escrits sobre tela, sobretot en els llenços utilisats en la momificació. Hi ha alguns inscrits en pedra, una varietat coneguda com lapidario hierático, que són particularment usuals en esteles de la dinastia XXII.

Durant els últims anys de la sexta dinastia a voltes es va escriure en hierático fent incisions en tablillas de fanc en un estilet, de forma similar a l'escritura cuneïforme. Prop de cinccentes d'estes tablillas han segut descobertes en el palau del governador de Ayn Asil (Balat),[5] i un eixemple únic en la localitat de Ayn al-Gazzarin, abdós llocs en l'oasis de Dakhla.[6] En el moment en que es varen fer eixes tablillas, Dakhla es trobava llunt dels centres de producció de papir.[7] Són registres d'inventaris, llistes de noms, contes i al voltant de cinquanta cartes. De les cartes, moltes són mensages interns per a distribuir en el palau i el poblat, pero unes atres varen ser enviades des d'atres llogarets de l'oasis per al governador.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Hierático prové del grec: γράμματα ἱερατικά, escritura sacerdotal o sagrada.
  2. Jeroglífic prové del grec "ta hieroglyphica" que significa "les inscripcions sagrades".
  3. Durant l'época romana ademés del carrizo es varen usar canyes (calami).
  1. (1990) Lèxic d'art, Madrit - Espanya: Akal, p. 101. ISBN 978-84-460-0924-5.
  2. 2,0 2,1 Goedicke 1988: VII-VIII.
  3. Goedicke 1988: VII; Wente 2001:2006. Figura en l'obra Stromata 5:4.
  4. Baines 1983:583.
  5. Soukiassian, Wuttman, Pantalacci 2002.
  6. Posener-Kriéger 1992; Pantalacci 1998.
  7. Parkinson i Quirke 1995:20.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Aharoni, Yohanan(1966).184
13–19.doi:10.2307/1356200.
  • Baines, John R.(1983).18 (new séries)
572–599.
  • Gardiner, Alan H.(1929).15
48–55.doi:10.2307/3854012.
  • Goedicke, Hans (1988). Old Hieratic Paleography, Baltimore: Halgo, Inc..
  • Goldwasser, Orly(1991).18
248–253.
  • Janssen, Jacobus Johannes(2000).86
51–56.doi:10.2307/3822306.
  • Malinine, Michel (1974). «Choix de textes juridiques en hiératique ‘anormal’ et en démotique», Textes et langages de l’Égypte pharaonique: Cent cinquante années de recherches 1822–1972; Hommage à Jean-François Champollion, Cairo: Imprimerie de l’Institut français d’archéologie orientale du Caire, pp. Vol1, pp. 31–35.
  • Hoch, James E.(1990).20
115–124.
303–315.
  • Parkinson, Richard B. (1995). Papyrus, Londres: British Museum Press.
  • Posener-Kriéger, Paule (1992). «Els tablettes en terre crue de Balat», Élisabeth Lalou (ed.) (ed.). Els Tablettes à écrire de l'Antiquité à l'époque moderne, Turnhout: Brepols, pp. 41–49.
  • Soukiassian, Georges (2002). Li palais dones gouverneurs de l’époque de Pépy II: Els sanctuaires de ka et leurs dépendances, Cairo: Imprimerie de l’Institut français d’archéologie orientale du Caire. ISBN 2-7247-0313-8.
  • Verhoeven, Ursula (2001). Untersuchungen zur späthieratischen Buchschrift, Leuven: Uitgeverij Peeters and Departement Oriëntalistiek.
  • Wente, Edward Frank (2001). «Scripts: Hieratic», Donald Redford (ed.) (ed.). The Oxford Encyclopedia of Ancient Egypt, Oxford, New York, and Cairo: Oxford University Press and The American University in Cairo Press, pp. Vol. 3, pp. 206–210.
  • Wimmer, Stefan Jakob (1989). Hieratische Paläographie der nicht-literarischen Ostraka der 19. und 20. Dynastie, Wiesbaden: Harrassowitz Verlag.