Contabilitat
La contabilitat és una disciplina de les ciències econòmiques que té per objecte l'estudi, medició, registre i anàlisis del patrimoni i de la situació patrimonial, econòmica i financera d'una entitat, ya siga una empresa, organisació o persona. La seua finalitat és proporcionar informació estructurada, fiable i rellevant que facilite la presa de decisions internes i el control extern de la gestió.[1][2]
L'informació contable, prèviament registrada i organisada de forma sistemàtica, es presenta en informes i estats financers que resulten útils per a les distintes parts interessades, tals com a accionistes, administradors, empleats, acreedors, organismes reguladors i atres entitats externes.
La contabilitat es pot dividir en varis camps, inclosa la contabilitat financera, la contabilitat de gestió, la contabilitat fiscal i la contabilitat de costs.[3] La contabilitat financera se centra en la presentació d'informes de l'informació financera d'una organisació, inclosa la preparació d'estats contables a usuaris externs com a inversors, reguladors i proveïdors.[4] La contabilitat de gestió se centra en la medició, l'anàlisis i la presentació d'informes per a us intern de la direcció.[5] El registre de les transaccions financeres es coneix com a contabilitat, de la qual la contabilitat per partida doble és el sistema més comú.[6] Els sistemes d'informació contable estan dissenyats per a respalar funcions contables i activitats relacionades.
És una disciplina que aplica teoria i processos, els quals són:
- Teoria contable: conjunt conformat per reglas, normas, principis, tècniques, procediments, criteris i instruments que són la base de la contabilitat.
- Procés contable: conjunt de passos que formen part del desenroll per al compliment de les metes que té una entitat, els quals són: sistematisació, valuación, processament, evaluació i per últim el resultat en informació.
Orige
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Tipos de contabilitat
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Tipos de contabilitat.
La contabilitat pot ser classificada en dos branques, depenent del criteri de divisió utilisat. D'acort en el tipo d'unitat econòmica a la que es referix l'informació contable generada es pot fer la següent classificació:[7]
Macrocontabilidad
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Contabilitat nacional.
La contabilitat nacional oferix la representació numèrica sistemàtica de l'activitat econòmica d'un país, durant un periodo determinat. És elaborada pels Estats, suministra informació útil que orienta la política econòmica del país.
Microcontabilidad
[editar | editar còdic]És la contabilitat de les chicotetes unitats econòmiques. El seu objectiu és suministrar informació que s'utilisarà en la presa de decisions. Dins de la microcontabilidad es distinguix una contabilitat pública, eixecutada per les distintes administracions públiques i una contabilitat privada, orientada a l'empresa.
Dins de la contabilitat empresarial, els usuaris de l'informació contable poden ser dividits en dos usuaris, interns i externs. El grup d'usuaris interns comprén a totes aquelles persones o òrguens que utilisen l'informació des de dins de l'empresa per a la presa de decisions adequada en la direcció de la mateixa. Per un atre costat, els usuaris externs utilisen la contabilitat per a la gestió de l'empresa objecte de l'informació, i comprenen a tots aquells ents que no participen en la gestió, com a accionistes, acreedors, prestamistes, clients, inversors, empleats i l'administració pública, especialment l'administració tributària, i que necessiten bàsicament de l'informació contable per a prendre també decisions i controlar l'empresa des de múltiples punts de vista. En funció dels usuaris de la contabilitat es distinguix entre contabilitat financera i contabilitat directiva o de gestió:[8]
- Contabilitat financera (externa): proporciona l'informació essencial del funcionament i estat financer de l'empresa a tots els agents econòmics interessats (clients, inversors, proveïdors, administracions públiques, etc.). La llegislació de la majoria dels països regula les normes de la contabilitat financera per a homogeneizar l'informació resultant i donar-li major fiabilitat i comparabilidad. La contabilitat financera sol tindre poc detall perque conté una informació molt agregada.
- Contabilitat de gestió o contabilitat directiva (interna): que engloba a la contabilitat de costs. És la contabilitat elaborada en una finalitat interna o de autoconsum en la pròpia empresa i s'utilisa per al càlcul dels costs, estats econòmics i productius en l'interior de l'empresa que serviran per a prendre decisions sobre producció, organisació, mercadotècnia, etc. Es caracterisa per ser més flexible, ya que es basa en la autorregulación, està somesa únicament a les normes que es autoimponga la pròpia empresa i no a normes llegals, sol ser més detallada que la contabilitat financera i també és més immediata que esta, perque ha de servir per a decisions molt pròximes. Per la seua banda, la contabilitat de costs és una ferramenta molt útil per a l'us intern dels directius de les empreses per al desenroll de les funcions de planificació, control i presa de decisions .[9] En resum, la contabilitat de costs és una ferramenta molt útil per a la gestió de l'empresa, i pot tindre una incidència molt important en el procés de presa de decisions estratègiques. En canvi, la contabilitat financera és molt important perque té l'objectiu de suministrar informació a persones o entitats aliens ala societat sobre situació d'esta, Administració Pública, inversors, entitats rectores de mercats, etc.[10]
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Economia|20px|Vore el portal sobre Economia]] Portal:Economia. Contingut relacionat en Economia.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fowler Newton (1992). «2», Contabilitat Bàsica (en castellà), Edicions Macchi, p. 22.
- ↑ VV.AA (2012). Memento contable 2012, Francis Lefebvre, S.A.. ISBN 9788415056577.
- ↑ The Accounting Review.56(3)
- 596–612.ISSN 0001-4826.Consultat el 2023-09-27.
- ↑ George Horngren, Charles T. ; Datar (2006-01-01). Cost Accounting 12th: A Managerial Emphasis, Twelfth Edition edició (en anglés), Pearson Prentice Hall. ISBN 978-0-13-149590-6.
- ↑ Needles, Belverd E.; Powers, Marian (2013-01-01). Principles of Financial Accounting (en en), Cengage Learning. ISBN 978-1-285-60846-4.
- ↑ Lunt, Henry (2006). Fundamentals of Financial Accounting (en en), Elsevier. ISBN 978-0-7506-8033-2.
- ↑ García Castellví (2008). Contabilitat financera. Anàlisis i aplicació de el PGC de 2007, Ariel. ISBN 978-84-344-4552-9.
- ↑ Alcarria Jaime. Universitat Jaume I (ed.). Contabilitat financera I. ISBN 978-84-691-1809-2.
- ↑ «Contabilitat de costs: ¿qué és millor un seguiment diari, mensual o trimestral?». Consultat el 27 de setembre de 2016.
- ↑ Captio. «Taula comparativa: contabilitat financera, de costs i de gestió». Consultat el 15 de giner de 2018.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Contabilidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.